Sis mil quartilles manuscrites de Josep Pla a disposició dels estudiosos

“Lluitar és feina d’homes. Lluitar i guanyar és feina d’homes intel·ligents. Retorçar l’adversitat, vèncer la catàstrofe i crear, amb les pedres disperses del nostre esprit, l’edifici de les més sòlides possibilitats de l’edició catalana normal ha estat obra de la vostra tenacitat i de la vostra intel·ligència.” La professora Maria Josepa Gallofré ha recordat les paraules de Josep Pla a l’àlbum de signatures de Josep Maria Cruzet amb què va encapçalar les cartes creuades entre l’escriptor i l’editor, davant una estesa de papers que donen testimoni d’aquest edifici construït entre tots dos: les obres publicades per Pla a l’editorial Selecta entre el 1949 i el 1962. Ho ha fet en l’acte de cessió per part dels hereus de Cruzet d’una documentació única, conformada per una trentena de volums manuscrits i mecanoscrits de l’autor de La vida amarga, a la Fundació Josep Pla de Palafrugell.

És un testimoni d’incalculable valor d’un moment de la història de la literatura i l’edició catalanes. Així ha presentat aquesta quantitat ingent de paper el professor Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla i patró de la fundació, tot recordant que són unes sis mil quartilles escrites a mà per l’escriptor palafrugellenc. “És una gran notícia per a la literatura, per a la filologia i la cultura catalanes, perquè podem veure la llengua de Pla abans de la tasca dels correctors i, especialment, abans de la petja de la censura.”

Pla-Cruzet, una relació autor-editor que forma part de la història de la literatura catalana

La cessió mitjançant un contracte de comodat estipulat per un conveni signat pel president de la Diputació de Girona i del patronat de la fundació, Miquel Noguer, i els hereus de Cruzet, es pot considerar un miracle, en un país “on tot es crema i tot es llença”, tal com ha dit Gallofré. En nom del govern de la Generalitat hi era el titular de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, que ha recordat que fa vint anys, quan ocupava la cartera de Política Territorial i Obres Públiques del tripartit presidit per Pasqual Maragall, va rebre la visita de Sebastià Borràs, nebot, fillol i hereu de Cruzet, que es va plantar al seu despatx amb l’original manuscrit d’un títol que per l’ex-batlle de Girona havia de ser temptador i que li va posar la mel als llavis: Girona (un llibre de records). A partir d’aleshores es va establir un diàleg sobre una possible transacció econòmica que no va arribar a bon port. En un context en què la competència entre arxius ha acabat fent que per documentacions privades d’aquest caràcter es paguin xifres astronòmiques, Nadal ha volgut agrair especialment a la família Borràs que finalment hagin accedit a la cessió gratuïta a una institució que, a partir d’ara, vetllarà per la catalogació, digitalització, estudi i difusió d’aquest fons.

La relació entre el fundador de Selecta i propietari de la llibreria Catalònia i l’escriptor va començar a mitjan anys quaranta, quan el règim franquista, després de la Segona Guerra Mundial i en un context de rearrenglerament en el món bipolar de la guerra freda, es va veure obligat a relaxar la prohibició d’editar en català i es van obrir escletxes d’oportunitat per als llibres en aquesta llengua. Pla era un escriptor popular i llegit d’ençà de mitjan anys vint, quan Cruzet va fundar Catalònia amb Antoni López-Llausàs i Manuel Borràs. Autor i editor van conjurar-se per recuperar el públic lector d’abans de la guerra, reconstruint un mercat editorial sotmès a la censura i les dificultats governatives, que també patia per la manca d’una crítica consistent i els possibles prejudicis dels futurs compradors.

En aquest sentit, Gallofré ha recordat que Pla va proposar a l’editor títols llaminers per al públic de postguerra, com ara Els fabricants i El futbolista, que els permetessin de guanyar un públic que comprés els llibres no perquè fossin en català, sinó “encara que ho fossin”. Pels estudiosos de Pla, els anys de Selecta són els més fèrtils de la producció planiana, quan l’escriptor treballa febrilment per consolidar la recuperació d’un públic que ja el llegia d’abans de la guerra i ampliar-lo tant com fos possible. Això va fer, fins i tot, que les autoritats franquistes prohibissin el volum Coses vistes, l’any 1949, no per perillós contra el règim o els seus principis, sinó per temor que ajudés a normalitzar un mercat editorial en català, orfe d’ençà del 1939.

Un fons que permetrà de desfer malentesos i certeses

Gràcies a la relació de confiança i complicitat entre tots dos, Pla va publicar amb Cruzet cinquanta-un títols, vint-i-dos a la Biblioteca Selecta –l’anomenada “Selecta petita”– i la resta a la primera obra completa de l’escriptor, interrompuda pel suïcidi de Cruzet el febrer del 1962, que va deixar temporalment Pla sense editor, fins al començament de les obres completes de Destino, de la mà de Josep Vergés, l’any 1966 amb El quadern gris. Cruzet, que va publicar obres com ara Vida de Manolo, Pa i raïm, Santiago Rusiñol i el seu temps, Els pagesos, Un senyor de Barcelona, Contraban, Les hores i Nocturn de primavera, va guardar curosament manuscrits i mecanoscrits originals, galerades amb esmenes i afegits autògrafs, cartes i fotografies del seu autor més important. Un conjunt que, segons que ha explicat Xantal Borràs, filla de l’hereu de Cruzet, es va salvar de l’incendi de la llibreria Catalònia, l’any 1979, i les tasques d’extinció, i que el seu pare –que humilment considerava que el seu únic mèrit havia estat ser hereu del seu oncle– va preservar delicadament tots aquests anys, obrint-lo sempre als estudiosos que li demanaven.

Per això, familiars, autoritats i estudiosos han parlat de miracle per qualificar el fet de poder disposar d’un material únic que permet de desfer malentesos i reescriure algunes de les certes sobre l’obra planiana que es tenien fins avui. Per exemple, es pot datar el començament de l’escriptura del volum Girona (un llibre de records) el maig del 1936 i no després de la guerra, com sempre s’havia dit. També permet de contradir la hipòtesi que Week-end (d’estiu) a Nova York fos format per la traducció aliena dels articles de Pla a Destino, arran del seu viatge a Amèrica, atès que l’original és escrit de puny i lletra de l’autor. El fons Editorial Selecta-Col·lecció Cruzet Borràs, que es preservarà al Centre de Documentació de la Fundació Josep Pla, s’afegeix als manuscrits donats als anys noranta per la família Vergés corresponent als originals de l’obra completa publicada per Destino, i que suma més de 30.000 pàgines, fet que permetrà als estudiosos d’acarar les diferents versions dels texts més importants de Pla, un escriptor que va reescriure i reaprofitar materials de diferents èpoques i formats –llibres, articles, etc.– per construir el seu projecte literari.

La cessió reforça el paper de la Fundació Josep Pla, dirigida per Francesc Montero, com a centre d’estudi i difusió de l’obra de l’escriptor, que juntament amb la tasca de la Càtedra Josep Pla, constitueix l’epicentre de la recerca d’un dels autors catalans més llegits i resseguits. En aquest sentit, just l’any passat es va publicar la correspondència Pla-Estelrich, a cura de Sílvia Coll-Vinent, i el recull d’articles Calendario sin fechas, editat per Xavier Febrés. Enguany és prevista la publicació de l’epistolari amb Francesc de Borja Moll, entre més possibles originals planians sobre els quals es treballa, mentre s’espera la publicació de la biografia en què Xavier Pla fa anys que fa feina.