Sis vins de garnatxa blanca de la Terra Alta per a fer-nos feliços

“La unió fa la força” és un lema que és una declaració d’intencions, una manera d’anar pel món i d’entendre el món. És solidària, respectuosa i marcada per l’alteritat, un valor escàs en els temps que corren, el de les polítiques megalòmanes i el despotisme de governants i corporacions que tenen el poder econòmic mundial. Però la unió fa la força i genera coneixement i empatia. I això és el que van mostrar sis elaboradors de la Terra Alta quan, per primera vegada, es van presentar plegats en públic (en el marc de la Barcelona Wine Week), per defensar i valorar el seu paisatge vinícola i els vins que hi elaboren. Van parlar d’ells, però també van parlar d’un paisatge i d’una història que comparteixen. I és que la Terra Alta és un territori increïble per a fer grans vins i ja se’n fan; un territori vinícola històric, com el Priorat. Però a diferència del Priorat, que ha plantat cara i ha lliurat moltes batalles, la Terra Alta ha estat maltractada i malmesa, sense anar més lluny, per les energètiques, que hi han fet grans centrals que han eliminat una quantitat d’hectàrees de conreu enorme i han trinxat una part del paisatge. 

I, així i tot, la Terra Alta és avui un dels territoris amb més potencial per als vins de qualitat. I és en quantitat d’hectàrees i quilos de raïm i hectolitres de vi un dels territoris vinícoles catalans més importants. Així es va anar desgranant en la sessió Un recorregut pel paisatge de sis vinyes úniques de garnatxa blanca a la Terra Alta, amb tast dels seus vins. Els elaboradors eren: Carmen Ferrer, del celler Bàrbara Forés; Núria Altés, del celler Herència Altés; Ramon Roqueta Segalés, del celler LaFou; Joan Àngel Lliberia, del celler Edetària; Juanjo Galceran Piñol, del celler Piñol, i Francesc Ferré, del Celler Frisach. Va conduir la sessió el sommelier Ferran Centelles.  

Garnatxa blanca, la varietat que els defineix

Ferran Centelles va començar la sessió parlant de la garnatxa blanca, que és la varietat de raïm que defineix els vins de la Terra Alta. Una varietat ben adaptada i que conté unes condicions molt bones per a suportar el canvi climàtic. Una varietat de raïm de futur. Centelles va dir que és una varietat adulta, intel·ligent, que també destaca per la seva versatilitat a l’hora d’elaborar-la. I va donar una dada que impacta: el 33% de tota la garnatxa blanca del món es troba a la Terra Alta, on en conjunt es conreen 4.700 hectàrees de vinya.

El primer vi que es va servir va ser Ànima de l’avi Arrufí 2023, del celler Piñol, situat a Batea. Va explicar el vi en Juanjo Galceran Piñol, que és la tercera generació de la família. Un projecte amb vinya pròpia amb conreu d’agricultura ecològica, varietats autòctones (a més de la garnatxa blanca, el morenillo i la garnatxa peluda) i preservació de les vinyes velles. “Vam fer aquest vi en homenatge al besavi, que va ser el primer que va començar a elaborar vins artesanals. Les primeres ampolles d’aquest vi les vam treure el 1994-1995. Els primers anys el fèiem passant la garnatxa per barriques de roure, però en els darrers, amb la voluntat de ser més respectuosos amb el vi, per mirar d’expressar la varietat i el sòl, que és sobretot argilocalcari, el raïm fermenta en tines d’acer inoxidable i després el vi el posem en ous de granit. Aquest vi és una selecció de cinc finques amb diferents altituds i diferents sòls. Són les vinyes més velles i les millors de casa. L’ou de granit ens dóna una mica més de volum i estructura en boca. Són ous de 1700 litres i li fem el battonage amb nitrogen.” Ànima de l’avi Arrufí expressa la finor i la delicadesa de la varietat.

