15.03.2023 - 21:40
Les bases del Partit Nacional Escocès (SNP) són immerses en el procés de primàries que ha de portar a l’elecció del nou cap del partit i primer ministre escocès, després de la dimissió inesperada de Nicola Sturgeon.
La votació va començar dilluns i acabarà el dia 27 al migdia, i hi ha tres candidats: Ash Regan, Kate Forbes i Humza Yousaf. Malgrat que tots tres formen part del mateix partit, presenten ideologies antagòniques en molts aspectes i fulls de ruta diferents sobre com aconseguir la independència, cosa que ben segur que modificarà el procés escocès.
Abans de la renúncia de Sturgeon, hi havia convocada per a aquest mes de març una conferència de l’SNP per a discutir els detalls sobre com convertir les eleccions britàniques en un referèndum de facto sobre la independència, però s’ha ajornat. Tanmateix, segons el candidat que s’imposi en la votació, es podria reconsiderar l’estratègia i prendre un camí totalment nou.
Com funcionen les primàries?
El funcionament de les primàries és peculiar, perquè cada militant pot decidir si vota un sol candidat o bé hi afegeix una segona preferència i fins i tot una tercera. L’objectiu és que els aspirants cerquin el suport de tots els afiliats i, d’aquesta manera, evitar que augmenti la divisió. Tot i això, el procés de primàries, el primer en gairebé vint anys, ha estat marcat pels atacs creuats i les crítiques a la gestió dels actuals dirigents.
Si un dels candidats obté més de la meitat de les primeres opcions, és elegit automàticament. En cas contrari, s’eliminarà el tercer candidat amb menys suport i s’afegiran les segones opcions dels qui havien donat suport a aquest candidat. Això faria que no hi hagués una segona volta i, per tant, que el mateix dia 27 ja hi hagués un nou dirigent al capdavant de l’SNP.
L’SNP fixa el calendari per a tenir un nou cap i fer la conferència sobre el referèndum
Ara com ara és difícil de pronosticar el guanyador. Però sí que hi ha uns quants indicis que fan preveure una pugna cenyida entre Yousaf i Forbes. Yousaf té el suport de l’aparell del partit i ha rebut el suport dels principals dirigents, entre els quals, el vice-primer ministre John Swinney, el cap del partit a Westminster, Stephen Flynn, i vora la meitat de consellers i dos terços dels parlamentaris. En canvi, Forbes és la preferida entre el conjunt de la població, amb molt d’avantatge en totes les enquestes, i té un suport similar entre els votants del partit.
L’únic sondatge fet entre els militants, del diari The Telegraph, revelava un resultat ajustat, amb un suport del 31% per a Yousaf, un 25% per a Forbes, un 11% per a Regan i un 32% d’indecisos. El sondatge no recollia les segones preferències.
Qui és cada candidat i què proposa?
Kate Forbes, de trenta-dos anys, va néixer a les Terres Altes i es va criar entre l’Índia i Escòcia, i fou educada en una escola en gaèlic escocès. És membre de l’evangelista Església Lliure d’Escòcia, socialment conservadora, i ha tingut unes quantes polèmiques durant la campanya de les primàries, entre més qüestions, per haver dit que no donava suport al matrimoni entre persones del mateix sexe, que no batallaria contra el blocatge que va fer el govern britànic de la llei trans escocesa i que creia que no s’haurien de tenir fills fora del matrimoni.
Això representa un xoc amb l’ideari del partit, clarament de centreesquerra. Forbes ho ha matisat tot afirmat que “en una societat lliure pots fer el que vulguis” i que no pressionaria perquè els seus principis morals en matèries com l’avortament o el matrimoni entre persones del mateix sexe es traslladessin durant el seu mandat a la legislació.
La candidata va guanyar popularitat l’any 2020, quan va aconseguir de presentar i aprovar un pressupost que havia costat el lloc al seu predecessor, Derek Mackay, i és la candidata amb una política econòmica més liberal. De fet, fonts dels Verds, el soci de govern de l’SNP, han advertit que és molt probable que el pacte de governabilitat es trenqui si guanya Forbes.
Sobre la independència, és la candidata més moderada i ha evitat de fixar cap data per a un segon referèndum d’independència. El seu objectiu és, segons que explica, de persuadir els unionistes perquè donin suport a la independència. Ho aconseguiria tot fent una bona gestió de les eines que té el govern escocès al seu abast: “Com més èxit tinguem i més eficaços siguem, més curt serà el calendari.”
Forbes ha atacat directament Yousaf en els debats, acusant-lo de fracassos significatius tant quan era conseller de Transports com quan era responsable de Justícia i també per la gestió que ha fet de la covid.
