22.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.12.2024 - 22:53
The Washington Post · Loveday Morris, Suzan Haidamous, Louisa Loveluck, Nilo Tabrizy i Imogen Piper
Al-Hàkim, Síria. La dona, encara en pijama, carregava el seu fill en braços quan els rebels van envair aquest poble de la província siriana de Latakia, la terra natal de bona part dels membres de la minoria alauita a què pertany Baixar al-Assad.
Casa seva, ara calcinada, encara emet calor. Explica que no ha vist el seu marit d’ençà que va fugir en direcció als camps de cítrics dels afores del poble.
“Estem morts de por. Tenim el cor en un puny”, diu. La dona accedeix a parlar amb The Washington Post únicament sota condició d’anonimat per temor a represàlies dels rebels.
Diumenge de la setmana passada no l’altra, els rebels van cremar les cases de quatre famílies a tall de represàlia per l’atac –perpetrat per residents del poble– contra una de les camionetes dels combatents, en què moriren tres persones.
De les setanta famílies que vivien ací fins fa poques setmanes, ara com ara tan sols en resten unes quantes, que també sospesen d’anar-se’n. Després de la caiguda sobtada del règim d’al-Assad, molts habitants d’aquesta província costanera temen que els rebels –ara la nova autoritat de facto al país– els facin pagar pels crims comesos per la família que ha governat Síria amb mà de ferro durant més de mig segle.
L’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTX, per les sigles del nom en àrab, Haiat Tahrir al-Xam), el grup rebel islamista que va encapçalar l’ofensiva contra el règim a Damasc i ara prova de consolidar el seu domini sobre el país, ha promès de protegir les minories ètniques i restablir la seguretat a Síria després d’una guerra civil molt cruenta, que s’ha allargat durant més d’una dècada. Però a Latakia, com a la resta del país, el grup haurà de lluitar contra vent i marea per contenir els actes de revenja entre ciutadans, molts dels quals veuen el caos desfermat per la caiguda d’al-Assad com el moment perfecte per a saldar comptes –tant personals com sectaris.
Periodistes de The Washington Post han obtingut proves d’execucions extrajudicials a Damasc i a la província de Hama, i han pogut verificar dos vídeos que mostren combatents rebels executant presumptes membres de les forces de seguretat de l’estat. Encara que aquests actes semblen dispersos i desorganitzats, si més no fins ara, evitar que la violència s’estengui serà tot un envit per a l’HTX, que ha promès d’unir un país fracturat i dividit entre diferents grups armats.
El grup ha dit públicament que cercaria la reconciliació nacional, sempre que es basés “en la justícia i la rendició de comptes”. En declaracions a The Washington Post, un portaveu de l’HTX reitera: “Treballarem per abordar els efectes del passat, amb mecanismes transparents, per aconseguir una pau duradora, capaç de recosir el teixit social.”
“Els dirigents [de l’HTX] ara tenen interès a mostrar la seva cara amable”, explica el xeic Ahmed Banawi, una figura de la comunitat alauita local d’al-Hàkim. Tanmateix, no confia que el grup pugui aturar els homes armats que, segons que explica, irrompen diàriament al poble amb camions i n’amenacen els residents que hi resten.
En un punt de control pròxim seu Seif Muhàmmad. Muhàmmad és soldat de la Legió del Xam, una facció armada amb suport de Turquia que ara es coordina amb l’HTX. Explica que ell i els seus companys han estat cridats al poble per investigar un incident en què un dels vehicles del grup va ser objecte d’un tiroteig.
“Ens han desplegat ací per aturar qualsevol atac”, diu. Mentre parla, Banawi i la seva família passen per davant del punt de control, amuntegats en un Nissan antic. La seva família, explica el xeic, ja ha fet les maletes amb l’esperança d’arribar a Turquia, mentre ell prova de vendre les seves terres tan bé com pugui.
Els alauites constitueixen aproximadament un 10% de la població siriana, i molts viuen en pobles de muntanya com aquest, amb vista a les planes de la costa de Latakia. Mentre un petit cercle d’alauites collia els fruits del règim d’al-Assad, la resta continuava vivint en la misèria més absoluta. Molts expliquen que l’única sortida, en el règim anterior, era allistar-se a l’exèrcit.
Tanmateix, molt sirians continuen associant els alauites amb el règim i les fosques milícies d’al-Assad, més conegudes com a xabikha i famoses a tot el país per haver torturat i assassinat els seus crítics sense cap mena de pietat.
“Són xabikha!”, exclama la persona que porta la càmera en un vídeo publicat a X el 10 de desembre, i que els investigadors han pogut geolocalitzar a l’oest de la província de Hama. Tot seguit, el vídeo mostra com un milicià trepitja la cara ensangonada d’un home, que no dóna senyals de vida. Un altre home, amb les mans i els peus lligats, rep una puntada de peu la cara.
La càmera es desplaça per mostrar a dos homes més estirats a terra, i vestits de paisà. “Els porcs”, diu la persona que filma, que diu repetidament un insult emprat a Síria per referir-se als alauites. “Tan sols Déu sap quant de temps hem esperat aquest moment, tan sols Déu sap quant de temps heu treballat vosaltres [per al règim d’al-Assad].” Després de pronunciar aquestes paraules, el vídeo mostra com tots dos homes són assassinats a trets. The Washington Post no ha pogut confirmar les identitats dels autors del crim, ni tampoc de les víctimes.
