Atrapats pel silenci i un sermó de Putin: els grans oligarques russos esquiven les sancions de la UE

Una setmana després del començament de la invasió d’Ucraïna, les tropes russes han endurit l’ofensiva en tots els fronts. Els combats s’han intensificat i els bombardaments són constants a Kíiv, Khàrkiv i Mariúpol. Aquesta situació, cada volta més agressiva i sanguinolenta, ha comportat un escalfament de la retòrica de la Unió Europea, que ha animat els estats membres a ajudar el govern ucraïnès, fins i tot militarment, mentre Brussel·les impulsa sancions econòmiques a Rússia.

Amb aquestes mesures, la UE assegura que vol collar l’economia russa en sectors concrets –el ruble s’ha desplomat a mínims històrics–, però també la seva elit, és a dir, els multimilionaris que, a occident, es coneixen popularment com els oligarques. “També presentaré un llistat addicional contra els oligarques. Apuntarem com a objectiu l’elit del règim de Putin, aquells que es beneficien econòmicament del sistema”, ha assegurat en públic Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.

Tanmateix, la trentena de sancionats, que s’afegeixen a una llista de gairebé 700 persones penalitzades d’ençà de l’inici del conflicte el 2014, amb prou feines són una esgarrapada molt superficial en l’univers dels oligarques que allarguen els seus tentacles des dels murs rojos del Kremlin a l’economia mundial.

Les mesures addicionals anunciades per Borrell tan sols afecten tres multimilionaris russos de la vintena que superen els 8.000 milions de dòlars en patrimoni. El principal afectat és Gennady Timchenko, amic personal de Putin i el sisè home més ric de Rússia (22.000 milions de dòlars). La seva companyia Volga Group té interessos en el banc Rossiya, que la UE considera que és l’entitat bancària dels alts càrrecs russos. A banda de la nacionalitat russa, també té passaport finlandès i armeni.

Les sancions també afecten Alisher Usmanov, el setè home més ric de Rússia (18.400 milions de dòlars), copropietari del gegant Metalloinvest i amb inversions importants en mitjans de comunicació i internet. Segons la UE, Usmanov té vincles molt estrets amb el Kremlin i va pagar sis milions de dòlars directament a Valentin Yumashev, un dels assessors principals de Putin. A més, alts càrrecs com l’ex-president rus Dmitri Medvédev han gaudit personalment d’algunes de les seves luxoses mansions.

El darrer afectat del grup dels vint és Mikhail Fridman –també té nacionalitat ucraïnesa i israeliana–, considerat l’onzè home més ric de Rússia (15.500 milions de dòlars). Fundador de la companyia Alfa Group, que és propietària d’Alfa Bank –un dels principals bancs russos–, Fridman ha aprofitat els seus contactes a la cúpula del Kremlin per comprar actius immobiliaris importants i participar de manera privilegiada en inversions a l’estranger (fins fa poc, dirigia l’empresa LetterOne, que controla els supermercats Dia).

D’ençà de l’annexió de Crimea a Rússia, ara fa vuit anys, Fridman ha fet campanya en l’àmbit internacional contra les sancions econòmiques amb el seu company de negocis Petr Aven, que també ha estat sancionat i és el vint-i-novè home més ric de Rússia (5.300 milions de dòlars). En aquest sentit, el 2018 van participar en una missió no oficial del govern rus a Washington per a avisar la Casa Blanca d’un paquet de contrasancions.

Ara, arran de la invasió d’Ucraïna, Fridman és, conjuntament amb Oleg Tinkov i Oleg Deripaska, dels pocs oligarques que ha alçat tènuement la veu en contra de l’ofensiva russa. En un comunicat als seus treballadors, Fridman ha assegurat que està “profundament unit als pobles ucraïnès i rus” i que veu “l’actual conflicte com una tragèdia per a tots dos”. De totes maneres, ha insistit que les sancions no aturaran els plans de guerra de Putin.

Què passa amb els altres oligarques?

