06.02.2020 - 21:50
|
Actualització: 06.02.2020 - 23:32
El producte interior brut (PIB) de Catalunya va registrar un creixement interanual de l’1,8%, segons l’estimació avançada del quart trimestre del 2019. Per sectors d’activitat, als serveis l’augment fou del 2,6% i també van créixer, però amb no tanta intensitat, la indústria (0,4%) i la construcció (0,1%). En canvi, l’agricultura va presentar una disminució del 3,2%. Ve’t aquí el breu comentari que feia l’Idescat sobre la publicació, ahir, de l’avanç del quart trimestre del PIB català.
Quant al creixement de tot l’any –sens dubte, la dada més interessant–, afegia que l’economia catalana havia crescut d’un 2%. I que aquest creixement es fonamenta en el sector dels serveis, que va augmentar d’un 2,9%. La construcció també va créixer, d’un 2,5%, i la indústria i l’agricultura van registrar taxes negatives (−0,1% i −2,5%, respectivament). Tot seguit avisava: ‘Tots els resultats de les estadístiques que conformen la comptabilitat econòmica de Catalunya incorporaran progressivament la revisió que exigeix l’Eurostat, a partir del 20 de març de 2020, coincidint amb la difusió dels comptes econòmics de Catalunya 2019.’ Això vol dir que quan surtin les dades definitives, el mes vinent, pot haver-hi diferències, en algun cas importants, respecte de les dades presentades aquesta setmana.
Tanmateix, no crec que hi hagi gaire diferència en la xifra final del 2% anual que, val a dir, és la mateixa que el creixement de tot l’estat espanyol, segons l’estimació de l’Institut d’Estatística espanyol (INE), que sí que ha fet ja les revisions que demana l’Eurostat. Ni crec que n’hi hagi gaire en la que fa referència a la del quart trimestre sobre el mateix període de l’any anterior (+1,8%), perquè dimecres passat, l’AIReF publicava la seva estimació de creixement del PIB per comunitats –referida al quart trimestre i amb la revisió de l’Eurostat aplicada–, en què donava a Catalunya un creixement interanual de l’1,9%, una dècima per sobre de l’estimació de l’Idescat. Per tant, sense filar gaire prim, no sembla pas agosarat de fer una valoració força positiva de l’evolució de l’economia catalana el 2019.
Deixeu-me fer un aclariment per als qui no estigueu prou avesats a la lectura d’aquestes xifres. Quan parlem de la taxa interanual del quart trimestre ens referim a la xifra del PIB del quart trimestre del 2019 en comparació amb la del mateix període del 2019, havent-la corregida pels efectes dels preus i l’estacionalitat. En canvi, quan parlem de la taxa anual de creixement del 2019 parlem de la suma dels quatre trimestres –tot l’any– sobre la mateixa de l’any anterior, corregida pels preus, allò que s’anomena ‘en volum’. Així, el 31 de desembre de 2019, tenim un PIB català que ha crescut a una taxa anual del 2% sobre el 2018 i a una taxa interanual del quart trimestre que ha augmentat d’un 1,8%.
Dit això, hi ha dues lectures molt clares que es poden fer de les dades del 2019, ambdues certes, però amb una connotació ben diferent. Una de positiva, que seria que l’economia catalana ha crescut per sisè any consecutiu, cosa que significa una millora substancial en volum sobre la caiguda dels sis anys negatius de la crisi; i una altra de menys positiva: l’economia catalana fa cinc anys que creix a un ritme anual cada vegada inferior; o si voleu, fins i tot podem enfocar-ho d’una manera que sembli negativa: el ritme de creixement de l’economia catalana torna a caure per cinquè any consecutiu i la taxa és la meitat de la registrada el 2015. Fa una mica de por i tot, oi? De segur que ho llegireu en algun lloc…
Doncs veieu com, amb una idea ben diferent, no diu cap mentida, simplement relata la realitat des d’un prisma volgudament catastrofista… per a qui es vulgui quedar en el titular, és clar. És l’avantatge que les lletres tenen sobre les xifres, que permeten de jugar amb els intangibles i crear estats d’ànim diferents a qui ho llegeix. Però a l’hora de la veritat, si despullem les xifres de literatura, són allò que són, i aquesta vegada ens diuen que fa sis anys que creixem, certament amb un ritme a la baixa, però jo hi afegiria que prou bo, considerant què passa aquests darrers anys en l’entorn de l’economia catalana.
