Els encausats per l’atac a la comissaria de Vic demanen l’amnistia

Els encausats per l’atac a la comissaria de Vic el febrer el 16 de febrer del 2021, en el marc de les protestes contra la detenció del raper Pablo Hasel, han demanat que se’ls apliqui l’amnistia. L’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, que exerceix la defensa de quatre investigats, considera que els actes de responsabilitat penal, administrativa o comptable es poden amnistiar d’acord amb l’article primer de la llei, que fa referència en l’àmbit objectiu.

L’entitat apunta que va ser una protesta en el context del procés independentista i que, d’acord amb la llei, s’han d’amnistiar, entre més actes, els de desobediència, sigui quina sigui la naturalesa, els desordres públics, els d’atemptat contra els agents de l’autoritat i de resistència.

El sindicat de Mossos d’Esquadra USPAC, que defensa els agents, s’hi ha oposat. En un comunicat, explica que ja han presentat l’escrit i reitera que demana tres anys de presó per a cada investigat en defensa dels dotze agents que van ser ferits. “Lluitarem fins on sigui necessari perquè no quedi impune cap delicte comès contra un mosso d’esquadra”, expliquen. El cas és pendent de dictar judici.

Cèsar Lagonigro, en conversa amb VilaWeb i preguntat pel recorregut de la petició d’amnistia, apunta que l’escric s’ha presentat amb l’objectiu de fer palès que en la protesta del febrer del 2021 hi havia un rerefons independentista. I que amb la manifestació, a part de rebutjar la detenció de Hasel, també pretenia de denunciar la repressió contra el moviment.

Què va passar el 16 de febrer del 2021?

De totes les protestes de rebuig a la detenció de Pablo Hasel, la de Vic fou la més cridanera de totes. No pas per la quantitat de gent, sinó per la fotografia del desenllaç: una comissaria dels Mossos destruïda.

La protesta va començar a la plaça Major de la ciutat, com tantes altres, i es va adreçar als jutjats, situats al costat de la comissaria de la policia espanyola. Hi havia gent diversa. I, espontàniament, un grup va decidir d’anar cap a la comissaria dels Mossos. Aquesta acció va sorprendre els agents que hi havia a l’edifici, perquè no era prevista. L’ambient, a diferència de la plaça Major, començava a ser més tens, oimés tenint en compte les imatges d’actuacions policíaques contra manifestants que arribaven d’ací i d’allà. Fins que va volar el primer roc, i tot va esclatar.

La ràbia es va canalitzar amb violència. Objectes contra l’edifici, pintades en favor de la llibertat de Hasel i corredisses. La policia no estava preparada. La comissaria és la seu de l’àrea bàsica d’Osona i és integrada per agents de seguretat ciutadana. No són experts en ordre públic i els mancava tota mena de material per a controlar la situació. Estaven completament desbordats i es van trobar obligats a arrecerar-se dins l’edifici. Va ser en aquest moment que van decidir d’activar el codi 33, que es fa servir per situacions d’extrema gravetat. Vint minuts després, van arribar reforços de la BRIMO i l’ARRO de Manresa, que van actuar durament contra els manifestants i també van fer servir projectils de foam.

La jornada va acabar amb quatre detinguts: tres a càrrec dels Mossos i un de la Guàrdia Urbana de Vic; i una dotzena d’agents ferits. Aquella mateixa nit, els màxims comandaments dels Mossos i d’Interior –entre els quals el director de la policia, Pere Ferrer; el major, Josep Lluís Trapero; i el conseller d’Interior, Miquel Sàmper– es van desplaçar fins al lloc dels fets per comprovar els danys i donar suport als agents. Segons la policia, havia estat un atac sense precedents.