Sobirania tecnològica, també

Ja sabem que la situació del català no és bona. Ho diuen els experts i només cal parar l’orella per veure que hem d’animar-nos tots plegats a parlar-lo més. (A parlar-lo bé, sí, però sobretot a parlar-lo!) Passa que, personalment, em costa convèncer el meu entorn amb arguments sobre la bellesa i la unicitat de les llengües i la necessitat d’evitar-ne l’extinció, que sovint veuen tocats de romanticisme. Però en l’era en què ens trobem, tenim un terreny de joc on tots ens podem engrescar i que forma part cada vegada més del nostre dia a dia: la tecnologia; una realitat diària sobretot per als més joves, però també per als no tan joves. Fem que el català sigui una llengua atractiva, moderna, normalitzada digitalment, i present en qualsevol aplicació que utilitzem diàriament, sense excepció. Això vol dir tenir eines, recursos, aplicacions mòbils i continguts audiovisuals en català. Al cap i a la fi, viure plenament en la nostra llengua és fer-ho també amb les nostres pantalles.

D’iniciatives magnífiques no en falten, afortunadament, com aquesta o aquesta altra, que a més a més no vénen de les institucions sinó del carrer; però en necessitem moltes més. I aquí és on ens cal avançar activament cap a la sobirania tecnològica, que rau en la gestió i creació de recursos lliures i propis, amb independència dels programaris i altres serveis tecnològics de propietat. Per a les llengües minoritzades com la nostra, els avantatges de la sobirania tecnològica són immensos, perquè permet tenir la paella pel mànec en l’àmbit lingüístic sense haver d’esperar ni de suplicar a cap gegant tecnològic que tingui la bondat d’incloure la nostra llengua en els seus productes. A Catalunya tenim la capacitat de fer-ho, no en tinguem cap dubte. Som un dels països més avançats a Europa en l’àmbit digital, al capdavant de la llista de llocs més atractius del sud d’Europa per a captar inversió estrangera en tecnologia, i amb un gran nivell en recerca tecnològica i en el sector de l’audiovisual. El talent el tenim, i no cal esperar que ens ho facin els altres. Aprofitem-ho.

Mireia Farrús
Professora de Lingüística Computacional
Centre de Llenguatge i Computació
Universitat de Barcelona

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’