16.09.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.09.2023 - 21:46
Wayne, Michigan – El sindicat Unió de Treballadors de l’Automòbil (UAW, per les sigles en anglès) va començar abans-d’ahir una vaga històrica contra els tres fabricants d’automòbils més grans de Detroit, amb els primers piquets en una planta de Ford a Wayne, Michigan, una planta de General Motors a Wentzville, a l’estat de Missouri, i una de Stellantis, a Toledo (Ohio).
La vaga arriba quan el sindicat i tots tres grans fabricants són lluny de l’acord respecte dels salaris, prestacions i horaris dels treballadors després de setmanes de converses tenses. El sindicat demana un augment salarial del 36% en quatre anys i els fabricants d’automòbils han augmentat les ofertes entre el 17,5% i el 20% en quatre anys i mig.
El president del sindicat, Shawn Fain, ha qualificat aquestes propostes d’insuficients després d’anys d’una inflació forta i grans beneficis empresarials i importants remuneracions per als executius. “És un moment decisiu de la nostra generació”, va dir Fain en un discurs de Facebook Live als membres del sindicat dijous a la nit, menys de dues hores abans de la data límit. “Els diners hi són. La causa és justa. El món ens mira. I UAW està preparat per alçar-se.”
Fain va dir que el sindicat primerament aturaria la feina en llocs específics de cada empresa –va anomenar-ho una “vaga dempeus”– i ampliaria l’acció a fàbriques addicionals si les converses sobre els contractes continuaven sense prosperar. És la primera vegada que el sindicat fa una vaga simultània en unes altres empreses. L’última vaga d’automòbils nacional va ser contra General Motors el 2019.
En l’assemblea de la planta de Michigan a Wayne, prop de dos-cents manifestants, membres del sindicat i simpatitzants amb samarretes vermelles –en algunes pancartes es podien llegir “Salvar el somni americà”–, es van concentrar davant un local sindical a l’altra banda de la carretera de la planta de Michigan. Quan el rellotge va sonar a la mitjanit, va esclatar la cançó de “Solidarity Forever”.
Adelisa LeBron, una treballadora vaga de Ford de la línia de motors, va dir que feia vaga perquè, com a mare soltera, no es pot permetre el luxe de mantenir els seus fills sense una segona feina. LeBron va portar la seva mare –que també treballa a Ford– i la seva filla a la línia de piquetes abans-d’ahir al matí. Guanya vint-i-quatre dòlars l’hora després de dos anys a la instal·lació. “Com a mare soltera, treballo de xec en xec”, va dir. “M’encanta la manera com Shawn lluita per nosaltres, com no es conformarà.”
Els fabricants d’automòbils diuen que s’esforcen per negociar un tracte just, amb els augments salarials més grans dels que han ofert en anys, però que no poden satisfer totes les reivindicacions del sindicat i continuar essent viables. Aquestes demandes inclouen una setmana laboral de trenta-dues hores, pensions amb prestacions per a tots els treballadors i assistència sanitària finançada per l’empresa durant la jubilació.
El director general de Ford, Jim Farley, va dir dijous que si l’empresa hagués proporcionat aquest paquet als treballadors aquests darrers quatre anys, hauria acumulat pèrdues de quinze mil milions de dòlars i “a hores d’ara hauria fet fallida”. “No hi ha manera de ser sostenibles com a empresa” sota aquests termes, va dir Farley a CNBC. “Voleu que triem la fallida per no donar suport als nostres treballadors? Aquí teniu la nostra proposta: treballem-ho.”
Farley també va acusar el sindicat d’haver organitzat “actes de relacions públiques” i de no respondre a la darrera oferta de Ford, que va descriure com la més generosa de la companyia en vuitanta anys. El sindicat planeja una concentració amb el senador per Vermont Bernie Sanders a Detroit divendres al vespre. Dijous a la tarda, Ford va dir que la UAW finalment havia respost a l’oferta de la companyia, però que havia mostrat “poc moviment” en el seu parer.
A la planta de Ford de Wayne, els treballadors van ser acomiadats cinc hores abans del torn de nit, que acabava a les 4.30, en previsió de l’aturada de la feina. Sharifia Fambro, de cinquanta-dos anys, que instal·la para-xocs a Broncos per 19,10 dòlars l’hora, va dir que feia vaga per canviar les condicions laborals que perjudiquen els treballadors més nous com ella. Fambro no rep beneficis de jubilació i amb prou feines pot mantenir-se al dia dels pagaments mensuals de lloguer de mil dos-cents dòlars. “No, no em preocupa fer vaga”, va dir Fambro. “Penso en el panorama general.”
Els treballadors en vaga deixaran de rebre salaris de les empreses i cobraran cinc-cents dòlars setmanals amb el fons de vaga de la UAW. Els funcionaris de Ford van advertir dijous que els treballadors en vaga també serien perjudicats si una planta acaba sense peces per la vaga i es veu obligada a aturar la producció. En aquest cas, molts d’aquests treballadors seran enviats a la desocupació temporal, d’acord amb la política habitual de Ford quan les plantes s’aturen per manca de peces.
