23.08.2022 - 21:40
Malgrat les aparences, i això creu molta gent, encara no som en recessió. Una recessió es defineix com dos trimestres successius de creixement negatiu del PIB, però és essencialment un període en el qual el creixement econòmic cau significativament i la taxa de desocupació creix.
A causa de la manca d’una definició precisa, no sempre tothom està d’acord en el fet que una economia estigui en recessió. Al Canadà, el govern no ha fet cap declaració darrerament, però el CD Howe Institute, una organització canadenca de recerca de polítiques sense ànim de lucre, fa un seguiment de les recessions de manera independent.
Segons aquest institut, la darrera recessió va començar el març del 2020 en el moment àlgid de la primera onada de la covid-19. I va declarar el final de la recessió l’agost del 2021. L’actual crisi del cost de la vida fa que molts canadencs es demanin quan serà la pròxima recessió.
Una inflació galopant
Entre els economistes hi ha unanimitat a creure que, probablement, hi haurà una recessió l’any 2023. Aquest pronòstic s’explica en gran part per la pujada vigorosa dels tipus d’interès per part dels bancs centrals de tot el món per a lluitar contra la inflació. Les taxes d’inflació, la taxa d’augment dels preus que paguem pels béns i serveis, han assolit nivells que no s’havien vist en quatre dècades. Les elevades taxes d’inflació afecten el poder adquisitiu i la gent té com més va més dificultats per pagar a productes de primera necessitat, com ara queviures. La inflació també té un impacte negatiu en l’eficiència econòmica, perquè causa una disminució general del creixement.
Quan els tipus d’interès pugen és més difícil finançar la compra d’actius més grans, com ara cotxes, habitatges i vacances. L’augment dels tipus d’interès fa que qualsevol compra que requereixi finançament sigui més cara. Els deutes existents amb tipus d’interès variable també augmenten el cost de suportar aquests deutes. En conseqüència, la demanda de molts béns i serveis disminueix, i també la inflació.
Què passa durant una recessió?
Durant una recessió, les empreses es veuen obligades a reduir la contractació, acomiadar treballadors i reduir la jornada laboral. Si arriba una recessió, desenes de milers de treballadors es quedaran sense feina o en reduiran les hores.
Moltes d’aquestes pèrdues de llocs de treball es concentraran en el sector serveis, especialment en les petites empreses, on els ingressos solen ser més baixos i l’ocupació és precària. Una pèrdua d’ingressos significa que la gent ha de recórrer als estalvis, suposant que en tinguin, per a pagar productes essencials com ara menjar, habitatge i transport. Les possibles pèrdues de llocs de feina o la reducció de la jornada laboral són, per tant, la conseqüència més important d’una recessió. La majoria de la gent hauria d’estar preparada per a això.
Com preparar-se
Amb una recessió que sembla imminent, molts ciutadans estan comprensiblement preocupats per l’estat de les seves finances. Aquí teniu sis consells per a fer-hi front:
1. Reduïu les despeses immediatament, especialment les que són no essencials. Aprofiteu per revisar el vostre pressupost i reconsiderar els hàbits creixents de compra diaris. En lloc de menjar fora cada dia, considereu de preparar els àpats. Reviseu les subscripcions que es dedueixen automàticament del vostre compte cada mes. Aquest és el moment perfecte per a analitzar i justificar els hàbits de compra i per a reelaborar el pressupost.
2. Pagueu ara el deute de la vostra targeta de crèdit. És important pagar el deute amb interessos elevats tan aviat com sigui possible. Durant els mesos vinents, els tipus d’interès continuaran pujant, cosa que dificultarà la gestió del deute. Els saldos més baixos ajuden a reduir la quantitat de pagaments d’interessos durant qualsevol període de pèrdua d’ingressos o d’ocupació, cosa que facilita que se superin els temps difícils per a la cartera.
3. Presteu molta atenció al pagament de les factures i eviteu les comissions per retard. Aquestes taxes també s’acumulen amb el temps. Feu un pla per a assegurar-vos que els pagaments de factures es facin abans de la data de venciment. El pagament amb endarreriment de les factures comporta sancions monetàries, que sempre es volen evitar, però encara més durant una recessió.
4. Estigueu preparats per perdre la feina. Assegureu-vos que els vostres currículums i cartes de presentació estiguin actualitzats i estigueu preparats per cercar feina. En cas d’acomiadament, estigueu preparats per trobar un altre lloc ràpidament.
5. Ser més ocupable. Com que les recessions generalment afecten més les persones amb menys experiència i menys qualificacions, hauríeu d’actualitzar les vostres habilitats professionals. Exploreu opcions virtuals que ofereixen oportunitats excel·lents de perfeccionament o formació presencial a col·legis i universitats de tot arreu per millorar la vostra formació i augmentar les vostres habilitats.
6. Si és possible, proveu d’aconseguir una feina a prova de recessió. Els llocs de treball més adequats per a una crisi econòmica depenen del nivell de competència, però generalment es troben al sector públic, la sanitat i l’educació. Per descomptat, aquestes feines no són per a tothom. Cadascú hauria de considerar les opcions que coincideixin amb les seves capacitats i preferències. Aquesta estratègia és molt més efectiva quan les habilitats pròpies i el currículum estan actualitzats i esteu ben preparats.
Planifica la pitjor situació, espera la millor
Algunes d’aquestes estratègies són més fàcils d’implementar que unes altres. Però potser la lliçó més gran de totes és preparar-se sempre per a la pitjor situació. La recessió econòmica forma part de l’anomenat cicle econòmic, que descriu els alts i baixos de l’economia. Normalment, s’esdevenen una vegada la dècada i de vegades més sovint.
La gent sempre ha d’estar ben preparada per a aquestes crisis. És molt més fàcil aplicar les estratègies anteriors molt abans d’una recessió, en lloc d’esperar a l’últim moment. Com més ens acostem a una recessió, més difícil serà preparar-se bé aplicant aquestes estratègies.
Fins i tot planificant el cop amb antelació, les recessions poden ser molt doloroses de viure. Però la bona notícia és que no duren per sempre. L’única cosa que podem fer és planificar la pitjor situació i esperar la millor.
Walid Hejazi és professor de negocis internacionals de la Rotman School of Management de la Universitat de Toronto. George Georgopoulos és professor de la Universitat de York al Canadà. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.