L’afonia i els vòmits també són símptomes de la covid-19: així actua la nova subvariant BQ.1

Després de mesos d’hegemonia de la BA.4 i la BA.5, dues noves subvariants de l’òmicron han començat a guanyar força: la BQ.1 i el subllinatge BQ.1.1. Tot i que sembla que encara no han arribat amb força a tot el país, tenen una presència com més va més significativa als Estats Units i també a l’estat francès, on aquestes darreres dues setmanes han passat de tenir un pes epidemiològic insignificant a acaparar gairebé un 30% dels casos.

Ambdues subvariants han atret l’atenció d’autoritats sanitàries com ara el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC), que ha classificat la BQ.1 de variant d’interès i ha alertat que, segons les seves estimacions, els llinatges BQ.1 i BQ.1.1 podrien representar la meitat dels casos registrats a Europa a mitjan novembre –cosa que implicaria un nou augment de casos. Però quins símptomes presenten aquestes dues subvariants i en què es diferencien de les variants anteriors de la covid-19?

Quins són els símptomes de les noves subvariants de la covid-19?

Encara no s’ha fet pública cap anàlisi en profunditat sobre els símptomes de la BQ.1 i la BQ.1.1, però les informacions preliminars indiquen que comparteixen els de la subvariant de l’òmicron BA.5, que les precedeix i de la qual deriven. La BQ.1 i la BQ.1.1, per tant, presenten un quadre molt semblant al d’un refredat comú i els símptomes més habituals són l’afonia, el mal de coll, la fatiga, la tos, la febre, el mal de cap i la congestió nasal.

Els vòmits i la diarrea també són símptomes de la covid-19?

Tot i les semblances amb llinatges anteriors, és possible que la BQ.1 i la BQ.1.1 presentin peculiaritats epidemiològiques. Darrerament, alguns professionals sanitaris de l’estat francès i de Bèlgica han observat que alguns pacients infectats de les noves subvariants –sobretot els de més risc– tenen símptomes relacionats amb l’aparell digestiu, principalment mal de panxa, vòmits i diarrea. Tanmateix, cap investigació no ha demostrat científicament aquestes observacions esporàdiques.

Més transmissibles que no pas qualsevol altra variant anterior

La principal particularitat epidemiològica de la BQ.1 i la BQ.1.1 és que són més transmissibles que no pas subvariants anteriors –fins i tot més que la BA.5, la més encomanadissa que s’havia identificat fins ara.

Ho explicava l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en una nota publicada a final del mes d’octubre: “La BQ.1 mostra un avantatge de creixement significatiu sobre unes altres subvariants de l’òmicron en nombrosos contexts, incloent-hi Europa i els Estats Units, i, per tant, ha de ser estretament monitorada.” Un estudi publicat per l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit dues setmanes abans havia arribat a la mateixa conclusió.

Si la BQ.1 i la BQ.1.1 tenen més capacitat de propagació, segons l’ECDC, probablement és perquè presenten un escapament immunològic més alt que no pas altres variants. Això, segons un estudi preliminar d’un grup d’investigadors de la Universitat de Pequín, significa que aquestes dues noves subvariants resisteixen més fàcilment a la immunitat adquirida per la vaccinació i per infeccions prèvies.

La investigació, pendent de revisió de parells, especifica que la capacitat de la BQ.1 d’infectar pacients amb immunitat prèvia pot ser fins a 6,7 vegades superior a la capacitat de la BA.5. També informa que la BQ.1 és resistent a anticossos emprats per a tractar els pacients immunocompromesos infectats de la covid-19, com l’Evusheld i el Bebetelovimab. Tanmateix, l’estudi no es pronuncia sobre l’eficàcia de l’antiviral Paxlovid contra la BQ.1 i la BQ.1.1.

És una conclusió semblant a la d’un estudi –també preliminar– d’un grup d’investigadors de la Universitat Estatal d’Ohio (Estats Units): demostra que la capacitat la BQ.1 i la BQ.1.1 és 18,7 vegades més efectiva a l’hora d’infectar els vaccinats amb Pfizer i 22,9 vegades més efectiva amb els vaccinats amb Moderna que no pas el virus original de la covid-19. Ara com ara, no hi ha cap estudi que analitzi la capacitat d’escapament immunitari de la BQ.1 i la BQ.1.1 en els pacients inoculats amb vaccins bivalents –els que combaten l’òmicron específicament i que, per tant, poden ser més efectius contra aquestes dues noves subvariants que no pas els monovalents com ara el de Moderna.

Cap prova que siguin més greus

Malgrat que els estudis preliminars coincideixin a apuntar que les noves subvariants tenen un escapament immunitari més gran que no pas subvariants anteriors, ara com ara no hi ha cap prova que la BQ.1 i la BQ.1.1 causin símptomes més greus.

L’OMS, per exemple, assegura en una nota: “Ara com ara, no hi ha informació epidemiològica de cap mena que faci pensar en un augment de la gravetat de la malaltia.” Tant la BQ.1 com la BQ.1.1 segueixen el patró de subvariants anteriors de l’òmicron, com ara la BA.4 o bé la BA.5, que s’han tornat més encomanadisses a mesura que han esdevingut més lleus.