11.12.2023 - 12:21
|
Actualització: 11.12.2023 - 22:57
Fa sis anys que la Guàrdia Civil va irrompre al Museu de Lleida per assegurar que la comitiva judicial de l’Audiència d’Osca pogués executar provisionalment la sentència que obligava a lliurar quaranta-quatre obres al monestir de Vilanova de Sixena, lloc d’on provenien. Feia poques setmanes que s’havia fet el referèndum d’autodeterminació de l’1-O i Catalunya era sotmesa a l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. Però, d’ençà de l’estiu del 2022, els béns no es poden veure perquè el monument està tancat per una rehabilitació. Ara per ara, no se sap l’estat de conservació de les peces. La Generalitat continua lamentant la sortida de les obres de Lleida i diu que estaven ben preservades i que es podien visitar. Per la seva banda, l’executiu aragonès defensa a l’ACN que les obres siguin al lloc d’on diuen que no haurien d’haver sortit mai i remarca que es troben en condicions òptimes. A més, precisa que la rehabilitació del monestir s’ha enllestit i tan sols manca l’execució de la museografia, que ja s’ha pressupostat, fet que n’ha de permetre la reobertura d’ací a un any.
Reobrir l’exposició a finals de l’any que ve
Fonts del govern de l’Aragó consultades per l’ACN han dit que les obres de restauració del monestir de Sixena ja s’havien acabat, però que encara no havia reobert perquè mancava l’execució del projecte museogràfic. L’executiu –ara en poder del PP i Vox– n’ha inclòs una partida pressupostària per a l’any que ve i l’objectiu és reobrir a final d’any tot i que apunten que dependrà dels terminis de licitació i execució dels projectes pendents.
En relació amb els dubtes sobre l’estat de conservació de les obres, aquestes mateixes fonts diuen que els treballs que s’han fet al monestir tenen l’objectiu de millorar l’espai de recepció dels béns, que era provisional, amb l’adequació d’una nova zona expositiva que diuen que reuneix les condicions per a la conservació dels béns d’art, tant respecte dels aspectes climàtics com de seguretat. Així mateix, diuen que mensualment es fan controls de manteniment al Museu d’Osca i insisteixen que l’espai on es conserven les obres té un sistema de climatització centralitzat i controlat, i que això fa que els béns siguin en condicions “òptimes”.
També recorden que ara esperen la resolució judicial sobre el trasllat dels frescs de la Sala Capitular que són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Finalment, apunten que volen aconseguir el retorn complet de totes les peces d’art aragoneses que encara en són fora.
Tanmateix, la Generalitat de Catalunya continua lamentant que les peces se n’anessin del Museu de Lleida, on hi havien arribat per contractes de compravenda “legals i legítims”. Segons que ha detallat a l’ACN Sònia Hernández, directora general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, van sortir d’un equipament on les peces estaven ben preservades, conservades i podien ser estudiades i van anar a parar a un nou espai amb unes condicions que considera que segurament no són les més bones o no s’hi garanteix la conservació que creu que haurien de tenir. “A més, és una llàstima que no es tinguessin en compte els criteris científics i tècnics quan es van moure les peces”, rebla.
Unes obres en conservació preventiva constant
Un dels que van viure amb més intensitat aquella jornada va ser el conservador de Museu de Lleida d’aleshores, Alberto Velasco, que en una entrevista a l’ACN lamenta que ara les obres no es puguin veure i tampoc no es pugui saber en quin estat es troben. Remarca que a Lleida les tenien constantment cuidades i vigilades pels tècnics del museu, que hi feien actuacions de conservació preventiva. En aquest sentit, Velasco diu que l’interior del Museu de Lleida és com una sala d’operacions, que manté unes condicions de temperatura i humitat estables que ara com ara no es troben al monestir de Vilanova de Sixena.
Per això, Velasco confia que els tècnics del govern de l’Aragó en seran conscients, atès que abans del trasllat ja se sabia que les condicions de conservació preventiva no eren les adequades al monestir, per la qual cosa creu que les peces s’hauran degradat d’alguna manera. Assenyala que el monestir de Sixena és construït sobre una llacuna, cosa que fa que hi hagi molta humitat, i apunta que hi ha referències documentals del segle XIV que diuen que les monges que hi vivien ho passaven molt malament i moltes emmalaltien o es morien. Abans del trasllat, afegeix, el govern de l’Aragó va instal·lar uns equips de climatització domèstics que no són prou per a la manca de ventilació i sistemes de gestió de la pols que tenien les sales, malgrat que matisa que no ha anat a Sixena d’ençà que es van emportar l’art.
La darrera vegada que mitjans de comunicació van poder prendre imatges de les obres va ser el febrer de l’any passat, durant una visita que va fer el president aragonès d’aleshores, Javier Lambán, durant les tasques de reforma del monestir. S’havien col·locat unes vitrines de vidre sobre els fèretres de les monges, tres de les peces més icòniques de la col·lecció que ja eren en un estat delicat de conservació.
Una direcció i una conselleria marcada pel trasllat
L’ex-director del Museu de Lleida, Josep Giralt, que es va jubilar a final de novembre, va dir en una entrevista a l’ACN que el museu sempre es relacionaria amb l’entrada de la Guàrdia Civil, però, al mateix temps, es va mostrar convençut que n’havia sortit reforçat. En aquest sentit, va destacar que els espais saquejats havien estat renovats amb obres d’un nivell superior a les que hi havia i es va mostrar convençut que les peces de Sixena ja no tornarien mai més a Lleida.
També en una entrevista recent a l’ACN, el conseller de Cultura d’aleshores, Lluís Puig, va valorar que els sis anys havien estat marcats per un desgavell jurídic, perquè ningú sabia què s’havia de fer amb el seu cas processal. A parer seu, el cas ha implicat despeses de les arques públiques. Puig també veu complicat que el govern pugui arribar a una entesa amb el nou executiu del govern de l’Aragó si ja va ser impossible amb Javier Lambán, que era del PSOE. Així i tot, diu que algun dia s’hauria de dialogar per evitar que les obres “s’acabin podrint”. En aquest sentit, lamenta que quan es polititza tant una qüestió cultural s’acaba sense trobar solucions, i afegeix que Lleida no oblidarà mai l’espoliació que van patir el desembre del 2017.
