12.07.2018 - 22:00
|
Actualització: 13.07.2018 - 08:42
La decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de denegar l’extradició per rebel·lió de Carles Puigdemont i de proposar només de fer-ho per malversació pot tenir unes conseqüències polítiques i jurídiques enormes. L’espanyolisme hi ha reaccionat amb ira i desànim, fins i tot amb González Pons (PP) irritat i furibund fent una crida a suspendre l’acord de Schengen a Espanya i a alçar fronteres. Els advocats dels represaliats han celebrat la decisió, amb una certa prudència per haver-se mantingut, de moment, l’acusació de malversació. Ja han dit que hi recorreran en contra, i sobretot han destacat fins a quin punt tot el relat de la violència de la instrucció de Pablo Llarena s’enfonsa.
La decisió de Slesvig-Holstein és ferma?
No. El tribunal alemany ha emès aquesta resolució en què descarta del tot l’existència de cap delicte de rebel·lió, però considera que el de malversació sí que pot ser jutjat. Ara la defensa de Puigdemont té trenta dies per a presentar un recurs al Tribunal Constitucional alemany, amb seu a Karlsruhe (Baden-Württemberg). Segons Jaume Alonso-Cuevillas, la resolució judicial té alguna contradicció perquè autoritza l’extradició per un delicte de malversació, però diu que no veu corrupció en l’actuació de Puigdemont. La fiscalia ja no pot presentar-hi cap recurs. Per al lletrat, aquesta primera resolució podria ser una denegació de l’extradició en dues etapes: primer descartant el delicte més greu i més tard possiblement la malversació. En tot cas, creu que al Constitucional alemany hi haurà una ‘batalla per drets fonamentals’, perquè considera que a l’estat espanyol no tindrien un judici just.
Què hauria de passar perquè Puigdemont fos jutjat a Espanya?
Si el Tribunal Constitucional alemany desestima el recurs de la defensa de Puigdemont, el president hauria de ser extradit a l’estat espanyol per a ser jutjat solament per malversació. Una situació com aquesta podria arribar ben bé el mes de setembre, però hi ha encara un factor més decisiu: la probable negativa del Tribunal Suprem espanyol a acceptar l’extradició si no és també per rebel·lió.
El Tribunal Suprem espanyol acabarà retirant l’euroordre contra Puigdemont?
Aquestes últimes hores ha agafat molta força aquesta opció. Segons mitjans espanyols, el jutge Pablo Llarena estudia de retirar l’euroordre contra Puigdemont a Alemanya perquè el delicte de rebel·lió ha estat desestimat. Les mateixes fonts del Suprem que citen aquests mitjans indiquen que Llarena no prendrà cap decisió probablement fins dilluns, així que hagi rebut i hagi estudiat la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein. Té prou arguments de pes damunt la taula per a fer com que ja va fer el 5 de desembre de l’any passat, quan va retirar les euroordres emeses per la jutgessa Carmen Lamela a Bèlgica.
Aleshores Llarena, veient que era molt probable la denegació de la petició, va acabar retirant l’euroordre. Ara podria passar això mateix, una volta ha comprovat que l’extradició per rebel·lió ja és impossible, i aquesta decisió rebenta el cor del seu relat sobre la violència que ha anat bastint en centenars de pàgines d’interlocutòries. Si acceptés d’extradir-lo només per malversació, els cinc anys de presó de condemna que implica –d’entrada– aquest delicte contrastarien amb els trenta amb què es pot arribar a castigar la rebel·lió per la qual seran jutjats la resta de presos polítics. Hi ha un element ‘estètic’ que Llarena voldria evitar. Però n’hi ha un altre encara: la possible obertura d’una via legal que permetria d’investir Carles Puigdemont.
Què podria implicar l’extradició de Puigdemont només per malversació?
Si finalment fos extradit a l’estat espanyol només per malversació, Puigdemont podria encarar un judici amb unes peticions de pena força altes, perquè l’acusen d’haver malversat una quantitat de diners superior a 250.000 euros: entre sis i dotze anys de presó. Però en aquest cas, la pena a la qual s’exposaria Puigdemont només seria de cinc anys de presó, perquè és la condemna màxima en el tipus penal equivalent a Alemanta. A més, segons una informació publicada per El Mundo i que algunes fonts han confirmat a VilaWeb, com que és un delicte econòmic, ‘Puigdemont podria restituir la quantitat suposadament malversada (1,6 milions), cosa que tancaria la porta a la presó provisional i serviria per a reduir dràsticament la pena’. Amb Puigdemont acusat només de malversació, i no de rebel·lió, no es podria sostenir la presó provisional, tenint en compte el criteri que ha aplicat fins ara Llarena amb els empresonaments: ha mantingut tancats solament els acusats de rebel·lió, però no pas els que són acusats de malversació i prou, com ara Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.
I sense rebel·lió, a Puigdemont li haurien d’aixecar la suspensió de les funcions com a diputat que va decretar aquesta setmana Llarena. ‘Això, afegit a una llibertat provisional, permetria a Puigdemont de recuperar la presidència de la Generalitat’, conclou El Mundo.
Puigdemont podria ser jutjat per rebel·lió a Espanya malgrat la decisió d’Alemanya?
No. La decisió de la justícia alemanya implica que el lliurament de Carles Puigdemont només es podria fer a condició de ser jutjat per malversació i prou. Ho diuen els tres jutges que han pres la decisió en la seva resolució. A més, afegeixen un advertiment, un recordatori a la justícia espanyola perquè no el jutgin per rebel·lió si és extradit: ‘El tribunal assumeix que els tribunals espanyols respectaran aquest principi i, després de l’extradició, no processaran l’acusat Puigdemont pel càrrec de corrupció ni pel de rebel·lió.’
Segons la llei espanyola, Puigdemont podria ser perseguit per rebel·lió quan hagués estat jutjat i condemnat per malversació i haguessin passat quaranta-cinc dies després del compliment de la condemna.
Puigdemont pot tornar a Bèlgica?
Encara no. Amb la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein, Puigdemont manté la situació de llibertat provisional dins el territori alemany. Aquesta situació no canviarà fins que no s’hagi resolt el recurs de la defensa de Puigdemont contra l’extradició per malversació o bé el Tribunal Suprem espanyol acabi retirant l’euroordre. Si la retirés, Puigdemont podria moure’s lliurement per tota la UE tret de l’estat espanyol i, per tant, podria tornar a Bèlgica. Si Llarena ho considerés convenient, també podria enviar una nova euroordre de detenció contra ella una volta sigui a Bèlgica, malgrat el mal precedent per als interessos del jutge que va significar la denegació de l’euroordre per part de la justícia belga contra Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. I en cas que el Suprem mantingués l’euroordre i el Constitucional alemany acceptés el recurs de la defensa? En aquest cas també podria tornar a Bèlgica; fins i tot, tal com explicava el jurista Joan Queralt en aquesta entrevista a VilaWeb, podria entrar a l’estat espanyol durant quaranta-cinc dies sense que el poguessin tocar.
