En quina situació queden els exiliats? Del retorn a l’enduriment de la malversació

L’entrada en vigor de la reforma del codi penal espanyola ha comportat canvis en la situació judicial dels exiliats, especialment en el cas de Clara Ponsatí i Marta Rovira, a qui se’ls ha obert la porta del retorn, tal com va passar amb Meritxell Serret i Anna Gabriel. Però anem per parts. Arran dels canvis legals, el jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, ha anunciat que deixa sense efecte les euroordres per sedició contra Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, i ha afegit que no se’ls pot aplicar el nou delicte de desordres públics agreujats.

En la interlocutòria, Llarena explica que la seva intenció és cursar noves euroordres en contra d’aquests exiliats, però de moment no pot, perquè hi ha dues causes obertes a la justícia europea que li ho impedeixen. En primer lloc, Puigdemont, Ponsatí i Comín estan pendents que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) es pronunciï sobre les irregularitats del suplicatori i la seva immunitat com a eurodiputats, que ara tenen garantida de manera cautelar. L’advocat Gonzalo Boye ha explicat que el veredicte podria sortir entre el febrer i el març. Ara bé, si no fos favorable, encara podran presentar un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

L’altra causa fa referència a les prejudicials que Llarena mateix va enviar al TJUE, quan la justícia belga li va denegar l’extradició de Puig. En aquest sentit, el magistrat va demanar al tribunal si els seus homòlegs belgues havien actuat correctament i si era possible cursar una nova euroordre contra la mateixa persona, tenint en compte que l’anterior havia estat denegada. És previst que el TJUE emeti la seva sentència el 31 de gener. De fet, Boye ha dit que esperava que el veredicte entrés dins els marges de la jurisprudència europea i s’ha mostrat convençut que cap dels seus clients acabaria en mans del Suprem. “Ni Bèlgica ni cap altre país no els extradirà”, ha dit a RAC-1. 

Fetes les puntualitzacions, en la interlocutòria, Llarena relata que la seva intenció és cursar una nova euroordre per malversació i desobediència —que comporta inhabilitació, però no pas presó— en contra de Puigdemont, Comín i Puig. Amb l’absència de la sedició, el jutge mira de posar tota la carn a la graella amb el delicte de la malversació, que també ha estat retocat en la reforma del codi penal. De totes maneres, a parer seu, la nova modalitat sense lucre, que té un topall màxim de quatre anys de presó, no encaixa amb els fets de l’1-O i és partidari de la versió agreujada del delicte, que preveu penes fins a dotze anys i vint d’inhabilitació.

L’estratègia desesperada de Llarena per a perseguir Puigdemont, Comín i Puig contrasta amb el seu propi historial d’actuacions contra l’exili. El juliol del 2018, el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein li va denegar l’extradició de Puigdemont pel delicte de rebel·lió, però li va obrir la porta a fer-ho pel de malversació de fons públics. El jutge va meditar durant una setmana la seva resposta, però en comptes d’acceptar la proposta va decidir de retirar les euroordres. Gairebé cinc anys després, el fantasma de Slesvig-Holstein torna a rondar per la plaça Villa de París de Madrid.

Ponsatí, Rovira i el retorn

La situació és diferent per a Ponsatí i Rovira. En el cas de l’eurodiputada, encara pendent de la causa sobre el suplicatori i la immunitat al TGUE, tenia una euroordre tan sols per sedició, que arran de la reforma del codi penal ha quedat en no res. Segons la interlocutòria, Llarena en vol cursar una de nova per desobediència per tal d’obligar-la a declarar davant del Suprem. Ara bé, aquest delicte no preveu penes de presó –tan sols inhabilitació–, de manera que podria tornar de l’exili tal com van fer Meritxell Serret i Anna Gabriel.

Quant a Marta Rovira, que fins ara era processada per rebel·lió i no tenia cap ordre de detenció internacional activa –Suïssa no forma part del marc de les euroordres–, el jutge li atribueix ara un delicte de desobediència. Com en el cas de Ponsatí, Llarena ha activat una ordre de detenció per a forçar-ne la declaració al Suprem. En un comunicat d’ERC, Rovira diu que el canvi de situació mereix “una valoració política, jurídica i personal en profunditat” i que no prendrà “decisions de manera precipitada ni imminent”.