La planta de Stellantis a Toledo fabrica Jeep Wranglers i Jeep Gladiators, i dóna feina a 4.174 treballadors per hora, segons el lloc web de la companyia. La planta de Wentzville de GM fabrica camions Chevrolet Colorado i furgonetes Express, i també camions GMC Canyon i furgonetes Savana, que donen feina a uns 4.100 treballadors. La planta de muntatge de Ford de Michigan a Wayne fabrica camions Ranger i SUV Bronco i dóna feina a uns 4.600 treballadors per hora, però Fain va dir que tan sols els treballadors del muntatge final i el taller de pintura havien convocat vaga originalment.
La presidenta i consellera delegada de GM, Mary Barra, va dir dijous que la companyia havia fet créixer l’oferta d’augment salarial al 20% durant la vida del contracte amb l’objectiu d’evitar una vaga. Els treballadors a temps complet de la UAW avui guanyen entre divuit dòlars l’hora i trenta-dos. “Estem decebuts per les accions dels dirigents de la UAW, malgrat el paquet econòmic sense precedents que GM va posar sobre la taula, que inclou augments salarials històrics i compromisos de fabricació”, va dir GM en un comunicat divendres al matí. “Continuarem negociant de bona fe amb el sindicat per arribar a un acord tan aviat com sigui possible en benefici dels membres del nostre equip, clients, proveïdors i comunitats als Estats Units.”
Divendres a primera hora del matí, els funcionaris de Stellantis van dir en un comunicat que estaven “extremadament decebuts per la negativa de la direcció de la UAW a comprometre’s de manera responsable per a arribar a un acord just pel millor interès dels nostres treballadors, les seves famílies i els nostres clients”.
Els 150.000 membres d’automoció de la UAW produeixen gairebé la meitat dels vehicles lleugers fabricats als Estats Units, segons la companyia d’anàlisi GlobalData. Una vaga que perjudica significativament la producció d’automòbils podria perjudicar ràpidament els proveïdors i unes altres empreses de les comunitats de fabricació d’automòbils. Amb el tancament de les fàbriques, aquestes empreses deixarien de demanar peces. Segons els analistes, molts proveïdors de peces d’automòbil encara proven de recuperar-se d’aturades llargues durant la pandèmia i serien perjudicats per una altra interrupció.
Alarmada per la perspectiva d’una aturada laboral generalitzada en una indústria que representa al voltant del 3% del PIB, la Casa Blanca ha instat totes les parts a arribar a un acord. El president Biden va parlar amb Fain i els executius de les companyies d’automòbils dijous, segons que va dir un portaveu de la Casa Blanca. El govern nord-americà prepara mesures econòmiques per protegir els proveïdors de la indústria de l’automòbil dels danys a llarg termini, atès que estan preocupats que siguin especialment vulnerables a qualsevol vaga, segons tres coneixedors de converses internes que han parlat amb condició d’anonimat per descriure les deliberacions privades.
Els fabricants d’automòbils argumenten que un creixement considerable de costs laborals, o un tancament prolongat, minaran els esforços per augmentar la producció de vehicles elèctrics, una qüestió important que costa a la indústria automobilística mundial desenes de milers de milions de dòlars. Fain diu que els treballadors es mereixen els mateixos augments salarials generosos que els executius durant el contracte actual, que es va signar el 2019.
La compensació de la directora general de GM va créixer d’un 34% entre el 2019 i el 2022, fins els 29 milions de dòlars l’any passat. El sou del director general de Ford va créixer d’un 21% durant aquest mateix període, fins als 21 milions de dòlars l’any passat. Stellantis, amb seu als Països Baixos i formada per una fusió el 2021 de Fiat Chrysler i la francesa Peugeot SA, no existia quan va començar el contracte. El director general de Stellantis, Carlos Tavares, va guanyar uns 25 milions de dòlars l’any passat, inclosos incentius a llarg termini. Els treballadors d’arreu del país han lluitat per augmentar els sous, que no han seguit el ritme de la inflació. Els preus al consumidor han crescut d’un 20% d’ençà que la UAW va signar el darrer contracte, el 2019, i els salaris inicials de totes tres grans companyies automobilístiques són uns deu dòlars més baixos que no serien si haguessin seguit la inflació d’ençà del 2007, diu la UAW.
Més enllà dels augments salarials, les empreses han fet més concessions. Totes tres ofereixen permetre als treballadors de progressar fins al nivell salarial més alt a un ritme més ràpid que abans. També han fet concessions als treballadors temporals, que guanyen molt menys que els treballadors a temps complet i sovint resten en la mateixa situació durant anys. Ford proposa de convertir tots els treballadors temporals actuals a temps complet després de noranta dies de feina, mentre que GM i Stellantis ofereixen un augment immediat del 20% sobre el salari inicial dels temporals, a 20 dòlars l’hora.
A la fàbrica de Jeep de Toledo, centenars de treballadors van sortir per les nou portes de la planta quan va començar la vaga, segons Phil Reiter, un treballador del torn de nit que guanya 31,77 dòlars l’hora després de deu anys. A fora, centenars de treballadors del torn de dia esperaven més enllà de les portes de la fàbrica per animar-los mentre sortien, va dir Reiter en una entrevista telefònica. Entre els treballadors que marxaven, alguns estaven animats i uns altres ansiosos, va dir, i va afegir que sentia una barreja de tots dos sentiments.
“Òbviament, no hi ha mai cap garantia de quant de temps durarà una cosa com aquesta”, va dir. “El meu instint és que no passarà gaire temps… però a Stellantis, sembla que la seva preocupació principal és el benefici, i punt.”
Jeff Stein, a Washington, ha contribuït en aquest informe.
