07.09.2019 - 21:50
El moviment asturianista es manifestarà avui a Uvièu sota el lema ‘Asturies tiempu de nós’, una mobilització que coincideix amb la festivitat de la patrona del territori i que és reivindicada per les forces sobiranistes com el Dia de la Nació Asturiana.
Astúries té una forta identitat nacional i en el decurs de la història ha tingut diverses etapes de sobirania política, com la del Regne d’Astúries (718-925), la declaració de sobirania de la Junta General del 1808 o el Consell Sobirà d’Astúries i Lleó del 1937. Però el cas és que les reivindicacions han tingut un ressò menor que en els altres territoris, per diversos factors, com ara l’accés a l’autonomia per la via lenta, la poca fortalesa dels partits i el fet que la llengua asturiana no sigui oficial.
Tanmateix, el debat sobre la llengua és actualment al centre de l’arena política i l’oficialitat és més a prop que mai. La qüestió ha mobilitzat partidaris i detractors, en una reivindicació que va més enllà del sobiranisme, malgrat que és la pedra angular d’aquest moviment, i que anticipa una de les principals batalles d’aquesta legislatura.
Un dirigent socialista contra la vella guàrdia del partit
El socialista Adrián Barbón va fer en asturià una part del discurs de la presa de possessió com a president d’Astúries, amb el propòsit de defensar l’oficialitat de llengua, a la qual vol donar un impuls definitiu durant aquesta legislatura.
L’enfocament xocava amb la posició dels socialistes i de la vella guàrdia del partit, que històricament hi han anat en contra, inclosos els darrers presidents, Javier Fernández (2012-2019) i Vicente Álvarez Areces (1999-2011), que sempre s’hi havien oposat fermament, perquè consideraven suficient la llei d’ús de l’asturià del 1998.
El gran canvi arriba al congrés de la formació del 2017, quan va vèncer el sector asturianista i es va aprovar una esmena que defensava l’oficialitat amb un 52% dels vots a favor i un terç en contra. A les eleccions del maig, per primera vegada, l’oficialitat era dins el programa del partit. A l’acord de legislatura es pactava un pla de normalització toponímica i se cercava el suport per a reformar l’estatut i establir l’oficialitat de l’asturià i del galaico-asturià en el seu àmbit territorial.
Tanmateix, el tomb històric va trobar un entrebanc. A les eleccions d’enguany, la majoria de PSOE (20), Podem (4) i EU (2) va disminuir de vint-i-vuit diputats a vint-i-sis, un escó menys dels necessaris per a la majoria qualificada de tres cinquenes parts necessaris per a modificar l’estatut.
PP, Ciutadans i Vox, juntament amb entitats com ara Plataforma Contra la Cooficialitat, han fet una dura campanya contra l’oficialitat. Diuen: ‘Desplaçaria el castellà com passa a Catalunya.’ I, a més, consideren que implicaria una despesa de milions d’euros. Per tant, és impossible que hi donin suport.
El partit que té la clau de l’aprovació aquesta legislatura és Fòrum Astúries, creat per Francisco Álvarez-Cascos i que té dos diputats. Diu que ara no hi ha consens, però fa un any i mig va votar a favor d’avançar cap a l’oficialitat a l’Ajuntament de Xixon. Per tant, la qüestió pot suscitar un debat intens durant la legislatura en una formació que es fa dir regionalista.
Una llengua poc coneguda però molt activa
L’asturià és una llengua poc coneguda fora del seu àmbit territorial (que també inclou zones de Lleó, Zamora i Miranda do Douro), en gran part perquè no és oficial. Però el cas és que és una llengua viva, amb una presència cultural important i escriptors actuals de renom com Xuan Bello, Berta Piñán i Antón García.
La llengua també té un ús social considerable, entre els més joves i tot. Un estudi del 2018 diu que entre els menors de trenta anys un 94% entén l’asturià i un 60% és capaç de parlar-lo, un percentatge similar al conjunt de la població.
La meitat dels joves fan servir l’asturià a casa de manera exclusiva (14%) o bé juntament amb el castellà (38%), de la mateixa manera que en fan un ús similar entre les amistats; en canvi, en baixa l’ús quan és en contexts públics i quan s’adrecen a desconeguts (botigues, carrer, cinema, universitat…). Fins fa relativament poc, parlar asturià tenia connotacions negatives i s’equiparava a parlar malament. En canvi, parlar castellà era parlar correctament, una tendència que s’ha corregit aquestes darreres dècades.
Actualment, la majoria de la població (53%) és favorable a l’oficialitat, un 25% hi és contrària i, fins i tot, quan es qüestiona quina ha de ser la situació de la llengua en un futur, un 10% de la població vol un bilingüisme amb predomini de l’asturià i un 11% que l’asturià sigui l’única llengua que s’hi parli.
