De la simetria comunicativa

No sé si us hi heu fixat algun cop, però quan saludes un anglòfon, et sol tornar la salutació amb una paraula diferent de la que has usat. Així, si saludes amb un hey, l’altre és probable que respongui amb un hi, i si li dius adeu amb un bye, la resposta esperada serà see you.

En català, en canvi, la situació comunicativa normalment requereix una resposta simètrica; és a dir, respondre amb la mateixa paraula amb què t’han saludat. Responem un “hola” amb un altre “hola”, o un “bon dia” amb un altre “bon dia”. En català genuí, però, acomiadar-se és una mica més complicat, ja que preferim la reduplicació. Això va des de les nostres iaies, a qui tots hem sentit acomiadar-se amb un “adiòs” –que la meva iaia només feia servir amb senyores de la seva edat–, i la seva amiga responent amb un “adiòs, adiòs”. També hi ha la triplicació, quan et diuen “adeu” i respons “adeu, deu, deu”, amb els ecos (reduplicacions parcials) pronunciats a més baixa freqüència.

Dins de cada idiolecte familiar les coses encara es poden complicar més, igual que les salutacions amb les mans entre membres d’una banda urbana. Així, en les trucades al telèfono, la meva iaia sempre afegia un adeu als adeus de l’altra persona fins a arribar a una cadena formada per galimaties d’adeus que durava un parell de minuts fins que algú acabava penjant.

Aquestes idiosincràsies són fruit de segles d’ús social de la llengua i de convencions que es van creant sense que ningú se n’adoni. Les vostres tries de com responeu a les salutacions no són arbitràries ni depenen només de la vostra voluntat, sinó que són usos lingüístics modelats per segles de tradició cultural. Per això els lingüistes diem que la llengua la fan els parlants, però no la controlen.

A banda de la curiositat de les salutacions, analitzar el tractament de vostè des del prisma de la simetria personalment m’ha ajudat molt a no sentir-me estrany a l’estranger o que m’hi facin sentir, més que a parlar millor llengües estrangeres. Després d’un any de tractar-nos de vostè, el meu director de tesi, amb qui parlem en francès, em va proposar de tutejar-nos. Costa canviar les automatitzacions que fa el cervell, i a mi a vegades, sobretot als correus oficials, se m’escapava l’ús del vostè, i em va fer notar que no li agradava gens, considerant que m’havia donat el privilegi d’eliminar la distància lingüística en la nostra relació.

Així, un cop vaig entendre que en francès el tractament de tu i de vostè ha de ser simètric, és a dir, ambdues persones s’han de posar d’acord per tractar-se de tu o de vostè, vaig poder sentir-me més còmode parlant aquesta llengua. I és així que he entès per què el meu veí de vuitanta anys, que algun cop m’havia convidat a fer l’apéritif, em va proposar oficialment de passar a tractar-nos de tu, mentre que un cop que se’ns va ajuntar a sopar la veïna del sisè, també a la vuitantena, amb ella m’hi havia de tractar de vous i jo amb ell de tu.

Tot això a Catalunya seria estrany, ja que el tractament de vostè normalment sol ser asimètric, del jove cap al gran. Els meus veïns de vuitanta anys de Barcelona els tracto de vostè mentre que ells em tracten de tu. A més, si un alumne vol tractar de vostè el professor (tot i que ja gairebé no passa), el professor seguirà tractant de tu tots els alumnes. Si bé no podem ignorar la correlació social entre la pèrdua de les formes de cortesia de les llengües amb la pèrdua de les distincions de classe de les societats que les parlen, se n’hauria de parlar amb peus de plom.

Ara que he fet classes a la universitat en francès per primer cop, m’he adonat que sóc jo qui ha posat en una situació estranya els alumnes. El primer dia els vaig demanar de tractar-nos de tu, seguint la convenció simètrica francesa. El problema és que a França normalment un professor no demana això, sinó que tracta sempre de vostè els alumnes fins que passat un temps (o acabada la jerarquia), demana passar al tu. Així que els meus alumnes em tracten de vostè mentre que jo els tracto de tu, generant una situació asimètrica en una cultura simètrica causada per una interferència de la meva cultura i llengua, que he pogut imposar, per estranya que els pugui semblar, gràcies a la meva posició jeràrquicament superior.

En Saim del GLiDi m’ha explicat que en panjabi i urdú el tractament de vostè pot ser asimètric, fins al punt que és normal que una dona tracti el seu marit de vostè (tusii, en panjabi, i aap, en urdú) mentre que el seu marit la tracti de tu (tũũ, en panjabi, i tum, en urdu). El panjabi i l’urdú són llengües asimètriques igual que el català en els tractaments formals i informals mitjançant els pronoms, però amb un ventall més ampli de combinacions. La Maria del GLiDi em confirma que a Indonèsia hi passa el mateix que al Paquistan. En català, la tendència és de restringir l’ús de vós o vostè només en situacions molt formals o amb desconeguts d’edat avançada.

En vietnamita, les relacions socials es basen en una jerarquia molt marcada determinada principalment per l’edat i que es troba reflectida en un ventall amplíssim de pronoms, la majoria provinents dels termes de parentiu. En el cas del vietnamita, la tria de pronoms ha de ser simètrica excepte amb gent gran o important. En aquest segon cas, aquests tenen el dret d’usar pronoms més propers, però l’interlocutor s’ha de mantenir amb els pronoms més formals per tal de no ser un maleducat. Així, hi pot haver converses on dos interlocutors usen com a mínim quatre pronoms diferents. Per exemple, amb el professor de Hanoi amb qui col·laboro, ell em tracta d’anh (senyor jove) i es refereix a ell com a tôi (jo formal), mentre que jo estic obligat a tractar-lo de thầy (professor, mestre) i tractar-me a mi mateix d’em (alumne, deixeble), sistema que vaig adoptar després de moltes reprimendes.

Saber si les situacions comunicatives d’una llengua són simètriques o asimètriques pot ajudar a assolir un major grau de naturalitat a un parlant estranger, entendre per què el renyen per maleducat, o com a mínim a no estranyar-se o qüestionar-se la competència lingüística si li tornen la salutació amb una paraula diferent. Adoptant la perspectiva pragmàtica, que no sol formar part dels currículums d’ensenyament de segones llengües, la percepció que mai no parlarem una llengua estrangera com un autèntic nadiu perquè sempre tindrem alguna interferència en què no haurem caigut cobra més sentit.

De fet, hem començat parlant de l’asimetria de l’anglès, però no hem aconsellat com sonar més natural quan saludem en aquesta llengua. Ara ja podem explicar que l’anglès és una llengua en què l’asimetria s’usa amb desconeguts, mentre que la simetria indica proximitat (respondre un hi amb un altre hi, per exemple, és més proper que respondre’l amb un oh, hi o un hi there).

Ara ja sabeu que si el vostre veí anglès us diu bye, sonareu més naturals si responeu amb un see you, i que si el voleu ajudar a tenir un català més genuí, li heu de repetir la salutació: si sou joves amb un “adeu, deu, deu!”, o si teniu l’edat de la meva iaia, un “adiòs, diòs, diòs!” ben sonat.

Albert Badosa és membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi).