“Sisplau” o “si us plau”?

Probablement heu vist escrites frases com ara Sisplau, tanqueu la porta, o bé Espereu el vostre torn, sisplau. És correcte escriure sisplau tot enganxat, o cal escriure si us plau? Ni l’Institut d’Estudis Catalans ni l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no han admès la forma sisplau, de manera que no la podem considerar normativa.

Així mateix, ja fa uns quants anys que alguns mitjans de comunicació van començar a difondre la forma esclar, en compte de és clar. Doncs esclar tampoc no és admès per la normativa. Totes dues formes són intents d’escriure expressions fixades tal com es pronuncien en català central, de la mateixa manera que podríem escriure perxò (per això), perquí (per aquí), perllà (per allà), etc.

Hi ha filòlegs que defensen les formes sisplau i esclar, però també n’hi ha que han argumentat per què cal desestimar-les, com ara el doctor Gabriel Bibiloni i un servidor.

Val a dir que en català no és estrany d’aglutinar paraules, però això es fa per anomenar conceptes nous, de manera que el mot compost té un significat diferent que els components separats. N’hi ha molts exemples. Vegem-ne una tria:

• abans-d’ahir (dos dies abans que avui) – abans d’ahir (qualsevol dia anterior a ahir)
• alhora (al mateix temps) – a l’hora (al moment)
• apunt (nota) – a punt (preparat)
• enlloc (en cap lloc) – en lloc (en compte)
• gairebé (quasi) – gaire bé (molt bé)
• maldecap (preocupació) – mal de cap (dolor al cap)
• perquè (a causa que) – per què (per quina raó)
• pertot (a tots els llocs) – per tot (per + tot)
• potser (tal vegada) – pot ser (és possible)
• sinó (però sí) – si no (en cas que no)