Sindicat de Llogaters: “Amb el nou delicte de desordres públics, el nostre ex-portaveu seria a la presó”

Els moviments socials s’oposen frontalment al nou delicte de desordres públics de la reforma del codi penal espanyol perquè consideren que permetrà que creixi la repressió. Una quarantena d’organitzacions, entitats i moviments socials es van concentrar ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per a protestar contra aquest canvi legal.

En parlem amb Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogaters. Critica la reforma perquè preveu –diu– penes de presó per a “accions habituals” del moviment de l’habitatge com ara l’ocupació de seus d’empreses, institucions o partits. Posa d’exemple el cas de l’ex-portaveu del sindicat, Jaime Palomera, que va ser jutjat l’any passat per l’ocupació d’un local comercial d’una immobiliària. La fiscalia li demanava tres anys de presó pels fets i, finalment, va ser absolt. Però Arcarazo, que l’ha rellevat com a portaveu del sindicat, avisa que amb el nou delicte de desordres públics ara Palomera seria a la presó.

—Heu criticat que el nou delicte de desordres públics obri la porta a un augment de la repressió. Ahir alguns col·lectius socials us vau unir per a defensar el dret de protesta. Perilla?
—Sí, sobretot per l’article 557 bis. Quan algú és a punt de perdre la casa i la propietat no vol negociar, l’única sortida que hi ha és ocupar la seu del banc o del fons voltor per a fer-hi una protesta a dins. Si algú no t’escolta i veus que una família es trobarà sense casa, és una resposta efectiva. Abans això era, a tot estirar, un delicte administratiu, emparat per la llei mordassa. Amb la reforma passarà a ser un delicte penal, i per tant, et pot fer anar a la presó.

—Fins ara ocupar una seu bancària sense violència ni intimidació solia ser jutjat com a delicte de coacció i acabava sovint en absolució. Us preocupa que això canviï?
—Ocupar una seu bancària, d’un fons voltor o d’un partit és una manera de protestar molt habitual. Fins ara no podia implicar penes de presó. Això ara canvia. Ja no cal valorar la violència o la intimidació, el delicte parla d’atemptar contra la pau pública, obstaculitzant la via pública o ocupant edificis.

—Com a activista pel dret de l’habitatge, com penseu que us afectarà?
—Amb el delicte de desordres públics agreujats milers d’activistes poden acabar a la presó. L’any passat, vam tenir el judici de Jaime Palomera, ex-portaveu del Sindicat de Llogaters, i dos membres de la plataforma més. Els demanaven tres anys de presó i van ser absolts. Tanmateix, amb el nou delicte de desordres públics el nostre ex-portaveu seria a la presó. Els mateixos que van venir a donar suport a en Jaime ara aproven una reforma que l’hauria enviat a presó.

—No és pas la primera reforma de la legislació espanyola que els moviments socials veieu de manera negativa.
—No és una cosa nova. El 2015, el PP ja va voler criminalitzar la PAH i va incorporar a la llei el concepte de violació del domicili de persona jurídica, però calia violència i intimidació per a ser punible. Ara es fa un pas més. El govern espanyol ha passat de voler derogar la llei mordassa a transformar-la en un delicte penal. El sindicat ara mateix té gairebé 50.000 euros de multa per un sol desnonament, en aplicació de la llei mordassa. Van multar vuitanta persones tot d’una.

—…
—La mordassa es fa servir per a aniquilar el dret d’habitatge, és evident, però la reforma d’ara encara és pitjor. De fet, fins fa tres anys, els Mossos gairebé no l’aplicaven la llei mordassa, en general. I hem vist que de fa dos anys la fan servir molt més. L’augment de la repressió és evident. Tots els moviments socials tenim dificultats per això.

—Per a qui creieu que ha estat pensada la reforma del codi penal?
—És una reforma feta a mida per a protegir els grans poders econòmics. Es deroga la sedició, un delicte inusual però que s’havia d’eliminar, no dic que no. Però, en canvi d’això, es criminalitza un tipus de protesta pacífica molt habitual contra actors econòmics molt poderosos: bancs i fons d’inversió. Fa anys que volen aniquilar els moviments socials. Parlo de Blackstone o Cerberus. Són els fons voltor més importants del món. Ja tenen les lleis d’arrendaments al seu servei. Ens quedava la protesta perquè som més que ells i així podíem anivellar una balança que ja és prou descompensada.

—Què en penseu, que hagi estat impulsada per l’autoanomenat govern més progressista de la història?
—És incomprensible que un govern agreugi la criminalització de la protesta, quan ha promès tot el contrari. Seria una vergonya que el PSOE, però sobretot ERC i comuns, acceptessin això. No s’ho poden permetre. És preocupant que partits que coneixen de primera mà el moviment per l’habitatge estiguin disposats a criminalitzar-lo. Això no pot tirar endavant de cap manera perquè és minar el dret de protesta. La reforma vol atemorir el moviment per l’habitatge i la gent que defensa els drets humans. Més enllà del nostre col·lectiu, perillen molts drets.

—En realitat, és un pacte amb el govern català. Us sentiu decebuts?
—La decepció és absoluta. Tots els partits involucrats en són còmplices. Encara hi ha marge de rectificació. És important que prosperin les esmenes; si no serà molt greu.

—Després de palesar el vostre desacord, hi ha hagut ningú que se us hagi adreçat per demanar-vos què volíeu modificar o per a convèncer-vos que és una bona reforma?
—Vam posar-nos en contacte amb ells directament per fer-los saber el nostre malestar. Ells ja saben que aprovar això criminalitzarà el dret de protesta. Estem en contacte amb ERC i Podem per parlar sobres les esmenes. Els hem exigit de suprimir l’article 557 bis i anem parlant de com queda redactat l’article 557 en general. Si s’aprova el text actual, serà un gol en la porteria pròpia. Sense moviments socials forts, qui aprofitarà el malestar de la crisi que vivim serà l’extrema dreta.

—Amb el PSOE, hi heu parlat?
—Els hem fet arribar el nostre malestar per la reforma. Ara ells han de triar si fan costat als drets humans o si continuen actuant de majordom dels fons voltors i la banca.