Simona Levi: ‘El nou cànon digital representa un saqueig a la cultura’

Torna el cànon digital a la cultura. El parlament espanyol ha ratificat el reial decret llei aprovat pel govern del Partit Popular de reforma de la llei de la propietat intel·lectual que recupera l’anomenat cànon digital. El text indica que fabricants i distribuïdors hauran de pagar, per exemple, 1,10 euros per cada telèfon intel·ligent o 3,15 euros per cada tauleta. La portaveu de la xarxa d’activistes Xnet, Simona Levi, considera que el nou cànon digital és ‘absurd’ i ‘anacrònic’ i que representa un ‘saqueig a la cultura’. Critica especialment la creació de nous organismes específics per a gestionar el cànon després dels precedents de corrupció que han afectat entitats com la SGAE des del 2011. ‘És tornar a donar diners a entitats que per nosaltres s’han de desmantellar’, explica.

Levi addueix que les entitats de gestió que es financen amb reformes com la que ha aprovat el congrés espanyol contribueixen a concentrar els beneficis en poques mans, perquè només reparteixen els guanys entre els artistes que ingressen més. A més, assegura, no tenen raó de ser avui dia, quan ja és possible el monitoratge detallat per internet.

Proposa, per exemple, que s’adopti un concepte similar al de fair use de la legislació anglosaxona, que estableix excepcions a l’ús del copyright per a ‘usos justos’. Caldria, diu Levi, incloure la cultura entre aquests usos.

Canvis constants
El nou model substitueix el mecanisme vigent fins a l’aprovació del decret que carregava la compensació als autors en els pressupost de l’estat. Aquest model va ser tombat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea i pel Tribunal Suprem espanyol, que van considerar que es cobrava indiscriminadament el cànon per còpia privada tant a particulars com a professionals.

La ratificació d’avui ha anat precedida de més d’una dècada de legislacions contradictòries a l’estat espanyol. La llei de propietat intel·lectual anterior, aprovada el 2012, durant el primer mandat de Mariano Rajoy, va substituir l’anomenada llei Sinde, una norma que ja incloïa el concepte de cànon digital i que va ser suspesa pels tribunals europeus i espanyols per raons molt semblants als de la seva predecessora.

La càrrega de la prova
Ja no serà el recaptador l’encarregat de demostrar que la còpia privada per la qual es cobra el cànon és d’ús particular, l’únic cas en què és permès de cobrar la taxa. Una altra de les implicacions de la reforma del PP és la inversió de la càrrega de la prova, que d’ara endavant recaurà en els fabricants i els compradors. Aquest fet facilita que es cobri el cànon en tots els casos que, malgrat poder acollir-se al règim d’excepcions, no hagin presentat la documentació que ho demostri.

D’ara endavant, el comprador, que veurà com el cànon repercuteix en el preu final dels productes, haurà de justificar ‘la destinació professional de l’equip’ mitjançant un certificat emès per l’entitat de gestió perquè no li sigui cobrada aquesta quantitat. Al seu torn, els fabricants i venedors hauran de justificar amb aquests certificats que no els cobrin cànon per a tots els articles venuts, sinó només per aquells que no hagin acreditat un ús professional.

Majoria absoluta
La cambra baixa espanyola ha donat el vist-i-plau al text amb una majoria àmplia. PP, PSOE i Ciutadans hi han votat a favor, mentre que els diputats d’Esquerra Republicana i d’Esquerra Unida s’han abstingut i els d’En Comú Podem i de Podem hi han votat en contra. Els membres del grup confederal defensen que comparteixen el diagnòstic, però mentre que els d’Alberto Garzón justifiquen l’abstenció dient que cal combatre la situació d’emergència dels autors fruit del buit legal després de la suspensió de la norma anterior per part del Tribunal Suprem, Podem argumenta el seu no dient que la reforma del govern espanyol no serveix per a resoldre la situació.

Simona Levi no interpreta pas aquesta divergència en la votació com un element de divisió dins el grup parlamentari d’Units Podem, sinó com una estratègia per a acontentar alhora els autors favorables al paper de les entitats de gestió i als sectors que s’oposen a la modificació.