Un sistema estel·lar amb noms catalans que s’inspira en les rondalles mallorquines

L’estrella WASP-166 i l’exoplaneta WASP-166b, situats a tres-cents setanta anys llum de la Terra, dins la constel·lació Hidra, estaran estretament vinculats a la llengua catalana. El nom de l’astre serà a partir d’ara Filet d’Or, i el planeta es dirà Catalineta.

Tot plegat sorgeix de la iniciativa NameExoWorlds de la Unió Astronòmica Internacional per a nomenar vint exoplanetes i les seves estrelles amfitriones. El concurs va ser un èxit, amb la participació de vuit mil vuit-cents astrònoms professionals i afeccionats, en equips, que havien de proposar dos noms connectats per un tema comú, que permetés que si es descobrissin altres planetes en un futur en aquest sistema estel·lar, es poguessin nomenar seguint el mateix tema.

El projecte “Es nostro cel”, amb el suport de la UIB, va proposar que rebessin el nom de Filetdor i el de Catalineta, protagonistes de la rondalla tradicional. Es tracta d’un Neptú calent, és a dir, un gegant gasós amb una massa menor a la de Júpiter i molt proper al seu estel. Filetdor fa referència a la serp marina daurada que protagonitza la rondalla mallorquina Na Filet d’Or, i Catalineta és l’infant que viu una aventura com a resultat de la seva trobada amb la serp. Si es descobrissin nous planetes en aquest sistema, es podria ampliar amb més personatges.

La rondalla Na Filet d’Or va ser triada entre les set propostes defensades pels alumnes de secundària del col·legi Bisbe Verger de Santanyí amb una votació popular: “Triàrem entre set rondalles perquè representen la cultura popular i la tradició oral que s’ha transmès de boca en boca, de pares a fills, de generació en generació, fins arribar a nosaltres”, indicava el doctor Sebastià Barceló Forteza, qui ha encapçalat el projecte.

Aquesta fita coincideix amb la petició que les Rondalles Mallorquines siguin considerades patrimoni cultural immaterial, en honor al cent seixanta aniversari del naixement i noranta aniversari de la mort d’Antoni Maria Alcover, qui va recopilar les rondalles de poble en poble.

Entre la resta de noms triats, n’hi ha que honoren la fauna i la flora autòctones amb un significat cultural, per exemple, batsũ̀ i kua’kua, de Costa Rica, són les paraules en llengua bribri per a colibrí i papallona. wattle i banksia, i añañuca (GJ 367) i tahay són noms de flora autòctona d’Austràlia i Xile, respectivament. També destaquen fites geogràfiques importants, com ara zembra i zembretta, que són reserves de la biosfera de la UNESCO a Tunísia; Wouri és un riu del Camerun i makombé el seu afluent.

Hi ha només que fan referència a obres literàries, com ara kosjenka i regoč, que fan referència a l’obra de l’escriptora croata Ivana Brlić-Mažuranić. Uns altres noms apel·len a contes populars, mitologia i tradicions de tot el món.