Sis planetes s’alinearan aquesta matinada en un fenomen únic

Un fenomen astronòmic poc freqüent i inusual es produirà avui: l’alineació de sis planetes. Un fenomen que no tornarà a passar fins d’aquí a deu anys. Aquesta “desfilada planetària” –tal com l’anomenen alguns–, es podrà veure gairebé a tot al món durant les hores nocturnes: de qualsevol lloc del món estant, es podrà veure a Mercuri, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú pràcticament alineats –els quatre primera a ull nu, i els dos últims amb telescopi. Als Països Catalans podrà veure’s aquesta matinada, moment en què aquests sis planetes s’agruparan en un costat del Sol al mateix moment.

“La sensació visual serà que durant aquesta matinada veurem tots els planetes més o menys en la mateixa direcció en l’espai”, explica el director del Planetari de Madrid, Telmo Fernández, en declaracions a Europa Press. Aquest fenomen sol produir-se diverses vegades al llarg d’un any, però l’extraordinari és que aquesta vegada, en comptes d’alinear-se cinc planetes, que és l’habitual, en seran sis. “Alguns d’aquests planetes són visibles a simple vista, però d’altres, com Urà i Neptú, caldrà veure’ls a través de prismàtics o telescopis”, ha assenyalat el director del Planetari, qui ha afegit que la millor manera per a contemplar-lo serà allunyat de les grans poblacions per a evitar la contaminació lumínica. Així i tot, comenta que des de les ciutats també podrà veure’s, encara que no tan clarament.

Distignir entre estrelles i planetes

Fernández ha explicat la manera de distingir a simple vista entre planetes i estrelles: els que parpellegen, són les estrelles. Els que no, els planetes. “Amb les estrelles podem veure com la lluentor oscil·la una miqueta, mentre que els planetes tenen una llum constant perquè no tenen llum pròpia i la que veiem és la que reflecteixen del Sol”, ha subratllat.

Fernández ha indicat que aquest fenomen astronòmic és una cosa inusual i que fins d’aquí a deu anys no tornarà a passar una cosa tan singular i tan curiosa com aquesta. A més, ha apuntat que aquest cas és especialment particular perquè són sis planetes. Finalment, ha recordat que alguna alineació que va ser gairebé total, va poder ser l’origen de la teoria de l’Estrella de Betlem perquè en aquesta ocasió, “els planetes van estar pràcticament junts i, per tant, la seva lluentor se sumava i feia la sensació que era una única estrella diferent, l’estrella de Betlem”.