El Síndic reitera que l’aplicació del 155 va ser inconstitucional

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha reiterat davant la comissió que investiga l’aplicació de l’article 155 que la dissolució del parlament i del govern per part de la cambra espanyola podria ser inconstitucional perquè atempta contra el dret bàsic de participació. Per això també considera que el fet que el TC no s’hagi pronunciat al voltant d’aquest cas es podria qualificar de possible ‘denegació de justícia’. Rafael Ribó ha presentat en comissió, les conclusions de l’informe que va elaborar després de la intervenció del govern i de l’1-O i ha manifestat que la situació d’intervenció ‘de facto’ ja s’estava produint durant els mesos previs a la seva autorització per part del ple del Senat espanyol.

Ribó recull al seu informe les diverses actuacions d’ofici que va obrir per avaluar el cost polític, econòmic i social de la mesura. Pel Síndic, la intervenció dels pressupostos i a la contractació es va fer un parell de mesos abans de l’aplicació del 155 i fins i tot considera anterior el control financer. Un cop aplicat el 155, Ribó xifra amb 126 els expedients que no es van poder adjudicar o tramitar. Ribó també considera que la intervenció del govern va aturar programes de cooperació i alguns serveis socials, així com la memòria democràtica, el col·lectiu LGTBI, els drets lingüístics i la seguretat del cos d’agents rurals. 

En el seu informe, del maig de 2018, el Síndic recull que la dissolució del parlament i del govern, amb la destitució de més de 250 alts càrrecs, van afectar el dret de participació política que reconeix l’article 23 de la constitució espanyola i per tant, considera que afecta el dret dels càrrecs públics destituïts i el dels representants fets cessar per la dissolució anticipada del parlament, i també el dret de participació política de la ciutadania, en general, ja que els representats elegits no han pogut exercir la seva funció pel temps pel qual va ser elegits. 

Aquest dret de participació, segons el Síndic, també es va veure afectat després de les eleccions del 21-D ja que es va impedir, ‘sense base legal’ que persones elegides com a diputades al parlament poguessin ser candidates a la presidència de la Generalitat.