26.11.2019 - 21:50
El mes de juny l’Agència Estatal de l’Administració Tributària va notificar al Restaurant Siurana que li blocava els comptes bancaris i el NIF perquè no pogués continuar l’activitat empresarial. I per aquest motiu aviat tancaran definitivament. El 2012 l’Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, propietaris d’aquest establiment situat al nucli de Siurana, van decidir que no pagarien més imposts a la Hisenda espanyola, i van començar a enviar els pagaments a l’Agència Tributària Catalana. Tanmateix, poc després van saber que aquest òrgan només feia de mitjancer amb Madrid. Per això van decidir d’exercir la desobediència fiscal i no pagar més imposts a l’administració, sinó invertir-los directament en la societat.
L’Andreu atén telefònicament VilaWeb quan ha acabat de portar a pasturar el ramat de cabres i ovelles amb què proveeix la carta del seu restaurant. És situat en un lloc idíl·lic, en una cinglera de les Muntanyes de Prades, amb vistes sobre el riu Siurana. No els manquen clients, especialment el cap de setmana, quan la contrada s’omple de visitants. Si no hi ha un tomb d’última hora, el dia 9 de desembre l’Andreu i la Maria serviran els últims àpats al seu restaurant.
Per a entendre com és que s’ha arribat a aquesta situació cal tirar enrere, fins a l’any 2012, quan aquests propietaris van començar a practicar la insubmissió fiscal i van crear la plataforma Diem Prou. Emparant-se en l’estatut del 2006, volien pagar els imposts a l’Agència Tributària Catalana i així ‘compensar el deute fiscal’ a què és sotmesa l’economia catalana. Però poc després s’adonaren que l’agència catalana no és sinó un mitjancer, i que els pagaments que li arriben són enviats directament cap a Madrid. ‘Llavors vàrem veure que havíem de fer arribar els diners corresponents als impostos directament a entitats i escoles. Sempre van ser ells que ens van dir quines necessitats tenien’, diu Bartolomé.
Durant aquest temps, amb els diners que haurien d’haver anat a parar a la Hisenda espanyola, han comprat un projector per a l’escola de Poboleda (Priorat); butaques per a la sala d’urgències de l’Hospital de Sant Joan de Reus perquè la gent no hagués de dormir en cadires; van col·laborar amb la Cooperativa l’Olivera; van participar amb Càritas; van repartir xecs al mercat per afavorir el comerç local i la gent necessitada de Reus; van fer aportacions a la fundació Base de Tarragona, que fan esport amb nois i noies amb discapacitat… ‘Han estat un munt d’anys en què cada trimestre hem hagut de pensar què en fèiem, dels diners’, diu. Bartolomé assegura que no ha calculat pas quina quantitat han destinat a projectes socials durant aquests anys. A banda de la privadesa, diu que ‘el fet important és el simbolisme, no pas la quantitat’.
Els primers mesos de posar en pràctica aquesta desobediència fiscal van rebre requeriments de l’Agència Tributària Espanyola dient que no havien presentat les liquidacions de l’IVA: ‘Sempre vàrem contestar que la nostra documentació era a l’Agència Tributària Catalana. Cada trimestre informàvem a quins projectes socials destinàvem l’import dels nostres tributs.’ En aquest punt Bartolomé fa un incís terminològic. ‘Nosaltres fem una reivindicació fiscal, no insubmissió. Seria insubmissió fiscal si no paguéssim. Pagar d’una manera diferent en cap cas no és insubmissió. És un detall, però és significatiu’, diu.
Ells no sabien que l’Agència Tributària Catalana va deixar d’enviar aquesta documentació a l’espanyola. Quan li demanem si aquesta podria ser la causa de la retirada del NIF i el blocatge dels comptes del restaurant, Bartolomé no és pas gaire crític amb l’agència catalana: ‘No seria just de carregar la responsabilitat a una agència intervinguda.’ Per a recórrer contra la decisió davant la Hisenda espanyola, l’Agència Tributària Catalana sí que li va expedir un certificat que confirmava que ell havia estat diligent presentant tota la documentació. Però el recurs no ha reeixit i, si res no canvia, haurà de tancar el restaurant d’aquí a dues setmanes.
Davant d’aquesta situació, els propietaris del restaurant van demanar a l’Agència Tributària Catalana que els expedissin un ‘NIF republicà provisional’. ‘Ens van dir que no, que en el moment actual no volien embolicar-se.’ El compte enrere no s’atura i Bartolomé està preocupat: ‘Ens tracten com a delinqüents. Som una empresa petiteta, però tenim de vuit a deu treballadors i juguen amb la vida de famílies que depenem econòmicament del restaurant.’