Aleshores Centelles va recordar que la Terra Alta és un territori marcat també per l’arquitectura del vi. Cèsar Martinell hi va construir diferents cellers cooperatius durant les primeres dècades del segle XX, com ara el celler de Pinell de Brai i el de Gandesa. I lligant l’arquitectura amb el vi va dir que els vins de la Terra Alta eren vins modernistes, sumptuosos, plens i exuberants, en especial els vins brisats. Introduïa així el següent vi.

El segon vi tastat fou El Quintà 2022, del celler Bàrbara Forés, un vi brisat (que ha estat en contacte amb les pells). El celler té la seu a Gandesa. Carmen Ferrer va explicar que l’any 1992-1993 van començar a replantejar-se el projecte: “Vam intentar conèixer bé les finques que teníem, vinya a vinya. Així va ser com vam localitzar unes vinyes molt velles de garnatxa blanca. L’origen del Quintà són dues finques petites conreades pel mateix propietari amb vinyes velles plantades a la dècada del 1950. La primera elaboració d’aquest vi la vam fer el 1996. El sòl és de panal. Una vinya amb panal força fi, que madura abans, i l’altra vinya, que tot i que es troba molt a prop, té un panal amb unes betes calcàries, que en diem panal pinyoler. El cultiu és en ecològic, en secà i també fem agricultura regenerativa. Tot i que és difícil fer-ho així ara, a causa de la sequera. El Quintà fa una maceració pel·licular de vint-i-quatre hores, que li dóna estructura, però no sequedat. Es cria amb barriques de roure francès de 500 i 600 litres. És un brisat molt delicat i exuberant.”

Ferran Centelles va recordar que aquest Quintà, aquesta garnatxa, va mostrar i ensenyar als sommeliers de Barcelona el que eren els vins de la Terra Alta. En aquest sentit, Carmen Ferrer va ser una pionera per a la Terra Alta, perquè va col·locar els seus vins als tasts de gamma alta a final dels anys noranta. 

Sis cellers que van decidir fer el canvi

Centelles va definir el tercer vi, també brisat, com una garnatxa ibera, perquè es troba al costat de l’assentament iber del Coll del moro. És el vi Vernatxa, del celler Frisach, a Corbera d’Ebre. Francesc Ferré va començar la intervenció tot convidant tothom a visitar la Terra Alta i va explicar que a la taula eren sis cellers, una representació petita, però que aquests sis havien decidit de fer el canvi i passar de conrear la vinya només a elaborar els seus vins per donar més valor al projecte, a la varietat i donar vitalitat també a l’economia local. I això genera una il·lusió que és fonamental també perquè aquests projectes familiars puguin viure de l’agricultura i tenir possibilitat de futur, de relleu generacional. Ferré va explicar que “la Vernatxa és una garnatxa blanca, una varietat que de mica en mica i a poc a poc et va donant allò que pot donar-te, un caràcter, una frescor, el punt salí. En el vi que tasteu hi volíem representar tot això. Aquest vi neix de la vinya més vella que tenim a casa, en sòl de panal que nosaltres conreem. Tenim el most amb les pells una setmana perquè arrenqui la fermentació i després una part del vi es cria en dipòsits de formigó i una altra en barriques velles, durant deu mesos, perquè el vi pugui buscar el que vol ser”.

El vi que feia quatre va arribar de la mà de Núria Altés, del celler Herència Altés: La Serra Vi de Finca Qualificada. La propietària i enòloga va començar destacant la importància de l’acte, que per primera vegada aplegava sis cellers per mostrar el potencial que té la garnatxa blanca: “Ja sabeu que la Terra Alta és un territori de frontera, que ha patit moltes guerres i sempre ens hem mirat una mica de reüll. I el fet d’anar de bracet ens fa més forts, per això crec que és un gran dia. Tots fem en els nostres cellers un bon treball, cadascú amb una identitat pròpia, fent expressar la garnatxa de manera diferent. La Serra, per a nosaltres, és el vi més emblemàtic que fem. Prové d’una vinya plantada a l’altiplà de la zona de Batea, en un sòl calcari, d’una vinya molt antiga de principi del segle XX, no sabem exactament quan es va plantar. Una vinya que té molta influència del vent, tant del cerç, que és continental, sec i fred, i ens ajuda molt en l’agricultura ecològica, com de la garbinada, que ve de mar i refresca les nits d’estiu. Una vinya poc productiva. Fermentem el raïm amb barriques obertes i després l’envellim en un foudre de roure austríac, que és molt suau, perquè el que volem és preservar la varietat, que parli sola.”