Un altre vídeo, publicat a Telegram el 9 de desembre per un periodista resident a Idlib i verificat per The Washington Post, mostra un combatent vestit amb roba militar que executa dos homes a la vora de la carretera. “Aquests són porcs; dos oficials de les forces d’al-Assad que tractaven d’escapar-se”, diu el combatent a càmera. The Washington Post no ha pogut confirmar l’emplaçament del vídeo, ni tampoc la identitat o afiliació dels rebels.
Alguns dels homes del primer vídeo portaven pegats amb lletres semblants a les que sol fer servir l’Estat Islàmic. L’HTX, antic subsidiari d’al-Qaida, aquests darrers mesos ha provat de distanciar-se de la seva afiliació al terrorisme islamista, però a les seves files continuen havent-hi combatents estrangers i extremistes.
Aquests “vídeos de la venjança” han circulat àmpliament per les xarxes socials i han atiat la por i la sospita mútua. “Qui és el jutge de tot això? Qui decideix qui compta com a xabikha i qui no?”, explica una figura influent de la comunitat alauita a Latakia, que parla sota condició d’anonimat per temor a represàlies. “Qui ho pot controlar, tot això? És tan sols qüestió de temps que tot acabi esclatant”, afegeix.
L’HTX ha anunciat una amnistia general per als antics membres de l’exèrcit i la policia sirians, i ha obert centres a tot el país perquè aquests oficials puguin lliurar les armes. Però el grup també ha promès de perseguir els “criminals de guerra” i a tots aquells implicats en delictes de sang durant el règim d’al-Assad.
En un “centre de reconciliació” a Latakia, la cua per a lliurar armes és de centenars de metres i centenars d’antics policies i militars esperen una oportunitat per a netejar el seu nom.
“La targeta els ajuda a moure’s pel país de manera segura”, explica Muhàmmad Mustafa, que acompanya un combatent que es dedica a fotografiar els ex-soldats que s’han presentat a l’estació mentre aguanten un número assignat en una targeta. Al cap de tres mesos, explica Mustafa, les noves autoritats del país tornaran a cridar-los. “Aleshores decidirem si ‘estan nets’ o no”, diu.
En una sala contigua s’apilen desenes de kalàixnikovs i pistoles. Però no tothom lliura les armes, segons que expliquen els caps de la comunitat alauita a Latakia. Molts alauites, diuen, temen que tard o d’hora hauran de recórrer-hi per protegir-se de les noves autoritats del país.
La comunitat alauita no és l’única paralitzada per la por i la incertesa en la Síria post-Assad. A la ciutat de Masiaf, situada a la part alta d’un turó de la província de Hama, els residents debaten si denunciar els segrests i assassinats que hi ha hagut aquests darrers dies.
Els dirigents locals de la comunitat –on conviuen musulmans xiïtes, cristians i alauites– expliquen que són optimistes pel futur de Síria sota el govern de l’HTX. “La nova situació és molt millor que abans, i tots desitgem començar una vida nova”, explica Mustafa Saab, un imam local, que diu que els rebels els han assegurat que les minories de la ciutat també rebrien la protecció del nou règim.
Al fons de la sala, un grup de joves fa escarafalls. “El règim ja ha caigut, per què no parleu sense por?”, exclama un d’aquests joves. “Parleu-los dels assassinats, dels quatre cadàvers”, afegeix.
Explica que als afores de la ciutat van aparèixer un matí quatre cossos, que han estat traslladats al dipòsit local. Els periodistes de The Washington Post han pogut veure’ls allí, on també han pogut corroborar que tots quatre homes mostraven indicis evidents d’haver estat torturats abans de ser assassinats.
La setmana passada, en un dipòsit de cadàvers de Damasc, els residents parlaven de més històries de venjança els dies sense llei posteriors a la caiguda d’al-Assad. Mustafa Mahmoud, de vint-i-dos anys, seu al costat del cadàver del seu germà, dipositat en un carro metàl·lic. El cadàver del seu cosí jeu en una bossa negra en una habitació contigua. Tots dos, explica, eren membres de l’oposició que van ser atacats per pinxos pro-Assad mentre caminaven tranquil·lament pel carrer.
“Feia molt de temps que volien executar-nos”, diu Mahmoud mentre signa els papers per al lliurament dels cossos.
Fora del dipòsit seuen famílies desconsolades que esperen notícies dels seus éssers estimats, desapareguts anys ençà en les presons tenebroses –ara buides– del règim d’al-Assad. Mentre esperen, uns combatents de l’HTX arriben en una camioneta Toyota que carrega tres cadàvers a la part posterior, amagats sota una manta grisa.
Mentre les famílies s’hi acosten, un combatent exclama: “Són xabikha; no són els vostres fills!”
Un altre rebel treu un telèfon per mostrar una fotografia d’un dels cadàvers, un home amb una ferida oberta a la gola. No queda clar qui són els homes, ni tampoc qui els ha mort.
Entre la multitud de familiars, l’esperança i el dolor semblen començar a convertir-se en ira.
“Mateu-los tots, com ells han mort els nostres fills”, crida una dona a la recerca dels seus dos fills adolescents, que van ser detinguts a classe el 2015 i que ningú no ha tornat a veure mai.
“Volem venjança!”, exclama.
Loveluck informa de Masiaf estant; Tabrizy, de Nova York estant i Piper, de Londres estant. Mustafa Salim, de Bagdad estant, ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
