09.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 10.11.2021 - 17:43
El PSOE ha fet servir durant anys la llei de seguretat ciutadana –també anomenada llei mordassa–, aprovada el 2015 al congrés espanyol, d’estratègia electoral i arma llancívola contra el PP. Pedro Sánchez mateix, quan encara era a l’oposició, es va dedicar dia i nit a criticar la deriva autoritària de Mariano Rajoy. “Derogarem la llei mordassa quan arribem al govern”, va declarar aquell any mateix a La Sexta Noche, un compromís que també va exhibir al congrés espanyol durant la moció de censura del 2018.
Gairebé quatre anys després, la llei continua intacta i plenament vigent. El govern espanyol actual, integrat pel PSOE i Unides Podem, ha deixat per escrit en els acords de coalició el compromís de derogar-la i substituir-la per una llei que garanteixi “l’exercici del dret de la llibertat d’expressió i la reunió pacífica”. Tanmateix, les negociacions entre tots dos partits, que durant molt de temps han estat completament estancades, solament han deixat dos detalls simptomàtics: una picabaralla pública amb desmentiments sobre la derogació i una filtració a El País amb una proposta de maquillatge del text forjat pel PP.
Segons el diari madrileny, el PSOE i Unides Podem ultimen un acord que, lluny de derogar la llei, tan sols en suavitza alguns aspectes com ara reduir les detencions sense justificació de sis hores a dues; reduir les restriccions per enregistrar protestes i actuacions policíaques i limitar l’ús de cert material antiavalots com ara les pilotes de goma.
Així mateix, es desa en un calaix la tisorada a l’article que empara les devolucions en calent d’emigrants de Ceuta i Melilla, tot i que atempten contra el dret internacional. En aquest sentit, tots dos socis del govern espanyol s’han instat a tractar la qüestió en una reforma futura de la llei d’estrangeria.
Per què posa aigua al vi, el PSOE?
D’ençà del referèndum de l’1-O i la irrupció de Vox a la política espanyola, els cossos i forces de seguretat espanyols han accentuat l’afinitat amb els posicionaments més extremistes del nacionalisme espanyol. De fet, els consells de la policia i de la Guàrdia Civil estan dominats per Jupol i Jucil, un sindicat i una associació d’ideologia d’extrema dreta.
En aquest context, Ciutadans, el PP i, especialment, Vox han emprat aquesta deriva policíaca de palanca contra el govern de Pedro Sánchez. Un dels cavalls de batalla principals ha estat la campanya per a equiparar els salaris amb els Mossos d’Esquadra, però també la derogació de la llei mordassa.
El PSOE, amb un conflicte obert a les comissaries, ha decidit de posar-hi definitivament el fre de mà i ha convertit la derogació en un simple retoc. Un exercici de puntillisme. Ara, els sindicats i les associacions policíaques, insatisfets amb les cessions, han intensificat les campanyes per blindar el contingut de la llei del PP.
Aquest marc legal ha permès tota mena d’abusos contra manifestants, activistes i periodistes, però, per sobre de tot, ha atorgat als agents una presumpció de veracitat que els fa gairebé immunes a qualsevol represàlia. Tanmateix, el relat dels sindicats i les associacions és totalment invers. Sense la llei mordassa, el caos s’apoderarà dels carrers. Aquestes organitzacions fan servir la política de la por i el llenguatge bel·licós per justificar els seus privilegis.
“La reforma de la llei de seguretat ciutadana ofega i arrossega la feina policíaca a una situació en què serà gairebé impossible que puguin fer-la”, ha dit recentment l’associació de guàrdies civils Jucil en un piulet. “Desarmats, venuts i desprotegits”, hi afegia.
La reforma de la Ley de Seguridad Ciudadana ahoga y arrastra el trabajo policial a un escenario donde será casi imposible que puedan realicen su labor.
En vez de recuperar el principio de autoridad de las #FCSE, hacen todo lo contrario.
Desarmados, vendidos y desprotegidos pic.twitter.com/iwZrney0E6
— Jucil Nacional (@jucilnacional) November 8, 2021
En un sentit similar s’han pronunciat la resta d’organitzacions principals. El sindicat de la policia espanyola Jupol, per exemple, ha qualificat de “despropòsit inadmissible” la reforma de la llei i ha reclamat al ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, que defensi els drets de tots els agents arran dels “atacs” reiterats del govern de coalició.
A més, puntualitzen que retirar la prohibició d’enregistrar els agents durant les protestes atempta contra el seu dret a la intimitat. Per això, exigeixen que es “prenguin mesures” per a garantir la integritat física dels agents i les seves famílies.
Per una altra banda, el Sindicat Unificat de Policia (SUP) lamenta que la reforma aprofundeixi el “desemparament institucional” dels agents: “Crea més inseguretat jurídica als policies, cosa que pot arribar a coartar-ne l’operativitat en la complicada situació de pandèmia i de ruptura del principi d’autoritat pel qual passa el nostre país.”
Per part seva, l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) ha expressat l’oposició a la reforma perquè considera que deixa els agents “encara més indefensos”. A més, critica que s’abordi el retoc de la llei mordassa en un context en què “continua creixent” el nombre d’agressions contra policies.
Una reforma sense data
Després del desmentiment públic de la setmana passada, PSOE i Unides Podem han filtrat que treballen per tancar els serrells de la reforma de la llei mordassa, tot i que no hi han volgut posar cap data, encara. En aquest sentit, totes dues formacions s’han de posar d’acord amb el PNB, que va presentar una iniciativa al congrés espanyol per a esmenar-ne el redactat actual.
I mentre el pacte no cristal·litza, el calendari es va desfullant, les paraules “derogació” i “urgència” s’esgrogueeixen, i a la porta de la Moncloa es van acumulant els tocs d’atenció d’organismes internacionals com ara Amnistia Internacional, Human Rights Watch, el Consell d’Europa i la Comissió de Venècia, que denuncien la perillositat de la llei mordassa pel seu “potencial repressiu”.
