Smartphones, internet i contaminació

El 2015, el número de línies de mòbil era de 7.300 milions, les mateixes que habitants té el planeta. Els smartphones han revolucionat totes les nostres formes de comunicació i, ara per ara, resulten indispensables dintre del model de vida del segle XXI. Ara bé, quines implicacions té aquesta evolució? Avui en dia, la despesa de CO2 que generen les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) està al mateix nivell del consum de la indústria aeronàutica. Unes xifres que no estan prou presents a la nostra vida i que són realment importants de tenir en compte si volem assegurar un futur pel nostre planeta.

La contaminació que generen els mòbils
Un dispositiu tan petit com un mòbil allibera 95kg de CO2 només en el seu cicle de producció. Ja no parlem dels residus i materials altament contaminats que el componen, com la bateria o els circuïts elèctrics, sinó que la despesa energètica que requereix un smartphone per ser produït i funcionar és molt més cara del que pensem. De fet, “aquesta elaboració representa el 80% de l’energia total que consumeix el mòbil”, explica Eva Vidal, investigadora del departament d’enginyeria electrònica de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Posem, primer, el punt de mira a determinats materials que són reciclables, però que la seva càrrega de contaminació ambiental és molt elevada, com són els minerals que trobem en bateries i circuits elèctrics. Un mòbil conté més de 200 tipus de minerals, entre els quals se’n destaquen el cobre, el liti, l’estany, l’alumini, l’or, el pal·lidi, el coltan o el zinc. Només els materials que formen la bateria d’un sol mòbil poden arribar a contaminar 600.000 litres d’aigua, el que equival a 2.600 banyeres plenes.

Per altra banda, el cost ecològic d’aquests minerals s’incrementa en el moment de la seva extracció. Es tracta dels anomenats minerals de sang, que s’aconsegueixen en mines extremadament precàries amb treballadors sota condicions gairebé d’esclavitud i que generen grans disputes pel seu preu.

Què hi podem fer nosaltres?
Sent conscients de tot el que representa poder gaudir de les eines i les facilitats d’un telèfon mòbil, “el que hem de fer és repensar bé com utilitzem les TIC i plantejar-se cada compra”, afegeix Eva Vidal. Els experts remarquen que és tan important l’ús que es fa de la tecnologia com el seu reciclatge. És per aquest motiu que darrerament s’han creat un seguit de sistemes col·lectius de responsabilitat amplicada del productor (SCRAP), unes entitats sense ànim de lucre formades pels productors d’aparells elèctrics i electrònics que s’associen per donar compliment de la responsabilitat ampliada del productor. A més a més, a Espanya trobem també una desena de fundacions destinades a la sensibilització dels ciutadans per reciclar bé les TIC. És el cas de la Fundación Recyclia de Madid, que el 2015 va sumar 115.000 tones de residus elèctrics i electrònics gestionats des del seu inici. Tal com explica la fundació madrilenya, el 90% dels components d’un telèfon mòbil és reciclable i que, per tant, “el més important és que els usuaris contribueixin a aquest procés”.

Per tant, com a usuaris, cada cop que canviem un telèfon mòbil o un aparell electrònic en general, és important portar-lo als punts de reciclatge com són les deixalleries de cada municipi o a botigues d’electrònica que fan de punt verd.

La contaminació que invisibilitza la xarxa
Diuen que el wifi és com Déu: saps que hi és, però tu no el veus. Doncs en aquest cas, la presència celestial pot ser molt maligna. L’eficiència que ens aporta Internet avui en dia és indubtable, però la seva practicitat no l’allunya de ser un factor clau en la contaminació ambiental. L’impacte ecològic de la xarxa sorgeix arran de l’energia necessària per fer funcionar tota la infraestructura. El problema és que la major part dels centres de dades treballen amb empreses energètiques que creen electricitat a partir de plantes de carbó i centrals nuclears i això suposa milers de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera.

Tenint en compte els estudis del CEET a Austràlia que afirmen que el consum elèctric de tots els elements requerits per a utilitzar la xarxa representa el 10% de la despesa mundial, Greenpeace ja fa anys que ha volgut encarar el problema. Ara mateix, el nivell de contaminació que produeixen les TIC i la xarxa en sí, “està al mateix nivell que la despesa de la indústria aeronàutica”, segons explica Eva Vidal. Així doncs, l’ONG ecologista i pacifista ha posat en marxa  diverses iniciatives per aconseguir que empreses com Google es mostrin molt més transparents i es comprometin a fer que el seu impacte mediambiental sigui molt menor. D’aquesta manera, a Islàndia ja existeixen centres de dades que funcionen amb energia hidroelèctrica i geotèrmica; Facebook compta amb un centre proveït per energia purament eòlica i Apple n’ha construït un que es dota d’energia solar.

De fet, gràcies als estudis de Greenpeace sobre quin ús fan les grans empreses de la xarxa, “es va descobrir que la major part d’elles trien el camí ràpid i brut”, cita el cofundador de Yorokobu, Marcus Hurst, en l’article Quant contamina Internet?, publicat a CCCLAB. A més de tot això, “cal comptar amb tota la despesa energètica dels aparells electrònics que estan destinats a mantenir sota uns nivells de temperatura adequats tots els grans centres de telecomunicacions”, afegeix Xavier Garcia-Celay, tècnic superior en sistemes de telecomunicacions informàtics.

No tot és tan negre
Ara bé, igual que els pagesos que conreen els seus aliments sense productes químics o els taxistes que condueixen un cotxe elèctric, a la xarxa també hi ha defensors del medi ambient. Cada vegada hi ha més empreses conscients de les altes xifres de contaminació que produeix Internet i per aquest motiu busquen una alternativa. Ecosia és un cercador que planta un arbre per cada cerca que l’usuari fa a la seva web. Per aconseguir-ho, fa servir els ingressos dels anuncis mostrats en les recerques per invertir-los en reforestar el planeta. Avui en dia ja porta més de 8 milions d’arbres plantats i la xifra no para de créixer.

Tudis és una empresa catalana que genera webs ecològiques autoeditables. La seva característica més important és que la seva energia prové en un 300% de fonts d’energia renovables. La seva manera de reduir el consum energètic d’un web és per mitjà d’un bon disseny i una bona programació.  Una pàgina amb codi net i un disseny equilibrat es carrega més ràpid que un web ple de bàners, pop-ups, fotos pesades i programes externs que alenteixen la càrrega, i per tant, contaminarà molt menys.

Com podem reduir el nostre cost ecològic a la xarxa?
No tan sols les grans empreses poden actuar per tal de disminuir la petjada del consum a Internet, sinó que els usuaris també poden disminuir la quantitat de CO2 que emeten en cada cerca. Wissner-Gross, doctor físic de la universitat de Harvard va calcular que un web pot generar 20mg de CO2 per segon. Aquesta xifra pot augmentar fins a 300mg per segon quan es visualitzen imatges complexes, animacions i vídeos. Segons els experts, els particulars hem de ser conscients d’aquestes dades per poder justificar les nostres consultes i reduïr les innecessàries. A més, el que es recomana és comprar equips amb la potència necessària pel nostre ús i apagar els aparells durant la nit.

Hem d’entendre que Internet no és ni infinit ni invisible. No n’hi ha prou amb exigir a les empreses que millorin les fonts de proveïment de la seva infraestructura. Cadascú hi pot col·laborar amb dissenys web més lleugers, no deixant els dispositius en standby i tenint equips que s’ajustin a les seves necessitats.