19.01.2018 - 22:00
Dimecres, es va constituir la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya, marcada per l’existència de presos polítics i d’exiliats a Brussel·les. El fet que aquests diputats no puguin ser presents a la cambra pot comportar l’anomalia que, per l’actuació dels tribunals, es modifiquin les majories resultants de les urnes.
Després de les presidències del parlament de Núria de Gispert (2010-2015) i de Carme Forcadell (2015-2017), i amb la renúncia de Forcadell, ha sorgit la polèmica perquè només un membre dels set que conformen la mesa és una dona, fet que queda lluny de la paritat que hom espera en una societat igualitària. Aquest fet negatiu es combina amb més presència de dones tant en les llistes dels partits com en els llocs de màxima responsabilitat.
La paritat en la mesa, un problema als Països Catalans
La mesa del Parlament de Catalunya, abans de l’aplicació de l’article 155, era de set membres, amb Carme Forcadell com a màxim representació. Entre els cinc membres independentistes que conformaven la majoria, tres eren dones i dos eren homes; en canvi, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot (CSQP) tenien un home cada grup.
En la nova legislatura, només ERC manté una dona, Alba Vergés. Repeteixen David Pérez (PSC) i José Maria Espejo-Saavedra (C’s), i s’hi suma com a president Roger Torrent (ERC), Joan García (Ciutadans), amb un perfil més tècnic, i el jurista Josep Costa i l’advocat Eusebi Campdepadrós en nom de Junts per Catalunya. Els comuns havien proposat Joan Josep Nuet.
Per tant, sembla clar que no hi va haver cap mena de diàleg sobre la paritat en la mesa per part de cap partit. I tots els partits, tret d’ERC, han optat per un home.
La situació no és gaire millor al País Valencià ni a les Illes. A les Corts Valencianes, amb la presidència d’Enric Morera, només trobem una dona a la mesa, fet que es repeteix al Parlament de les Illes Balears –ara sota la presidència de Baltasar Picornell–, on després de l’expulsió de Podem i de la presidència de Xelo Huertas (per un presumpte cas de corrupció), la proporció és la mateixa que al País Valencià.
Parlament de Catalunya: com més va més dones
L’anterior legislatura (2015-2017) va començar amb 52 dones (un 38,5%) al Parlament de Catalunya. A mesura que va anar avançant, amb les renúncies de diversos diputats, el nombre va créixer fins a les 58 diputades (43%). I aquesta nova legislatura ha començat amb 59 diputades (43,7%), xifra que és considerada una representació equilibrada entre homes i dones (40%-60%, pel cap baix).
La xifra és la més alta en un començament de legislatura, però encara no assoleix el 50-50%. Tot i això, el percentatge encara és inferior al de les Corts Valencianes (44,44%) i el Parlament de les Illes Balears (47,46%).
El canvi respecte del 2015 ja el trobem en les llistes electorals. En la majoria de candidatures, creix el percentatge de dones, que supera el 50% tant a Catalunya En Comú (que ja ho feia el 2015) com a la CUP i ERC. En el cas d’ERC i el PSC, totes dues formacions van presentar llistes cremallera, o sigui, que alternava una dona i un home successivament. L’única candidatura en la qual descendeix la presència de dones és la del PP, que també és on hi ha menys presència percentualment.
Si bé un 48,6% dels candidats són dones, aquest percentatge es redueix una vegada arribats al parlament, en gran part perquè els homes ocupen molt sovint les posicions amb més possibilitats d’obtenir escó. Un exemple: dels caps de llista de les quatre circumscripcions, disset eren homes i només onze eren dones.
Tot i això, caldria afegir dones amb un paper destacat en la campanya, més enllà de la posició en les llistes. Marta Rovira, amb Oriol Junqueras empresonat, ha estat la cara més visible dels republicans. També han tingut un paper destacat Elsa Artadi (número 10 per Barcelona), cap de campanya de Junts per Catalunya (JxCat), Laura Borràs (JxCat), fins ara directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Jenn Díaz (ERC), escriptora, igual que la candidata Bel Olid (CUP); o Soraya Sáenz de Santamaría, que no es presentava a les llistes però que va assumir les funcions del govern català.
Finalment, només les tres candidatures que superaven el 50% de dones en les llistes han obtingut una representació paritària o amb més presència de dones. Són, justament, les formacions que se situen més a l’esquerra en l’espectre polític (ERC, CUP i CeC).
Najat Driouech, nou símbol feminista i contra la xenofòbia
La diputada d’ERC Najat Driouech, filòloga àrab i tècnica d’ocupació de l’Ajuntament del Masnou, s’ha convertit en la primera diputada musulmana i amb vel, tot i que ja ha deixat clar que el seu objectiu no és representar només un col·lectiu, sinó tota la ciutadania catalana, tot i la portada de diaris com l’ABC que intenten segregar una part de la societat.
Si bé ja hi havia hagut diputats musulmans al Parlament de Catalunya –Mohamed Chaib pel PSC (2003-2010) i Chakir El Homrani per Junts pel Sí (2015-2017)–, el fet de ser dona i dur vel l’ha convertida en una icona, com ja va ser-ho la regidora Fàtima Taleb de Guanyem Badalona en Comú, la llista que unia CUP, Procés Constituent, Podem, EUiA i diversos activistes veïnals. Driouech, que es defineix com una ‘catalana nascuda al Marroc’, treballa per una inclusió real en totes les esferes, sense estereotips, també en la política, amb l’objectiu d’evitar que hi hagi ciutadans de segona.
La nova legislatura comença marcada per la formació d’un govern que posi fi a l’article 155 i la consolidació, o no, de la República, però de ben segur que es posarà l’accent en la consecució d’una societat feminista i igualitària on tothom pugui sumar i sentir-se representat.
