El sistema universitari català veu amb bons ulls la reforma legislativa si és per a garantir la qualitat

El sistema universitari català veu amb bons ulls l’impuls d’una nova regulació del sector si és per a garantir un nivell de qualitat. Així ho han indicat a l’ACN fonts de la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Xarxa Vives. La majoria apunta que el sector universitari ha canviat molt aquests darrers anys i que això feia necessari d’actualitzar-ne la normativa. Tot i això, destaquen les singularitats del cas català i es mantenen en espera de com evoluciona el text que tot just ha proposat el govern espanyol. En el cas concret de la UOC, confia poder acollir-se a una clàusula per continuar depenent de l’administració catalana.

El Consell de Ministres espanyol va aprovar la setmana passada la tramitació d’urgència per a reformar el decret aprovat el 2021 que estableix els criteris de creació i autorització de noves universitats. Un dels punts clau d’aquesta reforma és l’enduriment dels criteris per a crear noves universitats, amb l’objectiu de frenar la proliferació de centres privats que esdevinguin “màquines expenedores” de títols, en paraules del president espanyol, Pedro Sánchez. Per aconseguir-ho, es reforçaran els informes i les avaluacions que es requereixen als centres i s’exigirà una massa crítica mínima de 4.500 estudiants els primers cinc anys de funcionament, entre més criteris.

El departament de Recerca i Universitats han indicat que, de moment, és només una proposta i esperaran més concreció per a valorar el text.

La Xarxa Vives d’Universitats –que engloba vint-i-dos centres de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya– afirma que la proposta per a legislar sobre la creació i autorització de noves universitats era “llargament esperada” pel sistema universitari de l’estat espanyol. L’actual president de la Xarxa, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, coincideix en declaracions a l’ACN en la necessitat de revisar i enfortir els criteris per garantir que el terme “universitat” s’apliqui exclusivament a institucions, públiques o privades, “que presentin els nivells de qualitat que garanteixin socialment la qualitat dels títols que faciliten”. Afegeix que la proliferació d’entitats de nul·la qualitat universitària, destinades al lucre i sense cap més argument que no sigui l’interès comercial, és una amenaça real. Per això, insisteix que la proposta era necessària, tot i que ha trigat massa.

A més, Guàrdia considera que el text plantejat proposa de resoldre el problema bo i agafant el camí menys pràctic. Això és perquè el rector afirma que per evitar la deriva detectada es proposa de complicar la gestió de tot el sistema, amb més burocràcia. “Només calia explorar que els informes de les agències de qualitat universitària fossin vinculants i, per tant, que els criteris siguin estrictament acadèmics i de recerca i no polítics”, reflexiona.

En el cas concret dels centres que formen part de la Xarxa Vives, públics i privats, destaca que tenen una trajectòria “impecable” i una qualitat contrastada. Per acabar, valora negativament que es proposi que les universitats presencials passin a ser de competència estatal, perquè això “retalla les competències autonòmiques” i pot afectar la UOC.

Josep Antoni Rom, rector de la Universitat Ramon Llull, un dels centres privats de Catalunya, apunta que és cert que aquests darrers anys hi ha hagut un canvi molt ràpid i radical dins el món universitari, amb l’entrada de projectes que cerquen el benefici econòmic. Davant aquesta realitat, defensa canvis en la regulació, però sempre amb la idea de garantir que tots els agents del sector es fonamentin en els mateixos “paràmetres de qualitat”. Rom, assegura, en una conversa amb l’ACN, que està d’acord amb el fet que el govern espanyol vulgui legislar en aquesta direcció, tot i que afegeix que hi ha més aspectes del decret que caldrà mirar com queden.

La UOC i la seva realitat particular

Un dels canvis que comportaria aquest nou decret és que les universitats en línia passessin a dependre del govern espanyol. La rectora de la UOC, Àngels Fitó, indica a l’ACN que hi ha una clàusula que exclouria la UOC d’aquest canvi, ja que ells són universitat privada, però amb preus públics. Fitó defensa que la UOC és molt singular, pel fet que va ser creada pel parlament de Catalunya amb una missió molt clara i que funciona amb preus públics. És per això que confia que es puguin acollir a aquesta excepció i continuar depenent de l’administració catalana.

La rectora veu amb bons ulls que es vulgui legislar per augmentar els requisits de qualitat per al conjunt del sistema, tot i que també apunta que s’haurà de veure com queden els altres criteris. Per això, la UOC ha començat a fer una anàlisi interna del text proposat per l’executiu espanyol per veure si caldria fer-hi al·legacions, i quines, anàlisi que compartiran amb el departament de Recerca i Universitats.

Fonts de l’Associació Catalunya d’Universitats Públiques (ACUP) comparteixen que és “necessari, però no suficient, limitar la proliferació de les universitats privades”. Afegeixen que les condicions a l’hora d’acreditar nous centres han de ser iguals per a tothom i han reivindicat que cal valorar la universitat pública més que no es fa avui, “pel seu valor social i perquè afavoreix l’equitat i la inclusió social”. Les mateixes fonts indiquen que el sistema universitari català ha sabut preservar-se molt bé, que és un sistema estable des de fa anys, “heterogeni i equilibrat”, i que ha pivotat sempre sobre els criteris de qualitat. “Aquest ha de ser el focus: el que ens cal preservar és la qualitat i evitar caure en debats simplistes”, afirmen.