De les dades sectorials que avança l’Idescat podem inferir-ne que els serveis han estat la clau i, cosa més important, amb un manteniment força regular en els quatre trimestres de l’any. En canvi, la construcció ha anat clarament de més a menys: tot i haver crescut d’un 2,5% anual, ha acabat el quart trimestre amb un creixement interanual que voreja el zero (+0,1%), partint d’un creixement del 5,3%. L’alentiment del sector s’explica per la menor confiança en un context de desacceleració de l’economia mundial, alhora que una part també pot derivar-se dels efectes de la nova llei hipotecària.
En canvi, a la indústria ha passat a l’inrevés. La taxa anual baixa una mica (-0,1%), però la interanual dels successius trimestres ha anat de menys a més. Concretament, des d’un -0,7% al primer fins a un +0,4% al quart. Malgrat que hi hagi hagut aquesta incipient millora d’última hora, la indústria continua essent el punt més feble de l’economia catalana. Cal recordar que a Catalunya ‘la dinàmica de les exportacions de béns (que, en gran manera, provenen de la indústria) millora lleugerament a la segona meitat del 2019, si bé es manté continguda (augmenten d’un 2,8% fins al novembre, en preus corrents) i amaga diferències notables entre branques exportadores’, com apunta la nota de conjuntura de la Vice-presidència del govern d’ahir.
Com a punt addicional, diguem que aquest avanç de l’Idescat marca una davallada important en el creixement a la segona meitat de l’any, cristal·litzat en una taxa intertrimestral (sobre el trimestre anterior) que en el quart és del 0,2%. Segons la nota de conjuntura, ‘aquest perfil trimestral del 0,2% suggereix una moderació del creixement a la segona meitat de l’any, en sincronia amb la pèrdua de dinamisme que també s’observa a la zona euro’, és a dir, ho lliga directament amb la marxa de l’activitat a Europa. De totes maneres, m’ha sorprès que el càlcul del mateix període fet per l’AIReF presenti un creixement del 0,5%, igual que la mitjana de l’estat espanyol i que, per tant, el perfil trimestral sigui molt diferent, amb un segon semestre menys restrictiu que no el que apunta l’Idescat. Bé, caldrà veure les xifres definitives de l’Idescat el mes vinent per a poder parlar amb més fonament.
Crec que, amb aquestes dades a la mà, és un moment interessant per a fer l’exercici de comparar les dades macroeconòmiques amb el comportament real del teixit empresarial català. Precisament, la setmana passada, la Pimec presentava l’informe ‘Evolució de la pime industrial catalana el 2019 i perspectives per al 2020’, i les principals conclusions semblen donar la raó als trets apuntats en l’avanç del PIB: creixement amb desacceleració. L’informe destaca que els resultats de l’any passat per a les pimes industrials han estat bons, però no tant com els del 2018: el 40% del sector ha enregistrat més bons resultats, un 35% iguals i un 25% inferiors, i el saldo entre resultats millors i pitjors (15%) és una mica més baix que el del 2018, que va ser d’un 19%. Quant a la facturació, apunta un augment de les vendes globals del sector industrial estimat en el 0,6% en termes corrents, un valor que es correspon amb la desacceleració del sector industrial durant el 2019. D’una altra banda, em sembla important de ressaltar una tendència que es manté i que creix aquests últims anys, referida a la destinació geogràfica de les vendes, en favor de les exportacions. Aquestes pimes destinen un 44% de les vendes al mercat interior català; l’exportació és el segon mercat, un 34% (20% a la zona euro) i la resta de l’estat espanyol, el tercer, amb un 22%.
M’ha semblat especialment significatiu que l’activitat inversora no s’hagi ressentit de l’alentiment general de l’economia, atès que el 2019 un 72% del sector industrial pime féu inversions. A més, l’informe posa de manifest que un 55% de les pimes que han invertit ha augmentat la inversió respecte del 2018, mentre que només un 21% l’ha disminuït. Els principals objectius de les inversions fetes aporten una idea del clima de les empreses que les fan. El fet que un 64% de les empreses que han invertit hagi estat per a augmentar la capacitat productiva vol dir que les previsions de producció que tenen són positives. I que l’augment de productivitat (47%) i la innovació de producte (36%) hagin estat les següents demostren la voluntat de millorar la competitivitat. Ambdós aspectes em semblen molt positius. Per una altra banda, que la inversió en augment de capacitat hagi estat més elevada com més gran és la dimensió de l’empresa ens recorda una de les assignatures pendents del nostre teixit empresarial: que tenim empreses massa petites. Un fet que es repeteix en el cas de l’ocupació: per dimensió, les empreses petites i mitjanes han tingut un comportament millor en augments de plantilla que no pas les microempreses, que bàsicament les han mantingudes estables.
