“És una il·legalitat com una casa”: els sindicats, en lluita contra la consulta sobre la llengua

De la mateixa manera que el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, s’ha entestat a fer la consulta sobre la llengua base a les escoles, contra tot i contra tots, els sindicats mantenen la batalla i proven d’esgotar la via judicial per a aturar-la. La setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia valencià ja va desestimar la suspensió cautelaríssima que havien demanat Acció Cultural del País Valencià i Famílies pel Valencià amb un recurs. Amb tot, alguns sindicats ja han presentat els seus propis recursos.

“Tenim la intenció d’anar als tribunals per intentar d’aturar açò. Serà complicat, però ho intentarem”, avança Marc Candela, coordinador sindical de l’STEPV, el sindicat majoritari d’ensenyament al País Valencià. A peu dels centres educatius, l’altra tasca que fan és informar els professors sobre la consulta, i també assessorar els equips directius, que han rebut pressions de la inspecció educativa i associacions d’extrema dreta perquè retiren pancartes, no facen actes i, en definitiva, que “no es posicionen”. “És un desgavell”, diu.

Kilian Cuerda, representant sindical d’UGT a l’ensenyament, explica que han presentat un recurs contenciós contra aquesta consulta, que consideren il·legal. “És una il·legalitat com una casa. Tenim un govern en una línia cada vegada més trumpista de saltar i qüestionar la legalitat fonamental, l’estat de dret i els consensos bàsics”, diu. Considera que els sindicats no poden defugir la confrontació en tots els àmbits, i el judicial n’és un d’important. Argumenta que hi ha una jurisprudència abundant del Tribunal Constitucional espanyol, del Tribunal Suprem i del TSJ valencià que diuen que tant la consulta com la llei 1/2024 en la qual s’empara, la de segregació lingüística, són fora de la legalitat. És a dir, són contràries a molta legislació de rang superior, com ara, la llei orgànica d’educació i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), i també a l’estatut d’autonomia, la constitució espanyola i, fins i tot, la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries.

Totes aquestes normatives creen obligacions en les administracions públiques per a donar protecció especial a la llengua minoritzada –en aquest cas, el català– i promocionar-la. “Aquesta consulta està feta per dinamitar els processos de normalització de la llengua pròpia i cooficial, fins i tot, negant-ne la cooficialitat en la meitat del territori. És gravíssim, açò que fan. I no podem dir que no ho saben. Actuen a consciència contra la legislació de rang superior i contra la jurisprudència vigent. És la deriva ultra i trumpista d’una dreta que cada vegada és menys democràtica”, diu Cuerda.

Què passa si no s’atura la consulta?

Amb els precedents recents, tot apunta que serà complicat que la justícia ature la consulta, que és prevista entre el 25 de febrer i el 4 de març. Xelo Valls, secretària general de la federació d’educació de Comissions Obreres del País Valencià, diu que també estudien accions jurídiques, però no es mostra gaire confiada. “És un govern insubmís a la justícia, i no tinc vergonya de dir-ho. Es pren a la lleugera l’escolarització de la ciutadania valenciana”, diu. Però encara que no aconseguesquen aturar la consulta amb mesures cautelars o cautelaríssimes, tots els recursos presentats continuaran el seu recorregut. A més, hi ha el recurs que va interposar Compromís a la llei Rovira davant el Tribunal Constitucional espanyol. Cuerda recorda que quan acabe el procés de la comissió bilateral entre el Ministeri d’Educació espanyol i la conselleria, el govern espanyol també podria presentar un recurs al TC.

“Jo esperaria que capgiràrem la llei, que pretén arraconar el valencià, i que els centres apostaren pel valencià, majoritàriament. Això és el desig, per la franja alta, per dir-ho així. Per la franja baixa, com a mínim, quedar-nos com estàvem quan teníem les línies en valencià”, expressa Candela. “Temem que això puga generar batalles dins els centres que ja estaven superades, enarborant la llengua com una arma, quan hauria de ser un pont”, diu Valls.

Com afectarà la comunitat educativa? 

A més dels malestars que ja ha despertat la convocatòria de la consulta, especialment als centres educatius afectats per la gota freda, que en molts casos encara no tenen les condicions garantides per a poder fer classe amb normalitat, crearà molts problemes organitzatius, i també pedagògics. “Els resultats de la consulta generaran una onada absolutament caòtica de casos de vulneració de drets lingüístics”, avança Cuerda. Al mateix temps, espera que això vaja acompanyat d’una onada de recursos judicials i denúncies de les famílies i els centres educatius. “La conselleria ens aboca a una situació deliberadament caòtica, per rebentar la convivència, per rebentar els processos de normalització del valencià des d’una posició fonamentada en la intolerància i el xovinisme antivalencià més desgavellat i més fanàtic”, diu.

La consulta i els resultats que se’n deriven marcaran el curs 2025-2026, però amb una incertesa que ni la conselleria mateixa no sap resoldre. Els centres no podran elaborar els seus projectes lingüístics, les famílies matricularan els xiquets sense saber prèviament en quina llengua rebran les classes –perquè la consulta no garanteix que ho puguen fer en la llengua que trien–, i tampoc se sap què passarà amb la Xarxa Llibres si cada curs té una llengua vehicular diferent. És a dir, la llei Rovira priva els claustres de professors i els consells escolars dels centres de la capacitat que tenen legalment reconeguda per a organitzar, ordenar i decidir sobre els aspectes pedagògics i educatius del centre. “Organitzativament i pedagògicament, aquesta consulta és una bomba, perquè trenca tot el projecte educatiu que tens, de dalt a baix”, diu Candela.

Per a Valls, aquesta qüestió sembla ciència-ficció. “Ni la conselleria té clar com serà la concreció, més enllà de proclames polítiques, proclames de ‘parlem espanyol’ i ‘si no parles valencià et tiren a un racó’. A més de ser mentida, generen un sentiment de victimisme a qui no són víctimes, sinó victimaris”, diu. Explica que aquesta situació crea ansietat als equips directius i a molts professors, que no saben com afectarà aquesta nova organització a la seua jornada laboral, per exemple. “Pareix que vulguen fer-ho a correcuita pel que puga vindre després, i això també introdueix un factor de pressió psicosocial als quals ja viuen normalment els professors”, apunta.

A més a més, com recorda Cuerda, la llei Rovira “pretén desautoritzar els professors i llevar-los competències d’avaluació d’exàmens i de matèria.” Es refereix a l’exempció a les comarques castellanoparlants d’examinar-se en la matèria de llengua catalana. “És una qüestió de pur odi nacionalista i centralista contra el valencià. Tenim un govern que atempta contra els drets i la mateixa educació i identitat del poble valencià”, diu.

“El carrer és l’únic que ens queda”

Davant aquesta situació, la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ja ha convocat concentracions per a animar les famílies a votar “sí” al català en la consulta. Seran el 22 de febrer a Castelló (a les 11.30 a la plaça Major), a València (a les 18.00 a la plaça de la Mare de Déu), i a Alacant (a les 19.30 a la plaça de Sèneca). Cada dijous, a més, continuen les concentracions davant dels centres educatius. “El carrer és l’únic que ens queda. Ens queda convèncer, generar un sentiment a la ciutadania d’inconformisme amb aquestes polítiques que són autoritàries, encara que les disfressen, i l’estima per la llengua des de totes les ferramentes que estiguen al nostre abast”, conclou Valls.