09.11.2021 - 16:28
El Congrés Mundial d’Hospitals que es fa a Barcelona situa com un dels principals reptes el de millorar la relació entre els sistemes de salut i l’emergència climàtica. En una conferència de premsa per presentar alguns dels temes sobre aquesta edició, que es fa entre el 8 i l’11 de novembre, diferents representants de la trobada han fet referència a la necessitat de millorar la digitalització, reduir tant com es pugui la presencialitat i ser més eficients energèticament. Així, el president del comitè científic del congrés, Antoni Trilla, ha animat els sanitaris a reduir la petjada ecològica i ser un exemple en la lluita contra la contaminació, com ho va fer el sector sanitari en el passat per conscienciar sobre el tabac.
El també cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic ha enumerat diferents possibilitats a l’abast dels treballadors del sistema de salut, argumentant que en són molts i que cal reduir l’augment de la temperatura del planeta. “Als alumnes de medicina i a nosaltres mateixos ens diem: Si pots, ves caminant o en bicicleta. Dutxa’t amb aigua menys calenta. Planta un arbre. Fes una sèrie de coses i dona exemple”, ha apuntat. En un moment que coincideix amb la Cimera del Clima de Glasgow, Trilla assegura que “igual que en el seu moment els metges van ser un exemple a l’hora de deixar de fumar i van deixar-ho de manera majoritària, ara és el moment que tots els professionals sanitaris individualment i, per descomptat, les grans organitzacions demostrin que estan preocupats i facin petits esforços”.
Sobre això, una altra de les representants de l’acte, Muna Tahlak, directora general de l’Hospital de Dones i Nens Latifa de Dubai i tresorera de la Federació Internacional d’Hospitals (IHF), ha apuntat la necessitat de fixar-se en els anomenats “hospitals verds” d’arreu del món i en aprofitar una dels aprenentatges positius de la pandèmia, com és l’assistència telemàtica. “S’ha pogut tractar molta gent fora d’un context hospitalari”, ha recordat. Així, si això s’aconseguís consolidar, es podria arribar a fer minvar “el consum de recursos”. Precisament per posar xifres a la necessitat, l’actual president de l’IHF, Risto Miettunen, ha apuntat que “de mitjana, en un hospital universitari es calcula que hi ha uns dos milions de pacients ambulatoris que es tracten anualment”. “Si tots necessiten un desplaçament, imaginem l’impacte que té en el canvi climàtic”, ha afegit.
Tot i reconèixer que els hospitals són grans generadors de residus, tan plàstics com energètics i que requereixen un gran nombre de desplaçaments, també ha recordat que la relació dels sistemes de salut i l’emergència climàtica és “una via de dos sentits”, ja que l’atenció sanitària també s’hi ha hagut d’adaptar. Com a exemple, ha citat l’augment dels incendis que s’han pogut veure els últims temps a punts com Califòrnia, als Estats Units, o a Austràlia. “Això acaba repercutint en el fet de tenir unes majors necessitats d’atenció hospitalària per als afectats”, ha valorat.
Amb tot, Miettunen ha assenyalat que en aquest congrés un dels temes importants que s’abordarà és la relació amb el canvi climàtic. Entre les diferents vessants, ha destacat “la digitalització en entorns que ajudi a garantir una major sostenibilitat del tractament hospitalari”.
Lliçons de la pandèmia i assistència rècord
Sobre altres reptes del congrés, Trilla ha apuntat que ja van acumulats més de sis-cents dies de pandèmia i que s’hauran de debatre també les fórmules per resoldre “l’equilibri sempre difícil” de la gestió entre pacients covid i de la resta de patologies. La cita preveu abordar desafiaments que toquen la recuperació de l’equitat en l’accés al sistema de salut o l’adaptació als nous perfils amb malalties cròniques. Part d’aquestes reflexions que han quedat accentuades per la irrupció de la pandèmia es podran aplicar a diferents contextos sanitaris de tot el món, segons Muna Tahlak, ja que ha fet emergir “problemes molts similars” en punts allunyats del planeta.
Els dos mateixos doctors, alhora, recorden la importància d’aconseguir un millor finançament per resoldre alguns d’aquests reptes. En aquest àmbit, el cap d’epidemiologia del Clínic ha matisat, a més, que si bé part de la inversió ha d’anar destinada a innovació i renovació de la maquinària, la prioritat és ampliar la dotació econòmica per al personal sanitari i millorar les seves condicions de treball.
Pel que fa al mateix congrés, Risto Miettunen, ha celebrat que, tot i haver-se hagut d’endarrerir la seva celebració, l’edició a Barcelona s’hagi pogut celebrar finalment amb un format híbrid. Així, ha assenyalat que hi assistiran en total més de mil persones presencialment i unes quatre-centes digitalment, fet que suposa “un rècord” en conjunt.