L’actual conseller de Salut, Humza Yousaf, de trenta-set anys, és el segon gran aspirant. Ha centrat la campanya de les primàries en la seva experiència en la gestió pública, amb càrrecs de govern d’ençà del 2012, i en el fet de ser l’opció continuista.
No obstant això, no és tan popular com Sturgeon i, de fet, solament un 6% de la població considera que ho faria més bé que l’actual primera ministra, mentre que un 46% creu que ho faria pitjor. El candidat no tan sols ha estat polèmic per la gestió de la covid, sinó també per la llei sobre delictes d’odi que va impulsar quan era conseller de Justícia i que va rebre crítiques pels efectes sobre la llibertat d’expressió.
Així doncs, li queda ser l’opció que ofereix més estabilitat. Yousaf assegura que, si guanya Forbes, hi haurà un gir a la dreta i que l’escenari ja no seria si es podria seduir els votants contraris a la independència, sinó si serien capaços de mantenir els del sí.
Sobre com assolir la independència, és més a prop de l’estratègia moderada de Forbes que no pas la més dràstica d’Ash Regan, tot i que manté una ambigüitat més gran. Ha dit que s’ha d’escoltar tots els militants i que no està “casat” amb cap idea concreta. El candidat s’ha mostrat obert a utilitzar les eleccions britàniques com un referèndum de facto i, fins i tot, de convocar eleccions anticipades al parlament escocès per a mesurar el suport a la independència, però sense fer-se seva cap d’aquestes propostes.
Yousaf ha deixat clar que vol transitar per una via legalment segura i que cal tornar als principis bàsics i recordar a la gent per què és necessària la independència, tot creant una majoria que faci indiscutible que “la independència s’ha convertit en la voluntat establerta del poble escocès”. Un procés que assegura que pot durar anys: “Com a dirigent de l’SNP i primer ministre, portaré el suport a la independència a nous nivells, on la voluntat del poble escocès ja no es pugui negar.”
Yousaf és el candidat que ha seguit més el procés català, i ha fet arribar missatges en contra de les sentències i la violència del Primer d’Octubre i mostres de solidaritat amb els independentistes catalans.
Images and videos of Catalan Police & Firefighters protecting their citizens is truly inspiring ❤
— Humza Yousaf (@HumzaYousaf) October 2, 2017
Finalment, la tercera candidata és l’ex-consellera de Seguretat Comunitària Ash Regan, de quaranta-vuit anys, la menys coneguda i la que té un suport més baix, segons els sondatges. És l’aspirant més crítica amb el programa polític de l’actual govern i també qui presenta una proposta sobre la independència més diferenciada respecte de la resta de candidats.
Ella mateixa reconeix que la seva tria pot comportar el trencament de la coalició de govern amb els Verds, atès que manté una política incompatible en perforació de petroli, construcció de carreteres i en la llei de reconeixement de gènere. De fet, ja va abandonar el càrrec de consellera l’any 2022 a causa de la seva oposició a aquesta llei.
Sobre la independència, ha dit que no cal fer un nou referèndum i que n’hi ha prou amb un suport a favor de la independència en unes eleccions, que hauria de portar a una negociació amb el govern britànic. Regan discrepa totalment amb l’estratègia dels seus contrincants en les primàries, que considera simplement volen obtenir “un altre mandat moral” tot i haver quedat demostrat que és una via fracassada: “No hi ha hagut cap progrés en la independència aquests últims anys, malgrat els pitjors governs del Regne Unit de tots els temps.”
La candidata proposa de construir un moviment transversal amb la resta d’organitzacions independentistes, inclòs el partit Alba d’Alex Salmond, amb la constitució d’una comissió d’independència i una convenció. La comissió d’independència hauria de servir per a planificar fora de les institucions el futur estat independent, amb treballs primerencs en la creació d’un banc central, entre més. I la convenció hauria de dissenyar una campanya unitària àmplia.
Sobre com aconseguiria que el govern britànic s’assegués a negociar després d’un referèndum de facto, no ho ha explicat, però ho argumenta de dues maneres. Primer, diu que, “de manera contundent, no hi ha possibilitat que el govern del Regne Unit no hi estigui d’acord, com es demostra en els seixanta-cinc exemples de països que han abandonat el Regne Unit o l’imperi britànic”.
I en el segon argument apel·la a la seva capacitat de gestionar el conflicte: “Sovint m’han interpel·lat: ‘Què passa si el Regne Unit diu que no?’ I aquí és on hauria d’esmentar que tinc un màster en gestió del desenvolupament, en l’estudi de com es desenvolupen els països, juntament amb la meva llicenciatura en Relacions Internacionals… cosa que significa que parlo amb fonament.”
