Com canvia la situació dels exiliats el processament del Suprem?

En una interlocutòria emesa aquest matí, la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem espanyol ha donat la raó a Pablo Llarena i ha confirmat que els processaments dictats pel magistrat instructor contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig (per malversació i desobediència) i Clara Ponsatí (per desobediència) són ferms. D’aquesta manera, el tribunal rebutja els recursos presentats per les defenses contra els processaments –dictats ad hoc per Llarena arran de la reforma del codi penal espanyol en què es derogà el delicte de sedició– i confirma que tiraran endavant, amb la qual cosa s’exhaureixen les opcions dels exiliats de tombar el procediment.

Alhora, i tot i confirmar que l’antiga acusació de sedició no es pot substituir pel nou delicte de desordres públics agreujats, el tribunal estableix que ni Puigdemont ni Comín ni tampoc Puig no es poden beneficiar de la reforma de la malversació i que, per tant, seran processats per un delicte que pot implicar penes de dotze anys de presó en la versió agreujada. Quina influència pot tenir la decisió del tribunal en la situació dels exiliats?

Puigdemont i Comín: cap a un nou suplicatori?

Ateses les circumstàncies específiques de cada cas, la interlocutòria del Suprem espanyol pot tenir repercussions processals diferents per a cadascun dels exiliats.

En el cas de Carles Puigdemont i Toni Comín, la interlocutòria no canvia res: ambdós tenen garantida la immunitat europarlamentària. El TJUE els la retornà cautelarment el maig de l’any passat perquè va considerar que hi havia el risc que els fossin violats els drets i les immunitats associats al càrrec mentre no es resolia la causa principal. El 5 de juliol, precisament, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) es pronunciarà sobre les irregularitats en el primer suplicatori aprovat el març del 2021 pel Parlament Europeu a fi de suspendre la immunitat d’ambdós eurodiputats (com també el de Ponsatí). Alhora, és possible que el tribunal de Luxemburg es pronunciï també aquell dia sobre l’abast de la immunitat dels eurodiputats catalans, un fet que podria resultar clau per a una hipotètica nova ordre d’extradició a l’estat espanyol.

Ara com ara, per tant, el magistrat Suprem espanyol no pot tramitar cap euroordre contra Comín i Puigdemont. El mes de gener, Llarena va retirar l’euroordre per sedició contra Comín i Puigdemont arran de la reforma d’aquest delicte al codi penal espanyol, tot admetent que el canvi havia deixat la sedició “en un context pròxim a la despenalització”. El magistrat del Suprem espanyol, tanmateix, encara no n’ha tramitat de noves. Cal recordar que el 31 de gener, en resposta a les qüestions pre-judicials presentades pel jutge arran de la decisió de la justícia belga de denegar l’extradició de Lluís Puig, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) establí un nou precedent per a la denegació d’euroordres: que la persona reclamada pogués demostrar que hi ha condicions en l’estat reclamant “que tenen efecte en la tutela judicial efectiva d’un grup objectivament identificable de persones”.

Una altra cosa és què passaria en cas que la sentència del TJUE fos contrària als interessos d’ambdós eurodiputats. La defensa al·lega que, en cas que això passés i Llarena decidís d’activar les euroordres contra ambdós eurodiputats per a extradir-los a l’estat espanyol, el magistrat hauria de presentar un nou suplicatori perquè l’anterior euroordre contra Puigdemont i Comín era per un delicte de sedició, i no pas per un de malversació.

Això faria que el procediment d’extradició s’hagués de formular de zero novament: el comitè d’Afers Jurídics hauria de designar un ponent, el ponent hauria de redactar-ne un informe i presentar-lo davant del comitè, el comitè l’hauria de votar i, en última instància, el text s’hauria d’elevar al ple de la cambra per a ser aprovat definitivament. La complexitat intrínseca d’aquest procediment fa probable que la qüestió no es resolgui abans de la fi de la legislatura, el juny de l’any que ve.

Lluís Puig: la incògnita d’una nova euroordre

El cas de Lluís Puig és lleugerament diferent del de Puigdemont i Comín perquè el conseller de Cultura no és eurodiputat i, per tant, no disposa d’immunitat parlamentària. L’euroordre contra Puig no és vigent perquè la justícia belga la va rebutjar el 2021, i la decisió del TJUE del proppassat 31 de gener interposa prou condicions per a tramitar una nova ordre d’extradició fins a l’extrem de dificultar substancialment aquesta possibilitat: la prova és que, d’aleshores ençà, Llarena no n’ha interposat cap de nova tot i tenir via lliure per a fer-ho (el TJUE va certificar que se’n podia tornar a enviar una a un estat on s’havia rebutjat prèviament). La incògnita és si ara el magistrat aprofitarà la interlocutòria per a presentar una nova euroordre contra Puig amb possibilitats d’èxit incertes.

Ponsatí: es descarta una nova euroordre

Com Puigdemont i Comín, Clara Ponsatí també disposa d’immunitat europarlamentària. En el seu cas, tanmateix, Llarena no pot reclamar-la amb una euroordre perquè el delicte de què és acusada (desobediència) no implica pena de presó. L’eurodiputada tornà al Principat a final de març després de cinc anys a l’exili. Tot i tenir una ordre de detenció vigent a l’estat espanyol, rebutjà de presentar-se davant Llarena a Madrid. El magistrat del Suprem hauria d’haver reactivat aleshores l’ordre de detenció contra ella, però es limità a demanar a les parts que es manifestessin sobre el cas. La fiscalia demanà que l’ordre de detenció es reactivés, però la defensa de Ponsatí informà el tribunal que el comitè d’Afers Jurídics del Parlament Europeu tramitava la petició d’empara sobre la immunitat europarlamentària de la consellera. Llarena encara s’ha de pronunciar sobre el cas –com amb Puig–, però, sigui com sigui, la presentació d’una nova euroordre no és pas prevista.

Marta Rovira, un cas a part

Un cas a part és el de Marta Rovira, exiliada a Suïssa i processada actualment per desobediència. El seu procediment no va arribar mai a la sala d’apel·lacions del Suprem, perquè quan li van reformular el procediment arran de la reforma del codi penal (substituint l’acusació original de sedició per una nova acusació per desobediència) cap de les parts no va presentar-hi recurs i, per tant, el seu processament va quedar en ferm de forma automàtica.

La situació de la secretària general d’ERC és semblant a la de Ponsatí: ambdues s’han de posar a disposició del Suprem en cas de tornar a l’estat espanyol. Al contrari que Ponsatí, però, Rovira no ha tornat encara al Principat tot esperant que s’aclareixin unes altres causes judicials –com ara la del Tsunami Democràtic– que podrien acabar implicant-la. En cas que aquests casos no l’esquitxin, és possible que acabi tornant, com ja han fet Anna Gabriel, Meritxell Serret i també –tot i que sense presentar-se davant Llarena– Clara Ponsatí.