25.12.2015 - 06:00
Entrevista: Pepa Úbeda
Sílvia Aymerich i Lemos és llicenciada en Biologia i en Filologia anglo-germànica, escriptora de ficció i traductora al català des de l’anglès, el francès, l’italià i l’occità. És una de les responsables de Versions Múltiples, un interessant projecte de traducció per escriptors de llengües d’arreu.
Malgrat ser llicenciada en Biologia, t’has decantat finalment per la narrativa de ficció i la traducció. Per què?
Encara que vaig entrar a la universitat a través de la Facultat de Biologia, deu anys més tard vaig estudiar Filologia Anglo-germànica. Tanmateix, com que a la literatura res no li és aliè i malgrat que la biologia presenta una temàtica concreta, en tots els meus llibres “la ciència que estudia la vida” té un paper a jugar i hi treu el cap. És el que hi ha a les novel·les juvenils amb contingut científic de Projecte Solaris i, fins i tot, a Berlín-Zoo i els Déus de Califòrnia. Per això, quan em van proposar de participar al monogràfic Científics Lletraferits (Mètode) va semblar-me un regal.
Què ens pots contar de la teva activitat traductora?
Bàsicament tradueixo de l’anglès, el francès, l’italià i l’occità i alguna col·laboració en alemany amb un col·lega. Quant als gèneres, narrativa i assaig –em falta el teatre!– i, pel que fa als subgèneres, ciència-ficció, fantasia…
De quines traduccions et sents més satisfeta?
Buf, que difícil! No puc oblidar el Dràcula de Bram Stoker, tampoc de La mà esquerra de la foscor d’Úrsula K. Leguin, però confio molt en les que estan a punt de sortir: Murmuri de Menna Elfyn i Preludi per a Antoni de Gilberto Isella.
Quins són els teus traductors modèlics?
N’hi ha moltíssims… Dels que ens tradueixen a l’anglès, en tinc tres, per ordre alfabètic, Sam Abrams, Kathleen McNerney i Ronald Puppo.
Com a narradora, de quin llibre teu estàs més satisfeta?
De Berlín-Zoo. Em diuen que enganxa i que cada cop és més actual. Me’n vaig adonar l’any passat en sentir com els estudiants d’espanyol de Wroclaw rebien la lectura de la versió castellana.
Tens una bona comunicació amb altres traductors?
Ara mateix és un plaer, perquè en l’actual Projecte estic voltada d’excel·lents traductors i n’aprenc constantment.
Hi ha associacions de traductors en l’àmbit català?
Sí, l’APTIC; i dins l’AELLC hi ha una secció amb lligams internacionals. Al PEN Català són molt ben representats dins la revista en línia VISAT.
Llegeix l’entrevista sencera, fent clic aquí.