27.11.2018 - 05:00
Rentar-se massa no és gens saludable. La pell és una successió d’anfractuositats poblades de bacteris i fongs. La majoria d’aquests microorganismes participen en la tasca protectora de la pell, de manera que destruir-los per preteses raons higièniques és un error. I qui diu la pell, diu les mucoses pulmonars, gastrointestinals o genitourinàries, que al capdavall són especialitzacions dèrmiques. Estem recoberts de microorganismes.
«S’han trobat més de quatre centenars d’espècies de bacteris, fongs i protists que habiten la pell humana i el tracte intestinal»
Es tracta d’un fenomen conegut des de fa temps, al qual l’Institut Nacional d’Investigació del Genoma Humà dels Estats Units ha fet diverses aportacions remarcables en els darrers anys, sobretot en el camp de la micologia, el menys conegut fins fa poc. El fet és que, a més dels bacteris ja sabuts, a la pell humana són comuns fongs dels gèneres Malassezia, Aspergillus, Cryptococcus, Rhodotorula i Epicoccum. Fins ara, s’han trobat més de quatre centenars d’espècies de bacteris, fongs i protists que habiten la pell humana i el tracte intestinal, sobretot. Constitueixen l’anomenada microbiota humana, indissociable de l’individu adult normal i sa. A més de variades, són abundantíssimes: tenim deu cèl·lules de la microbiota (1014 per persona) per cada cèl·lula pròpiament humana (1013), cosa que s’explica per la petitesa de la cèl·lula bacteriana (0,5-4µm) comparada amb la cèl·lula eucariota humana (7-50µm i més).
Alguns microorganismes de la microbiota humana són al·lòctons circumstancials (alguns dels quals, patògens), però la majoria són autòctons, residents permanents que assumeixen funcions fisiològiques o immunològiques concretes. Si en tenim tants i no podem prescindir-ne (són indispensables per a la digestió, per exemple), fins a quin punt som humans sense ells? Altrament dit: quin és el veritable cariotip fisiològic de l’espècie humana? O de qualsevol altra espècie, perquè la situació es repeteix en la majoria d’organismes. Tants esforços per establir el concepte d’espècie, i ara resulta que, funcionalment, més que espècies, hi ha complexos multiespecífics…
