11.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 12.11.2021 - 14:24
No n’hi ha prou: el pressupost de salut és insuficient. Aquesta és la valoració coincident que el Col·legi de Metges de Barcelona, Metges de Catalunya, CCOO, UGT i Infermeres de Catalunya fan del pressupost aprovat dimarts pel govern de la Generalitat. La previsió de l’executiu de destinar-hi 11.171 milions d’euros –1.456 més que enguany– no satisfan els professionals i sindicats consultats per VilaWeb, que alerten que la pandèmia encara continua i que és essencial que el govern espanyol mantingui els fons covid. Unes partides que el pressupost espanyol, en tramitació al congrés, no inclou per als territoris. El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, creu que els consellers d’Economia i de Salut han fet un esforç per a augmentar la despesa en salut tenint en compte els recursos de què disposa la Generalitat, però recorda que el sistema ja necessitava més recursos abans de la pandèmia i que són insuficients. Considera, malgrat això, que si el 2023 i el 2024 anessin creixent es podria assolir l’objectiu dels experts i del sector d’augmentar-los en 5.000 milions.
Ara, Padrós, alerta que, sense el fons covid, el sistema sanitari català entraria en fallida. Aquesta és la urgència principal que veu en aquest moment, i reclama al PSC que faci pressió sobre el PSOE perquè el mantingui. “Si l’estat juga amb la ficció que el fons covid no s’ha de donar perquè la covid ha desaparegut, mentim al ciutadà”, diu Padrós. La Generalitat calcula que l’any vinent haurà de menester uns 1.500 milions per a combatre la pandèmia, però el govern espanyol no ha previst cap transferència d’aquest fons extraordinari, després d’haver rebaixat fins a 2.100 milions l’aportació d’enguany, que va ser de 3.600 milions el 2020. “No sabem com estarem d’aquí a sis mesos. La covid continua. Pensem en la previsió més bona, que la covid s’acabi o que ja hagi estat realment molt controlada entre el 2022 al 2023. Aquí hi ha unes inversions i un capítol de professionals que, del punt de vista pressupostari, han de ser imputats a la despesa corrent. I per fer això, la Generalitat necessitarà més diners. D’on surten?”, demana Padrós. Alhora recorda que els professionals i treballadors que s’han incorporat al sistema per a encarar l’emergència s’han de quedar en l’estructura i incorporar-se al pressupost ordinari, però recorda que Catalunya és víctima d’un infrafinançament crònic. “Que ningú no es faci trampes en el debat polític. La Generalitat té els recursos que té. Hem de demanar que pugui gestionar molts més recursos. No estic en contra que hi hagi una política redistributiva, però no pot ser que Catalunya quedi a la cua del finançament”, denuncia.
Juan Cobacho, responsable de Salut d’UGT, també considera que els fons covid són essencials per a sostenir el sistema i les plantilles. “Són uns fons necessaris i imprescindibles”, remarca. Alhora afirma que la pandèmia no és controlada, malgrat l’avenç que ha dut la vaccinació per a descarregar la pressió sobre les unitats de cures intensives. Infermeres de Catalunya argumenta que, en espera del que acabi fent el govern espanyol, la decisió de la Generalitat de fer una aportació extraordinària de 500 milions “no sembla que pugui donar resposta a la situació extraordinària derivada de l’atenció al pacient amb covid.”
Cobacho diu que el pressupost de salut no s’ajusta a la realitat ni a l’objectiu que es pugui recuperar tota l’activitat ordinària més enllà de la covid. La UGT està d’acord que s’hagin incorporat partides, per exemple, per a la salut mental, però assenyala el greu problema de dèficit de professionals i critica que el pressupost no l’abordi prou. Esmenta la falta de metges especialistes, una distribució horària de l’atenció assistencial insuficient per a cobrir la demanda i la manca d’infermeres. Aquest darrer problema es remunta a més de deu anys enrere. El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona va calcular que la demarcació barcelonina necessitaria 11.000 infermeres per a tenir la proporció de Navarra, que és el territori de l’estat espanyol amb la població més satisfeta amb l’atenció sanitària. I ha denunciat que aquests darrers anys moltes infermeres han deixat la feina perquè se n’han anat a uns altres països o han abandonat la professió, sobretot, per les condicions laborals precàries i el gran índex d’eventualitat.
