17.05.2022 - 21:40
|
Actualització: 18.05.2022 - 11:36
L’ex-primer ministre francès i ex-regidor de Barcelona, Manuel Valls, torna a la política activa. Fins ara, tot feia preveure que seria elegit sense gaires dificultats diputat en les eleccions legislatives per la circumscripció dels francesos residents a Andorra, l’estat espanyol, Portugal i Mònegue. Però en aquesta votació, que semblava un simple tràmit després d’haver obtingut el suport de la República en Marxa, el partit del president Emmanuel Macron, s’ha trobat amb un seguit d’obstacles inesperats.
Un primer entrebanc és una candidatura del sobiranisme català i basc, encapçalada per Garbiñe Eraso, d’Euskal Herria Bai, i amb Enric Balaguer, d’Unitat Catalana, com a suplent. La llista forma part de Regions i Pobles Solidaris, una federació dels partits sobiranistes i autonomistes de l’estat francès, i remarca que es presenta en aquestes eleccions en contraposició a Manuel Valls, “que s’oposa a les aspiracions del poble català de decidir”.
[Revue de presse] Face à la candidature de Manuel Valls (majorité présidentielle), opposé aux aspirations du peuple Catalan de décider, nous sommes heureux de vous annoncer une alternative fédéraliste sur la 5e circonscription de l'étranger. #legislatives2022 https://t.co/S0t4iyCsNv
— Régions et Peuples solidaires (R&PS) 🇺🇦 (@RetPS) May 16, 2022
La candidatura basco-catalana es presenta com una alternativa federal que promou el dret de decidir dels pobles, la cooperació transfronterera i la solidaritat entre pobles i que té la voluntat d’anar més enllà de l’Europa dels estats. De fet, Regions i Pobles Solidaris, que també inclou corsos, bretons i occitans, també ha facilitat que hi hagi un acord entre Sí al País Català i Unitat Catalana perquè es reparteixin les quatre circumscripcions de Catalunya Nord: Rita Peix serà candidata a la primera circumscripció, Joel Diago a la segona, Morgane Le Floch a la tercera i Jordi Vera a la quarta. D’aquesta manera, enguany, el catalanisme s’ha reorganitzat amb un projecte coordinat i netament sobiranista.
Més entrebancs inesperats
El primer ministre francès entre 2014 i 2016 té una altra dificultat afegida, i és que Stéphane Vojetta, l’actual diputat per aquesta circumscripció, ha decidit de mantenir la seva candidatura malgrat que el partit de Macron li ha girat l’esquena per a donar suport a Valls. De fet, el tolosà Vojetta es mostra contundent i molt segur de les seves possibilitats: “La nit de la primera volta de les legislatives, Manuel Valls serà eliminat”, ha dit. Els candidats han d’obtenir un 12,5% dels vots en la primera volta del 12 de juny per poder accedir a la segona tanda de les legislatives, que es farien la setmana següent, el 19 de juny.
Encara hi ha un obstacle més: la candidatura de la Nova Unió Popular Ecologista i Social, que presenta l’ecologista Renaud Le Berre, professor del Liceu francès de Barcelona. La unió de les esquerres podria entorpir la victòria de Valls. De fet, l’ex-regidor de Barcelona diu que el seu principal rival en aquesta campanya és el “mélenchonisme”, i dient això prova d’associar tota la candidatura d’esquerres a la figura del cap de la França Insubmissa. Sobre aquesta qüestió, Valls ha marcat molt clarament les distàncies amb el Partit Socialista i ha dit que era “mort” arran del pacte amb Mélenchon.
La circumscripció d’Andorra, l’estat espanyol, Portugal i Mònegue té uns 120.000 electors inscrits, però en les eleccions parcials de l’any 2018 només hi va participar un 8% del cens, és a dir, 7.048 votants.
Així doncs, malgrat els precedents, tot depèn de la capacitat de mobilització, i no és forassenyada una victòria del sobiranisme català i basc, atès que només calen uns pocs milers de vots i una petita part del cens per a guanyar. Fa quatre anys, va guanyar en la segona volta la República en Marxa amb un 54% dels sufragis (3.623 vots) per davant d’una llista d’esquerres i ecologistes –que no incloïa els socialistes– que va obtenir el 46% dels vots (3.091).