En el llistat de mesures addicionals de la Unió Europea contra els oligarques, també hi apareixen Alexander Ponomarenko i Roman Avdeev, que superen amb escreix els 1.000 milions de dòlars en patrimoni, però són lluny de la influència i del poder econòmic d’Alexei Mordashov, Vladímir Potanin, Vladímir Lisin, Vagit Alekperov o Leonid Mikhelson, que acumulen patrimonis que superen els 25.000 milions de dòlars.

Aquests darrers dies, la cúpula daurada dels homes de negocis russos s’ha esquerdat des de l’epicentre. El més ric de Rússia, Mordashov (30.000 milions de dòlars), i que ara per ara encara no ha estat represaliat per la UE, s’ha desmarcat del silenci còmplice dels seus companys. “És terrible que ucraïnesos i russos morin, que la gent tingui dificultats i l’economia col·lapsi. Hem de fer tant com calgui per a trobar una sortida en aquest conflicte i aturar el bany de sang”, ha declarat a RBK.

El 24 de febrer, el mateix dia que les tropes russes entraven a Ucraïna, el president Vladímir Putin va citar la flor i nata dels oligarques al Kremlin. En la trobada, que va ser enregistrada per la televisió Rossiya 1, gairebé només hi va parlar Putin, qui va assegurar que la guerra era necessària per a la supervivència de Rússia. “Podien haver creat un risc per a nosaltres, i no era clar com continuaria existint el nostre país”, va declarar.

#Kremlin: Meeting with representatives of Russian business circles https://t.co/66hNUWSVoh pic.twitter.com/V0Y9p0K9T5

— President of Russia (@KremlinRussia_E) February 24, 2022

En aquella reunió, que va ser més aviat un sermó del president, hi va assistir Alexei Mordashov, però també altres membres de la cúpula daurada: Vladímir Potanin, segon home més ric de Rússia i propietari, entre més, de la minera Norilsk Nickel; Vagit Alekperov, quart més ric i fundador de la petroliera Lukoil; Leonid Mikhelson, cinquè més ric i propietari de la gasista Novatek; Andrey Melnichenko, vuitè més ric i propietari d’EuroChem i SUEK; i Suleyman Kerímov, desè més ric i amb inversions en petroli, gas, metalls preciosos i fertilitzants.

A la trobada al Kremlin també hi van anar cinc multimilionaris més que apareixen a la llista de les cent persones més riques de Rússia –Andrey Guryev, vint-i-vuitè més ric; Pyotr Aven, vint-i-novè; Vladímir Yevtushenkov, quaranta-tresè; Andrei Bokarev, cinquanta-sisè; i Vadim Moshkovich, cinquanta-vuitè– i algunes cares conegudes a occident, com Alexander Dyukov, president del consell d’administració de Gazprom i el Zenit de Sant Petersburg.

El cas de Roman Abramóvitx

Un dels grans absents de la reunió amb Putin fou una altra cara coneguda, Roman Abramóvitx, actualment dotzè home més ric de Rússia (14.500 milions de dòlars) i propietari del Chelsea. Aquest multimilionari, que ha fet fortuna amb l’acer, el petroli i les inversions, ha estat una de les cares més amables a occident del règim de Putin.

A principis dels 2000, mentre alimentava la plantilla del Chelsea amb fitxatges estratosfèrics, Abrámovitx exercia com a governador de Txukotka, un districte autònom situat a Sibèria, a la costa oposada d’Alaska a l’estret de Bering. Aquesta mena de càrrec és indestriable de la seva bona relació amb el president rus, ja que el nomenament es fa directament del Kremlin.

Abrámovitx va exercir el càrrec fins al 2008, quan va decidir de centrar-se en els seus negocis, el Chelsea i la filantropia. Tot i que ha continuat mantenint reunions amb la cúpula del Kremlin, el multimilionari ha intentat de mantenir un perfil baix o gairebé inexistent en matèria política.

Ara, arran de la invasió d’Ucraïna i amenaçat de possibles sancions per part del govern britànic, ha decidit de vendre el Chelsea i destinar els diners a fundació que es dedicarà a donar suport a totes les víctimes de la guerra.

Statement from Roman Abramovich.

— Chelsea FC (@ChelseaFC) March 2, 2022