29.06.2021 - 21:50
Un 67,98% dels votants de Còrsega ha optat per una de les tres llistes sobiranistes en la segona volta de les eleccions territorials, fet que consolida el moviment nacional cors com un dels més forts d’Europa. El gran guanyador en aquesta votació ha estat l’autonomista Gilles Simeoni, que mantindrà la presidència del govern de Còrsega arran de la majoria absoluta que ha assolit la seva llista. Fà Populu Inseme ha aconseguit un 40,64% dels vots i trenta-dos dels seixanta-tres escons que conformen l’assemblea.
La segona candidatura amb més vots ha estat Un Soffiu Novu, encapçalada pel batlle d’Aiacciu, Laurent Marcangeli, la gran alternativa al govern cors, amb una llista de tota la dreta francesa tradicional unida i que comptava amb el suport dels Republicans i la Unió de Demòcrates i Independents.
Gilles Simeoni: ‘Aquest judici és un anacronisme a l’Europa del segle XXI’ | Recuperem l’entrevista
Avanzemu pè a Corsica, la tercera força, és una coalició d’autonomistes i independentistes que havien anat amb Simeoni en les darreres eleccions i es van presentar per separat en la primera volta. Els mals resultats de Corsica Libera en la primera volta ha forçat aquesta aliança i ha fet que Jean-Guy Talamoni, fins ara president del parlament i dirigent independentista històric, hagi quedat fora de l’assemblea per primera vegada en vint-i-nou anys. En canvi, la quarta llista, Core in Fronte, una llista netament independentista encapçalada per Paul-Félix Benedetti i que en les anteriors eleccions va quedar fora de l’assemblea, ara surt molt reforçada i s’erigeix en referent de l’independentisme al parlament.
Després de la gran victòria electoral, el conjunt dels partits sobiranistes i organitzacions de la societat civil opten ara per unir esforços i forçar l’estat francès a negociar un estatut d’autonomia que permeti de legislar i que reconegui l’oficialitat de la llengua corsa. El resultat reforça la reivindicació autonomista, la qual ja era l’objectiu dels sobiranistes en l’anterior legislatura i que es va trobar amb l’oposició frontal del govern d’Emmanuel Macron.
El moviment, amb més de dos terços dels vots en les eleccions, malgrat no optar majoritàriament per la independència, és electoralment un dels més forts d’Europa, equiparable en percentatge de vot als resultats dels partits sobiranistes a Escòcia, el País Basc o Catalunya. La gran incògnita serà com actuarà el moviment, i principalment la formació de Gilles Simeoni, si les institucions franceses tanquen novament la porta a qualsevol concessió a Còrsega.
Èxit dels partits bretons i bascs
El resultat de les eleccions regionals a l’estat francès han consolidat el sobiranisme cors i, a més, han permès que partits de Bretanya i del País Basc entrin a les institucions. En canvi, els partits catalans i occitans, en coalició amb els ecologistes, no han aconseguit cap seient.
La Unió Democràtica Bretona, una formació autonomista d’esquerres, ha obtingut quatre escons a l’assemblea bretona, dins una coalició amb els ecologistes, després d’haver quedat fora en les anteriors eleccions, quan es va presentar en solitari. A més, dins la llista guanyadora del socialista Loïg Chesnais-Girard, que ha aconseguit quaranta escons dels vuitanta-tres en joc, ha sortit elegit Paul Molac, impulsor de la llei de llengües minoritzades i defensor de l’autogovern de Bretanya.
Al País Basc, Euskal Herria Bai, partit de l’esquerra abertzale, que té una relació preferent amb EH Bildu, ha estat present en set dels dotze cantons bascs en la segona volta de les eleccions i ha aconseguit dos membres electes en el Consell Departamental, havent guanyat en el cantó d’Hendaia-Costa Basca-Sud.
