21.03.2024 - 18:53
|
Actualització: 21.03.2024 - 19:54
El sindicat USPAC, el Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) i el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME-FEPOL) han presentat un recurs al jutjat contenciós administratiu contra la convocatòria de la segona plaça de major dels Mossos d’Esquadra, el màxim grau d’oficial de l’escala superior de la policia catalana. Segons que denuncia USPAC, és una plaça feta a mida després d’una “reestructuració del cos policial que pretén dominar l’operativa des dels càrrecs polítics, assegurant-se tenir coneixement de totes les investigacions amb el vistiplau de l’actual comissari en cap”.
SAP i SME apunten que la convocatòria, ja publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), vulnera el contingut del Decret 401/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament de provisió de llocs de treball del cos de Mossos d’Esquadra. “No s’indica la necessitat d’aportar cap currículum, així com tampoc la realització de cap prova o entrevista amb les quals els participants puguin acreditar que disposen del coneixement i les aptituds d’idoneïtat suficients per poder assolir la plaça de la categoria de major objecte de la convocatòria. És a dir, ni mèrits, ni capacitats, ni aptituds, ni actituds, ni tampoc competències queden recollides a les bases, com a criteris que es tindran en compte per valorar el candidat que hagi de resultar idoni.”, es queixen SAP i SME.
USPAC també fa palès que es deixen de banda els principis de mèrit i capacitat en les promocions internes. SAP i SME diuen que les bases no deixen clar quins són els elements que permetin determinar qui mereix la plaça. Per això consideren que és una “oposició feta a mida”.
Sallent, el nom de més pes
El director de la policia, Pere Ferrer, va comunicar als comandaments del cos que es crearia la segona plaça de major a començament d’aquest mes. Malgrat que la convocatòria oficialment és oberta a la trentena de comissaris, un dels noms que guanya més pes com a futur major dels Mossos és el d’Eduard Sallent, comissari en cap d’ençà de l’octubre de 2022. És un home de confiança en el departament que pivota el conseller Joan Ignasi Elena i en la direcció de la policia. Per a la direcció política, Sallent ha estat sempre la persona de referència i va guanyar el torcebraç al comissari en cap Josep Maria Estela, que fou destituït.
El protagonisme de Sallent ha anat creixent al llarg dels anys, fins al punt que es va fer palès, en un seguit d’article a El País, la fractura dins el cos. Estela comptava amb la confiança del conseller Elena, però Sallent, en canvi, era l’home fort per al director de la policia, Pere Ferrer –que roman al càrrec d’ençà de l’època de Miquel Buch– i del cap de gabinet del conseller, Raül Murcia, un dels homes de màxima confiança d’Oriol Junqueras.
