22.09.2024 - 21:40
Ja fa més de tres mesos que la llei d’amnistia va entrar en vigor i la majoria dels casos que podrien beneficiar-se’n continuen encallats, molts sense ni tan sols un pronunciament dels jutjats pertinents. La llei establia un termini màxim de dos mesos per a donar resposta als escrits d’amnistia. Tenint en compte que el text va entrar en vigor l’11 de juny, aquest termini va acabar l’11 d’agost, però el fet que aquest mes no sigui hàbil podria haver influït a l’hora d’endarrerir algunes causes. Tanmateix, durant el mes de setembre no s’ha vist el degoteig de resolucions que sí que hi va haver durant el juny o el juliol i, per tant, malgrat que el període determinat s’ha superat amb escreix, encara hi ha molts casos que són als llimbs.
Un silenci que no es trenca
“És veritat que hi ha hagut l’agost pel mig, que els jutjats sempre són lents i que sempre argumenten que estan saturats, però també és veritat que la llei d’amnistia estableix un tracte preferent i urgent en l’anàlisi d’aquests casos i que a més no requereixen un procediment jurídic complicat. En la majoria, hi ha un silenci clamorós, jo diria que prevaricador, perquè desobeeix la llei”, explica Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària. “En molts casos, quan els tribunals han rebut els escrits de petició de l’amnistia ni tan sols els han traslladat a les parts perquè n’opinessin. Durant el setembre s’han mogut algunes coses, però també cal dir que en alguns casos és perquè nosaltres hem instat per segona vegada que aquests jutges es pronunciessin. Hem presentat queixes perquè no es movien, però moltes vegades la resposta també ha estat el silenci. És tot molt lent i opac.”
Segons que informa Alerta Solidària, que duu les defenses de molts manifestants independentistes, hi ha hagut 116 amnistiats. És una xifra petita tenint en compte els càlculs que s’havien fet sobre els possibles beneficiaris. Òmnium Cultural calcula que hi ha 697 persones que es poden beneficiar de l’amnistia i la fiscalia espanyola calcula que en són 486. Dels 118 amnistiats de moment, 51 són agents de la policia –cal recordar que en una mateixa causa n’hi havia 46– i 57 són manifestants, 3 dels quals resten pendents d’un recurs al Tribunal Suprem espanyol. També s’han amnistiat 10 polítics. D’amnisties denegades, no se n’ha refusat cap en els casos en què hi ha involucrats policies, i, en canvi, se n’han denegat 16 a manifestants i 23 a polítics. Una altra dada significativa són les derivacions que molts jutjats han fet dels casos al Tribunal Constitucional espanyol (TC) i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En són 67, cap de policies, 15 de manifestants i 52 de polítics, com ara els casos de Pau Juvillà, Quim Torra i dels encausats pel Tribunal de Comptes.
Tot esperant el TC?
Aquestes derivacions a instàncies superiors perquè es pronunciïn sobre l’amnistia a partir de certs casos es poden fer qüestionant tota la llei o tan sols alguns delictes. Alguns d’aquests casos han estat el de l’operació Judes –l’Audiència espanyola ha formulat nou preguntes pre-judicials al TJUE en què qüestiona que l’amnistia d’acusats de terrorisme sigui compatible amb el dret comunitari– o un sobre protestes post-sentència. El Suprem va aprofitar que tenia els casos de dos condemnats per les protestes a Barcelona i Girona per dur la llei d’amnistia al Constitucional, amb l’argument que la norma vulnerava uns quants principis constitucionals, com ara el dret d’igualtat davant la llei. De moment el Constitucional ha acceptat de revisar-ho en un dels casos, que de retruc afectaria l’altre.
Alerta Solidària tem que aquesta estratègia, la de passar la pilota al Constitucional, pugui acabar condicionant tota l’aplicació de la norma o alentint-la. Amb l’acceptació de recursos per part del TC temen que els jutges comencin a dir que, una vegada entrades les qüestions d’inconstitucionalitat, encara que siguin d’uns altres casos, és oportú d’esperar-se. “Es pot produir un cert efecte d’adhesió cap a moltes altres causes. Pot passar que molts tribunals ens diguin que esperen que el Constitucional resolgui aquests casos que ja hi han arribat, no només pel que fa a la constitucionalitat de la llei, sinó també pel que fa a delictes concrets com ara desordres públics i atemptat contra l’autoritat. Veiem que, malgrat que la llei és una, cada jutge fa el que li sembla i tindrem l’efecte d’aquest forat negre del Constitucional, però no serà igual per a tothom. Alguns altres jutges aniran al seu ritme, però continuaran resolent”, diu Majoral. Si alguns jutges decidissin d’esperar a les resolucions del TC, el tancament d’alguns casos es podria dilatar mesos i fins i tot un any.
Més “trampes” en l’aplicació de la llei
Majoral també alerta d’unes altres “trampes” que han detectat respecte de l’aplicació de la llei: “En algunes causes, els jutges, abans d’atorgar l’amnistia, diuen que el delicte ha prescrit, que la condemna és exhaurida o que hi ha un sobreseïment provisional. És a dir, arxiven la causa abans de resoldre sobre l’escrit d’amnistia. I una altra trampa és la de desvincular l’encausat del procés independentista. És el cas de l’Abel, que és a la presó des del maig. Primer la fiscalia el situava en un context de ‘bel·ligerància independentista’, però quan va demanar l’amnistia el primer que va dir la fiscalia és que allò va ser una picabaralla apartada de la manifestació i que no tenia res a veure amb el procés.”
Tot amb tot, Alerta Solidària denuncia que el procés d’amnistiar totes les causes s’alenteix d’una manera exagerada i que en cap cas es pot parlar de fi de la repressió: “El dia de l’aprovació de la llei molts polítics van dir que posaria fi a una etapa de repressió, fins i tot Xavier Antich hi va insistir en la Diada. Però el sistema repressiu continua en marxa. A poc a poc veurem com creix el nombre d’independentistes amnistiats perquè probablement d’aquí a uns quants mesos el Constitucional avalarà la llei i s’obrirà la porta de moltes amnisties, però no es pot cometre l’error de pensar que la llei posa fi a la repressió o que reforma l’estat. Els jutges que ara no ens amnistien són els mateixos que fa tres anys ens condemnaven i que tornaran a fer-ho en el futur.”