Segons Infermeres de Catalunya, es perpetua “el dèficit estructural” existent de professionals de salut, la precarietat laboral, la cobertura de llocs per a fer front a les jubilacions i la “incapacitat” per a retenir el talent que es perd amb la marxa d’infermeres a altres països. També creuen que el govern “no aposta per un sistema de salut ferm” on les persones que hi treballen puguin donar resposta a les necessitats actuals i futures dels ciutadans”. “Uns professionals que ja no poden donar més del que donen, i on el sistema sempre apel·la a la voluntarietat i professionalitat que els caracteritza per a tirar endavant el sistema de salut”, diuen.
La UGT lamenta igualment que al pressupost no hi ha mesures perquè Catalunya pugui atreure professionals. Encara que sigui una qüestió sense solució a curt termini, critica que no hagi entrat en els comptes ni en la llei d’acompanyament. “No veiem prou valentia política per a afrontar aquest problema. Tenim 170.000 persones sense diagnosticar. Quan la primària es posi en marxa es faran moltes derivacions a l’especialitzada, i la col·lapsarem. És una centrifugació de l’activitat assistencial”, afegeix Cobacho.
Maria Àngels Rodríguez, responsable de comunicació de la Federació de Sanitat de Comissions Obreres, també se centra en les llistes d’espera i la manca de personal sanitari. “Això fa que molts quiròfans no funcionin com haurien de funcionar”, sentencia. Rodríguez també es refereix a les inversions previstes en salut: “Destaquen que hi ha una partida important d’inversions en infrastructures, en hospitals i ambulatoris nous, en equipament, però hem de pensar que feia molts anys que tot això no tenia pressupost. Tenim hospitals i infrastructures molt envellides, amb aparells molt obsolets.” CCOO també critica que no es recuperi la retallada salarial del 5% que es va aplicar als treballadors públics el 2012. “Esperàvem que enguany, després de tot això que hem passat, de la manera com hem sustentat tota la sanitat com a professionals, si més no ens poguessin retornar el 5% que vam perdre el 2012. I això no s’ha fet. Els qui vam perdre la paga el 2014 tot just ara la recuperarem, però això ja ho teníem pactat de fa tres anys i no té res a veure amb el pressupost d’ara”, destaca Rodríguez. Alhora assenyala que al pressupost tampoc no hi ha la paga covid, que d’entrada es va dir que seria per a tres anys, i que l’any passat es va donar “de manera unilateral” –diu– i no va ser per a tothom.
“Falta més plantilla i s’han de millorar els salaris per a recuperar tot això que hem perdut. Si volem atreure talent amb personal que pugui venir a treballar, hem de millorar les condicions. A part de les condicions laborals, les condicions retributives”, diu. Rodríguez també subratlla que hi ha treballadors que tot just ara fan les vacances pendents del 2020. “Els aplaudiments estan molt bé, però la gent també vol cobrar allò que li deuen a final de mes”, rebla. Així mateix, Padrós remarca que estan en deute amb els professionals, i afegeix que el sistema sanitari necessita elements de transformació i una planificació pressupostària per als anys vinents. “Hi hauria d’haver una previsió dels recursos amb què es comptarà almenys per un trienni”, diu.
Infermeres de Catalunya també critica que els comptes de salut destinin només el 17% a l’atenció primària i no arribin, per tant, al 25% que reclama l’OMS, encara que la despesa hagi augmentat un 5% respecte al 2020.
Metges de Catalunya sosté que el pressupost de salut per a l’any vinent “fa molt curt”, és insuficient per a afrontar la despesa derivada de l’atenció a la pandèmia i a la postpandèmia i per a revertir les retallades sanitàries que van començar el 2010. En un comunicat, el sindicat qualifica el pressupost de “merament continuista” i “deficient”. Creuen que el sistema públic de salut “no ha sortit de l’UCI” i no ho podrà fer fins que no arribin els 5.000 milions que calculen que manquen.
