Sis mapes per a entendre per què el conflicte de la mar de la Xina pot ser aviat la crisi mundial més gran

Ahir es va confirmar que la República Popular de la Xina havia instal·lat bateries de míssils a les illes Paracel. Concretament a l’illa de Woody.

Si mirem el mapa a Google, sembla estrany que això siga notícia. Aparentment, les Paracel són uns illots solitaris enmig de la mar de la Xina, relativament pròxims al continent i sense gaire moviment al voltant. Però és una impressió falsa.

Aquest altre mapa reflecteix molt millor la situació real. La mar de la Xina meridional (que cada país anomena d’una manera diferent) és l’indret del món on avui mateix hi ha l’enfrontament més gran entre països per a allargar les fronteres pròpies o, més ben dit, les aigües territorials pròpies.

La Xina reivindica la línia que als anys quaranta va delimitar l’antic govern nacionalista xinès i que tots els països veïns contesten. Dins aquesta línia hi ha les illes Paracel però sobretot les illes Spratly, la majoria rocams que avui són a les mans de diversos països, amb enfrontaments militars i tot.

La importància d’aquesta reivindicació és que si fos acceptada internacionalment convertiria la mar de la Xina Meridional en aigües territorials xineses, i no pas internacionals com són ara. I això permetria a la Xina de controlar la navegació dels vaixells. Això implicaria, ni més ni menys, tenir el control sobre la meitat del total de tones que es mouen al món. La línia roja i blanca indica la mar que la Xina vol que siga reconeguda com a interior. I a dins, a més, hi ha importants jaciments de petroli. Observeu que les grans línies de transport marítim que després coincidiran a Singapur passen per aquest espai.

Evidentment, els altres estats de la zona són completament contraris a aquesta reivindicació, que fins ahir era estrictament diplomàtica. I d’ací ve l’alarma que causa a la regió el desplegament dels míssils actual. En aquest mapa es veuen tots els espais marítims que reivindica cada país.

I en aquest altre mapa es veu el nombre total de conflictes que hi ha entre els diversos països, cosa que demostra la gran complexitat de la zona. La Xina, en concret, manté seixanta-un conflictes oberts amb els estats veïns. És important de remarcar que n’hi ha uns quants amb els Estats Units, per uns illots que hi tenen, perquè això pot determinar la gravetat del conflicte. Els nord-americans s’han atorgat el paper de defensar la lliure circulació de vaixells per la zona i ara hi han enviat l’armada amb l’ordre d’entrar a les aigües territorials que la Xina diu que li són pròpies.

Pel que fa a la navegació, en aquest mapa es veu perfectament com les Illes Spratly tanquen pel sud un dels grans eixos de navegació del món, l’anomenada ruta est-oest. La meitat del trànsit comercial mundial passa per aquest corredor, com també la major part del petroli que consumeixen els països asiàtics. Si la Xina convertís aquesta mar en aigües internes, en comptes d’aigües internacionals com són ara, el seu poder sobre el comerç de tot el món esdevindria immens.

Finalment, cal posar en relleu l’enorme dificultat que signifiquen les illes Spratly. Les illes Paracel, al nord, se les disputen uns quants països, sobretot el Vietnam i les dues Xines, però la presència militar xinesa hi és indiscutible. No passa pas això mateix a les Spratly, tanmateix, on un tot de països –Vietnam, la Xina, Taiwan, les Filipines, Malàisia i Brunei– controlen illes, illots i rocams i fan que la situació siga encara molt més complicada i volàtil en termes militars.