Simona Levi: ‘Em preocupa que es consolidi la idea que dialogar és renunciar’

Simona Levi és activista del moviment Xnet i coneguda per haver destapat l’escàndol de les ‘targetes black’. Posa l’èmfasi en la importància de promoure els drets democràtics per a tota la ciutadania i creu que aquest és un element que pot decantar la balança del costat de l’independentisme. Assegura que ara toca de dialogar de tot amb el govern espanyol, sense posar cap línia vermella d’antuvi. També es mostra preocupada pel simbolisme que es va apoderant del debat públic a Catalunya i incideix en el fet que cal més majoria social per a fer efectiva la República.

—Què es juga l’independentisme aquest Onze de Setembre?
—Fins ara la diada ha estat un exercici de demostració de força d’una certa reivindicació, en un sentit positiu. Però ara tot agafa una reivindicació simbòlica i s’ha perdut el sentit de la complexitat política d’aquest procés. Això realment em preocupa.

—Per què?
—Mai no he opinat gaire sobre la diada. És una reivindicació que pertany a aquesta terra que m’ha acollit d’ençà que vaig arribar. Per mi és una tradició absolutament inherent, cal celebrar-la i és part de la història i de la quotidianitat. Per mi la diada no és cap problema. El problema és que hem entrat en una situació en què ens fixem molt en la simbologia, i aquesta narrativa de línies vermelles i de símbols no m’agrada.

—Què us fa por?
—Crec que s’ha de parlar de democràcia i de governança. I parlem de llaços grocs i de línies vermelles. En una lluita de David contra Goliat, els principis i els símbols no faran canviar res. Al contrari. Si buidem la governança i ens en resta el simbolisme, malament. Em preocupa la polarització. Cal posar al centre el diàleg, el diàleg i el diàleg. Em preocupa que es consolidi la idea que dialogar és renunciar. Cal que entrem en una altra dinàmica.

—S’ha de parlar sobre una reforma de l’estatut i de la constitució espanyola?
—Només vull dir que en aquest moment no hem de rebutjar cap taula de diàleg. Encara que sigui per a parlar del cocido madrileño. Perfecte. T’hi conviden, doncs perfecte. Anem-hi. No dic que s’hagi d’acceptar per se cap contingut, però s’hi ha d’anar. Sense línies vermelles. No calen perquè els posicionaments de partida de cadascú són prou evidents.

—Què en resta, de l’1-O?
—Va ser un moment històric d’exercici de la democràcia distribuïda, no pas jeràrquica, com l’havíem coneguda fins ara. És una experiència històrica que en serà referència de democràcia no tan jerarquitzada.

—Personalment, què us evoca aquella data?
—Em va commoure moltíssim que, a primera hora, quan van obrir els col·legis electorals i entraven a votar primer les àvies i els avis després d’hores de cua, molts de grans en sortien plorant d’emoció d’haver votat. Molts mai no haurien pensat que podrien haver votat a favor de la independència.

—Què cal fer el primer d’octubre d’enguany?
—Les commemoracions, totes, em fan patir. Les fites històriques s’han de recordar, però sense transformar-les en commemoracions simbòliques. La veritat, no hi tinc cap proposta en positiu, però en general veig que la lluita deriva cap a la simbologia. Això, per mi, és molt perillós. El primer d’octubre, cal recordar-lo, però hauria de ser amb alguna commemoració sòbria i austera. També és un dia de repressió.

—Què cal fer durant el judici contra els dirigents independentistes? Cal mobilitzar-se?
—Si hi ha sentències violentes, sí. És així quan hi ha presos polítics, no únicament aquests.

—Quin paper han de tenir en el context polític actual?
—Naturalment continuen essent actors polítics fonamentals, sempre que ells mateixos ho hagin decidit d’assumir. No vull entrar-hi, cadascú ha de fer allò que sigui personalment millor per a ell. Si continuen participant en la vida política, com fan molts, són polítics, líders i interlocutors. Quan parlo amb interlocutors en la meva activitat com a activista, els considero iguals que els qui estan al parlament. Tant o més com si fossin lliures.

—Quines prioritats ha de tenir el govern?
—La democràcia, la millora de la vida de la ciutadania i, a més, la convivència, reduir la polarització. Sobre l’independentisme, cal considerar que és vora el 47% i no crec que vulgui fer l’acte de prepotència de pensar que això és just i suficient. Seria una imposició sobre el 53%. A més, com que és una lluita de David contra Goliat, on la força bruta és a un costat i qualsevol govern l’utilitza per a qualsevol reivindicació en aquestes circumstàncies, crec que l’única via és l’excel·lència. És a dir, cal fer de Catalunya un exemple de governança per a Espanya i al món. Que la comparació caigui sempre del costat de Catalunya. Per exemple, ho veiem en la llei d’alertadors digitals que va impulsar l’Xnet, o la llei de transparència, que es modifica i millora constantment, en comparació a la llei a Espanya i el seu immobilisme. També en les relacions amb altres pobles de l’estat espanyol. Per això és tan important el corredor del mediterrani i donar suport a la lluita de Múrcia, per exemple, i lluitar pel corredor atlàntic alhora… Això no s’ha aprofitat, però aquest és el camí. Ser un exemple d’organització democràtica. Crec que aquest és l’únic camí.

—S’han de convocar eleccions aquesta tardor?
—No, si us plau! Més eleccions a Catalunya i a Espanya no. Cal governança, governança i governança. A més, jo que activament he treballat per liquidar PSOE i que no oblido que ens van sublevar en contra amb el 15-M, he de dir que ara fa unes polítiques que són útils per a Catalunya i la democràcia. No vull dir que ho faci perfectament, però l’escenari que crea el govern de Pedro Sánchez afavoreix la millora la situació de Catalunya i de la democràcia. S’ha de garantir la continuïtat de tots dos governs per a poder fer feina en aquest camí. Si no, només se’n farà d’antirepressiva i hi haurà un retrocés dels drets inevitable.

—Els partits independentistes estan dividits. Com ho analitzeu?
—És una divisió problemàtica, potser fruit de l’atmosfera electoral constant. Que la política sigui tan condicionada per les eleccions és un dèficit democràtic molt greu. Els hiperventilats sobre qualsevol qüestió acaben essent els protagonistes principals. Perdem en democràcia i en governança. Ho reduïm tot a una qüestió electoralista i no és possible d’avançar ni de guanyar res.

—Com veieu les eleccions municipals? Són una oportunitat per a l’independentisme?
—Crec que en una lluita de David contra Goliat, no solament en això, sinó en la lluita entre la democràcia o el retrocés, cal vincular Catalunya com a exemple de l’Europa dels drets. I incloure’ls tots, no únicament el dret d’autodeterminació. L’única solució a qualsevol problema, inclosa la independència, és treballar per a tothom garantint drets. Dret d’habitatge, drets laborals… I el fet que les municipals i les europees siguin lligades, crec que és una gran oportunitat per a construir una Catalunya dels drets vinculada a Europa.

—Us preocupen els moviments d’extrema dreta a Catalunya?
—Sí, però crec que donem massa centralitat a aquesta gent violenta i radicalitzada, comparable a fenòmens de delinqüència a causa de la insatisfacció, més que no pas polítics. Crec que els acabem donant el protagonisme que cerquen i que en realitat no tenen. Cal tractar-ho com una qüestió d’ordre públic. Posar-ho en una perspectiva política és donar-los una atenció que no mereixen. Ara, una atmosfera política molt escorada cap a la simbologia i la polarització, sens dubte, els afavoreix.