Els sis mil articles periodístics de Josep Pla, a l’abast d’un clic

Sis mil dos-cents quaranta-tres articles, seixanta-vuit capçaleres de tot el món –especialment de Barcelona i de tot Catalunya, però també de Madrid, Vigo, Tànger, Fiume, París o San José de Costa Rica– i tota una vida, de 1917 fins a l’any 1980, d’escriptura en diaris. Aquestes són les dades principals que avalen el Josep Pla periodista. Una producció superlativa, únicament a disposició d’autèntics grafòmans –només Espinàs i Monzó podrien acostar-s’hi, gràcies a les seves columnes diàries–, que calia anar a buscar a les hemeroteques disperses que conserven aquests periòdics i setmanaris. Fins ara, que s’acaba de presentar una de les iniciatives més importants de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, coincidint amb el seu desè aniversari. Es tracta de JosepPlaDigital.cat, un portal que per començar allotja una hemeroteca en forma de plataforma digital interactiva que reuneix tota la producció periodística des dels seus primers articles, publicats el 1917, fins a l’etapa final de la seva vida. És a dir, seixanta anys d’escriptura periodística que el situen com el periodista català més productiu i influent del segle XX.

Tota mena de cerques

La tasca ha estat titànica i ha fet cremar les celles dels membres de la càtedra, sota la coordinació del professor de la Universitat de Girona Xavier Pla i el director de la Fundació Josep Pla, Francesc Montero, que no tan sols han hagut de localitzar tots els articles publicats per l’escriptor –encara se’n poden trobar més, avisen–, sinó que els han hagut d’editar i indexar de tal manera que se’n puguin fer diversos tipus de cerques. En aquest sentit, el nou portal permet d’accedir als articles des de les diferents capçaleres i per etapes cronològiques, o bé per títols, dates, llengua…, així com limitant les cerques per nom de persones i llocs esmentats en els articles. Per poder oferir totes aquestes possibilitats, ha calgut identificar tots els noms propis i topònims, així com totes les variants que apareixen als texts de Pla. Com han exemplificat, s’han unificat totes les versions del cognom rus Dostoievski, que l’escriptor va transliterar de quinze maneres diferents, i s’ha localitzat cada carrer, plaça, barri, font, museu o cafè de ciutats tan importants per la vida –i el periodisme de Pla– com París.

Tot i que Pla considerava el periodisme com el parent pobre del literat, l’escriptor mateix no podia sinó estar agraït a la professió a la qual va entrar de ben jove, tot just aterrat a la Penya de l’Ateneu: “El fet d’escriure –el periodisme més rutinari, si volen– m’ha permès de viatjar per tot el món i he viscut anys fora del país, cosa necessària per a tirar una mica d’aigua al vi de l’energumenisme nacional i local i saturar-me d’Itàlia, de Vermeer i fer llargues singladures marítimes.” Segons el seu còmplice i amic Joan Fuster, l’autor d’El quadern gris veia el món en forma d’article, fruit d’una passió per l’escriptura de premsa que no sabia ni volia vèncer. El periodisme era una escola d’estil, clau per a la seva aposta per la naturalitat expressiva i la seva literatura d’observació basada en la realitat, però això no vol dir que la seva producció literària fos un simple retallar i enganxar papers de diari. Tot i que sovint els articles es fonien en el text a l’hora de fer realitat la seva vasta obra completa, la dedicació a la reescriptura no fa fàcil l’operació de comparar i destriar l’obra literària de l’obra periodística. De fet, només els dos volums de Cròniques parlamentàries, publicats –no sense polèmica– per Josep Vergés després de la mort de Pla, són una recopilació estricta dels articles publicats per l’escriptor a la premsa.

Una eina que ha de permetre de rellegir i estudiar

Això no vol dir que l’obra periodística de Josep Pla no tingui un valor de primer nivell, com posarà de manifest la pròxima edició dels articles escrits quan va ser corresponsal de La Publicitat els anys 1923-1924 d’Alemanya estant, per part de Destino. De fet, la posada en circulació del nou portal ha de permetre, segons els responsables del projecte, impulsar el coneixement i lectura de l’escriptor, l’edició de nous texts, antologies, introduccions, edicions de correspondència i materials diversos i reedicions de l’obra, la investigació sobre la relació entre producció periodística i obra literària –amb l’acarament amb els manuscrits conservats a la fundació– especialment en l’àmbit universitari, en la recerca de batxillerat o en els estudis històrics i locals, així com projectes expositius i cartogràfics sobre la seva figura. També apunten que permetrà d’acompanyar rutes literàries o preparar viatges entre els seus lectors. Si ja era habitual que molts planians s’emportessin algun volum de Pla quan viatjaven a alguna ciutat de les moltes que va trepitjar l’autor, aquest nou portal neix amb la voluntat de ser una eina de referència. La mateixa repercussió a les xarxes de l’anunci del nou portal ja dóna la mostra de l’encert d’aquesta hemeroteca enciclopèdica que apassionarà els seguidors d’un autor que, tot i fer més de quaranta anys que es va morir, no ha deixat de tenir lectors d’ençà dels anys vint.

Del Baix Empordà a Destino

Durant seixanta anys, Pla va col·laborar amb capçaleres tan diverses com l’Alt Empordà i el Baix Empordà, Arriba, El Autonomista, D’ací i d’allà Diari d’Igualada, el Dia de Terrassa, El Español, El Escándalo, l’Instant, Mirador, l’Opinió, Los Sitios o la Revista de S’Agaró, a més d’alguns diaris i revistes on va esdevenir una peça clau, com Destino, El Correo Catalán, Diario de Barcelona, Informaciones, La Vanguardia –en va ser efímer sotsdirector–, la Publicitat o la Veu de Catalunya. Tot i que la persona més citada va ser el líder republicà radical i dirigent conservador de la República espanyola Alejandro Lerroux, en diferents períodes els noms més referits formen part del context històric que li va tocar viure. Així, si durant la guerra de 1936-1939 el nom més repetit va ser el fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, i durant la Segona Guerra Mundial el del dictador Adolf Hitler, durant els seixanta va ser-ho el president nord-americà John F. Kennedy.

“Jo, com a persona posada a treballar, no donava per més i penso que fet i fet he escrit la meitat de la meva obra per als diaris i les revistes, i l’altra meitat són tipus humans que he tractat de conèixer, com és l’enrevessat món dels pagesos i dels mariners o bé el senyor Cambó, o l’escultor Manolo, o Santiago Rusiñol, posem per cas”, afirmava amb un punt de falsa modèstia al pròleg de Per passar l’estona, traient-se importància. Ara els més de sis mil articles a l’abast amb un clic, en una operació inaudita en la nostra literatura i en les més properes, posen de manifest que parlem d’un gran autor europeu.