28.08.2024 - 10:33
|
Actualització: 28.08.2024 - 12:48
Avui es podrà veure un fenomen astronòmic poc freqüent i inusual: l’alineació de sis planetes. I no tornarà a passar fins d’aquí a deu anys. Aquesta “desfilada planetària” –tal com l’anomenen alguns–, es podrà veure gairebé a tot al món durant les hores nocturnes: de qualsevol lloc del món estant, es podrà veure Mercuri, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú pràcticament alineats –els quatre primers a ull nu, i els dos últims amb telescopi. Als Països Catalans podrà veure’s aquesta matinada, moment en què aquests sis planetes s’agruparan en un costat del Sol al mateix moment.
“La sensació visual serà que durant aquesta matinada veurem tots els planetes més o menys en la mateixa direcció en l’espai”, explica el director del Planetari de Madrid, Telmo Fernández, en declaracions a Europa Press. Aquest fenomen sol produir-se unes quantes vegades al llarg d’un any, però el fet extraordinari és que, aquesta vegada, en compte d’alinear-se cinc planetes, com és l’habitual, en seran sis. “Alguns d’aquests planetes són visibles a simple vista, però d’altres, com Urà i Neptú, caldrà veure’ls amb prismàtics o telescopis”, diu el director del Planetari, que afegeix que la millor manera per a contemplar-lo serà allunyats de les grans poblacions per evitar la contaminació lumínica. Així i tot, comenta que a les ciutats també podrà veure’s, encara que no tan clarament.
Distingir entre estrelles i planetes
Fernández explica la manera de distingir a simple vista entre planetes i estrelles: els que parpellegen són les estrelles. Els que no, els planetes. “Amb les estrelles podem veure com la lluentor oscil·la una miqueta, mentre que els planetes tenen una llum constant perquè no tenen llum pròpia i la que veiem és la que reflecteixen del Sol”, subratlla.
Fernández indica que aquest fenomen astronòmic és una cosa inusual i que fins d’aquí a deu anys no tornarà a passar una cosa tan singular i tan curiosa com aquesta. Finalment, recorda que alguna alineació que va ser gairebé total va poder ser l’origen de la teoria de l’Estrella de Betlem, perquè en aquesta ocasió, “els planetes van estar pràcticament junts i, per tant, la seva lluentor se sumava i feia la sensació que era una única estrella diferent, l’estrella de Betlem”.