Aleshores va intervenir Ferran Centelles: “Hem començat per unes garnatxes finíssimes, després hem augmentat la textura i la potència i aquest últim vi ja entra en la categoria dels vins gastronòmics.” I va recordar que la garnatxa és una de les varietats blanques que juntament amb la riesling tenen la característica d’expressar els hidrocarburs, aquella olor de goma Milà, un element valorat pels sommeliers.

El vi De rams 2018, del celler Lafou, va enfilar la recta final del tast. Ramon Roqueta Segalés, de la família Roqueta del celler del Pla de Bages, és l’impulsor d’aquest projecte. Ell va explicar que “la Terra Alta s’ha construït una personalitat pròpia, potser per ser un terreny fronterer, com diu la Núria, o per trobar-se a dues hores de camí en cotxe de Barcelona, una mica aïllats, com diu en Francesc. Amb aquestes característiques hem construït la nostra pròpia identitat. Nosaltres som a Batea, en una vall estreta de trenta-dues terrasses que van pujant progressivament. Una de les que s’està més avall és la vinya de Rams, que és d’on surt aquest vi. Una vinya de garnatxa blanca plantada el 1966 entre dos tipus de sòl, l’argilós-calcari i també el panal. La garbinada té una incidència important en aquesta vinya. Per aquestes característiques, el raïm que obtenim és particularment interessant. A partir del 2016 el van començar a elaborar a part i embotellar-lo. Per treure la màxima expressió del raïm, una part del vi és fermentat en fusta i una altra part en formigó, amb una lleugera maceració pel·licular i un 25% és vi brisat, fermentat durant uns dies amb les pells. I és un vi que té força anys de repòs i criança al celler, per integrar tots aquests elements. De fet, l’anyada que es troba actualment al mercat és la del 2018. És un vi amb textura, amb complexitat”. Ramon Roqueta també va explicar que aquesta vinya es cull en dues vegades: “La primera, collim un raïm més verd que estira el vi, li dóna tensió, i la segona, més tardana, omple el vi i li dóna volum.”

El tast es va acabar amb el vi La Terrenal 2020, del celler Edetària, explicat per Joan Àngel Lliberia, que va dir que neix de tres vinyes de sòl originari molt pobre i molt vell, sòl de lutita roja. Ell va començar dient que aquest tast era una iniciativa d’orgull i de pertinença. “No es pot anar sol pel mercat, costa molt.” I va voler destacar d’entrada les pioneres, Carmen Ferrer, del celler Bàrbara Forés, i Josefina Piñol, mare de Juanjo Galceran Piñol. “Sense elles, segurament els altres avui no seríem aquí. Jo recordo que a casa bevíem el vi de l’avi amb un got de Duralex i era un ranci, per com s’elaborava abans. Eren rancis espectaculars i hi hem de tornar, però calia aprendre a fer grans vins amb l’expressió de la fruita.”

I va continuar: “Una de les característiques que marquen aquests sis vins és la salinitat. Això vol dir que no hi ha maquillatge fent els vins. Fa uns anys posàvem un excés de maduració, un excés de barrica, etc. Avui podem anar amb el cap ben alt i amb orgull, perquè aquesta salinitat dels nostres vins és única. La nostra és una garnatxa mediterrània amb aromes de fonoll, de flor d’ametller…, aromes que són una passada. I també vull reivindicar que a la Terra Alta tenim les garnatxes més velles del país. El sòl és important i el clima també, però la vinya és el més important. La planta és fonamental. I per això hem de cuidar els fenotips que caracteritzen les nostres garnatxes i evitar la uniformització dels vivers. Perquè són aquestes garnatxes blanques les que ens motiven per llevar-nos cada dia i ser feliços.”