Un moviment sobiranista fragmentat
El bon estat relatiu de la llengua i el fort sentiment de pertinença no han tingut mai una traducció política forta. En canvi, han impulsat un moviment social important i la capacitat de marcar l’agenda del país.
A les acaballes del franquisme, es va crear el Conceyu Bable, un moviment de renaixement cultural amb una nova generació d’autors asturians que volien recuperar, modernitzar i dignificar l’asturià i que va mantenir una influència important fins que es creà l’Acadèmia de la Llengua Asturiana (1980). Més tard, s’han format associacions fortes i actives, com ara la Junta per la Defensa de la Llengua Asturiana i la Iniciativa per l’Asturià, favorables a la normalització lingüística.
En l’àmbit polític, el moviment sempre s’ha mostrat més fragmentat. A les primeres eleccions espanyoles, el 1977, quan es configura l’espai polític, es presenta la Unió Regionalista (1,88%), una plataforma amb el suport, entre més formacions, del Consell Nacionalista Asturià, el primer partit nacionalista, i del Moviment Comunista d’Astúries, que havia virat cap a posicions autonomistes, que no s’havien pogut presentar perquè no havien estat legalitzats. La Democràcia Socialista Asturiana (1974), partit antifranquista i netament regionalista, en canvi, es va integrar dins el Partit Socialista Popular (7%) i tampoc no obtingué escó. La suma de les dues candidatures sí que hauria permès obtenir un dels deu representants d’Astúries.
Malgrat no tenir èxit a les urnes, el sobiranisme va influir en l’estructuració de l’autonomia. La restauració del nom de Principat d’Astúries (i no província d’Ovièu com fins llavors), la creació de l’Acadèmia de la Llengua Asturiana finançada per l’estat espanyol, la introducció de classes d’asturià i la protecció explicita de l’idioma són fites assolides que no es poden entendre sense la pressió i la participació política dels asturianistes. Alhora, el PSOE es va convertir en la força dominant, però en gran part gràcies a incorporar autonomistes, inclòs el Partit Socialista Popular d’Astúries.
Després de la transició, el primer èxit arribà el 1991, quan la coalició del Partit Asturianista (PAS) i la Unitat Nacionalista Asturianista aconseguiren representació al parlament, un fet que repetí el PAS tot sol al cap de quatre anys. Esquerra Unida, a més, va fer el tomb cap a posicions asturianistes, i el 1995 configurà una àmplia coalició ciutadana amb la voluntat de disputar el domini al PSOE. La federació va obtenir el seu millor resultat (16,4% dels vots) i aquella mateixa legislatura es féu una reforma de la llei d’ús de l’asturià.
El darrer èxit fou el fet que el partit nacionalista i d’esquerres Bloc per Astúries, en coalició amb Esquerra Unida, formà part del govern al costat del PSOE entre el 2003 i el 2007.
Uns partits en hores baixes
Actualment, el sobiranisme es troba fragmentat en quatre formacions pel cap baix, entre les quals Esquerra Asturiana forma coalició amb Esquerra Unida i Compromís per Astúries amb Podem.
Quant a les dues restants, el Partit Asturianista s’ha gairebé extingit i no es presenta a les eleccions al parlament d’ençà del 2011. I els sobiranistes d’esquerres d’Andecha Astur, que es van presentar a les eleccions europees dins la coalició Ara Repúbliques amb ERC, BNG i EH Bildu, no tenen sinó un miler de vots, lluny dels seus millors anys, quan obtenien 4.000 vots i regidors a Riosa i Carreño.
L’únic èxit relatiu a les darreres eleccions van ser a les municipals. La candidatura Asturianistes va aconseguir la majoria absoluta al municipi de Bimenes, Compromís per Llena, en coalició amb Esquerra Unida, va assolir la majoria absoluta a Llena, i el Consell Obert per Noreña va aconseguir representació per tercera legislatura consecutiva.
Fòrum Astúries, nascut el 2011 –que fou la força més votada amb un discurs regionalista– i posteriorment l’arribada de Podem, juntament amb una Esquerra Unida forta, han agafat una bona part del discurs favorable a un augment de l’autogovern (o fins i tot a favor de l’autodeterminació) i el discurs a favor de la llengua. Amb això, han intensificat la crisi en els partits sobiranistes.
A més, hi ha candidats asturianistes a gairebé tots els partits. Per exemple, quan es van crear els Consells per l’Oficialitat, el 2017, s’hi adheriren prop de dos-cents regidors de formacions diverses. Això encara ha empetitit més l’espai per a les formacions netament sobiranistes. Aquests partits continuen sense rumb, però el moviment encara marca amb força l’agenda política de les institucions i amb una voluntat ferma que aquesta legislatura sigui la definitiva per a assolir l’oficialitat.
