Sílvia Pérez Cruz: “És molt injust que els desnonats hagin de carregar amb la culpa”

  • Actua, compon i canta en un drama musical sobre desnonaments i "supervivència"

VilaWeb
Redacció
31.08.2016 - 14:02

Actua, compon i canta en un drama musical sobre desnonaments i “supervivència”

BARCELONA, 31 (EUROPA PRESS)

La cantant catalana Sílvia Pérez Cruz, que ha debutat com a actriu en el drama musical ‘Cerca de tu casa’, d’Eduard Cortés, ha assegurat aquest dimecres que aquest projecte li ha fet pensar molt sobre la culpa: “És molt injust que els desnonats hagin de carregar amb la culpa”.

Cruz, que s’ha encarregat de la composició, arranjaments i interpretació musical de la cinta, a més de tenir el paper protagonista, ha dit en una entrevista d’Europa Press: “M’ha agradat molt treure la culpa a través de les cançons”, i ha celebrat que la gran llum de la pel·lícula és que els afectats s’ajunten i es treuen la culpa per poder dormir.

Ha explicat que la primera vegada que es va veure en pantalla es va sentir incòmoda i sobresaturada de si mateixa, però que passat un temps va tornar a veure’s i s’ha sentit súper contenta i tranquil·la del seu paper: “El que jo era capaç de fer ho he fet amb la meva veritat i em sento tranquil·la”.

Una tranquil·litat pertorbada per la duresa del drama, en què encarna una jove mare a la qual el banc li ha embargat l’habitatge i que s’enfronta la culpabilitat que li treguin ara la casa als seus pares, avals de la seva hipoteca.

“Trobo molt bèstia que la gent es quedi sense casa i que sigui un problema que li passa a tanta gent”, ha dit la cantant, que ha apuntat que la seva motivació pel projecte va venir de la possibilitat d’explicar una història compromesa amb la valentia i la llibertat.

Per a Pérez Cruz l’art és, de fet, “llibertat per tocar la cosa més abstracte i concret i que quedi constància fent-ho immortal”, de manera que aquest drama social transcendeixi als temps.

Si abans tancava les portes a qualsevol paper cinematogràfic –havia tingut diverses ofertes–, després d’aquesta experiència obre la porta a altres papers, malgrat que no és la seva vocació: “Fer una pel·lícula té alguna cosa de màgic. Ara no podria dir que mai ho faria perquè em podria perdre alguna cosa bonica”.

UN MONSTRE

Cortés ha dit que no va dubtar ni un moment que Pérez Cruz faria una bona interpretació tenint en compte que està molt acostumada a expressar emocions i “ho fa des d’una veritat molt contundent”, a més ha considerat que els seus dots interpretatives li permetran fer el que vulgui perquè és un monstre, ha dit.

Ha explicat que el seu interès pels desnonaments va néixer de la mà dels informatius durant la crisi quan, “perplex i pertorbat” veia constants notícies sobre aquests, de manera que va posar en marxa la pel·lícula.

“No podia fer la pel·lícula com si fossin uns informatius. Havia d’entrar d’una manera més emocional i vaig decidir fer-ho amb cançons i amb una artista tan emocional com Sílvia”, ha explicat Cortés, intentant oferir un missatge diferent dels espectadors.

Observador d’una forta càrrega emocional i de culpabilitat en les assemblees de la PAH, Cortès va voler centrar-se molt en aquestes emocions, no només des del punt de vista del qual és expulsat de casa seva, sinó també per part de l’empleat de banca que ven la hipoteca i l’agent de la policia que ha d’executar el desnonament: “Són moltes mirades diferents. Tots lluiten per sobreviure”.

El missatge de la pel·lícula és que “els botxins són les víctimes perquè tot el món està penjat d’aquest sistema”, ja que per a Cortés, abans de la crisi, hi havia una veu abstracta que invitava a hipotecar-se i comprar un cotxe, amb molt soroll perquè la gent entrés en aquesta dinàmica, i després el discurs va canviar, culpant els qui s’havien hipotecat.

“Hi ha una part molt perversa de com s’ha usat a la gent”, ha dit Cortés, convençut que el sistema té un costat molt pervers del qual el culpable el poder financer i els bancs, contra el que no es pot afrontar de cap manera i que ha usat la gent de manera deslleial.

Per a Cortés, aquest sistema va usar la gent i després la va tirar “com un drap mullat” provocant un drama que, com resa el títol de la pel·lícula, ‘Cerca de tu casa’, es va estendre com una taca per les ciutats afectant a molts de prop o de lluny.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor