Sigueu-ne conscients: demà serà un dia perillós

El nivell de les seues provocacions va creixent a mesura que augmenta la seua desesperació. Tots sabem que el BCE està a punt de deixar de comprar deute públic sense restriccions. I segons s’apropa també aquest moment, els seus nervis augmenten. Imagine que, després d’haver-los obligat a canviar de recorregut, el Govern farà que les seues forces de seguretat eviten els estralls i violència cega i gratuïta que segur que l’extrema dreta feixista que es manifestarà aquest dissabte per Barcelona tractarà d’exercir. El Poble és segur que resistirà les provocacions. Sap que no caure a cada ocasió que ells provoquen, els enfonsa una mica més en la seua pròpia fossa. I, per acabar. No ho oblidem. Venen a recordar una derrota com si hagueren guanyat. I no ho van fer. Varem guanyar nosaltres.

Crec que aquestes alçades ja sabem d’on vindrà la violència i a qui tocarà el rebre. No he vist cap crida per la part independentista per rebre’ls a cops de roc i moltes de testosteroniques per part dels curts de gambals.
Respecte al nostre govern, molt poca, per no dir nul.la, confiança. Molta declamació i retòrica que al dia següent la pràctica desmenteix.
I si parlem dels Mossos, confiança sota nivell zero. No dic que no n’hi hagi d’independentistes, però quants? Un 5 per cent?
La resta “dame pan y dime tonto” o tant piolins com els que venen…

El Govern a l’Interior té l’obligació de prohibir una provocació d’aquestes característiques. No ens serveix un canvi de recorregut.
Hi anirem, cal respondre. Defensivament, però responent. La plaça de Sant Jaume és nostra. Els hem acostumat molt malament amb l’actitud de “facin, facin, que nosaltres som pacífics” i ara, desprès d’haver-los donat un dit, ja ens prenen el braç sencer.
No passaran! Nosaltres, El Poble, ens n’encarregarem directament. No confiem en els polítics, obliguem-los a que ens segueixin.

Val la pena recordar un antecedent que pot donar llum sobre com caldria actuar aquest dissabte.
L’any 2000 el govern espanyol va anunciar la seva intenció de celebrar un desfilada de las ‘Fuerzas Armadas’ a Barcelona el mes de maig. Les protestes ciutadanes (209 entitats adherides) van obligar a canviar el recorregut previst fins a quatre vegades, mirant d’esquitllar-se del rebuig social. Finalment l’acte es celebrà a Montjuic, lluny del nucli urbà.
A l’acte de Montjuic, promogut per tot l’aparell mediàtic de l’estat, hi van participar 20.000 persones. A l’acte de protesta cívica celebrat al Parc de la Ciutadella, sense suport dels grans mitjans de comunicació, hi van participar 50.000 persones.

No sé si serà el dissabte, per desitjar, desitjo que no sigui mai, però fa temps que penso que trigarà més o menys però hi haurà algun mort,i serà nostre.
Nosaltres sabem qui i què som i encara que sempre és d’agrair que s’insisteixi en no caure en la provocació; és evident que sabem controlar i mantenir-nos ferms en la nostra manera de fer i estratègia, tot sigui dit,que no pocs s’estan aguantant les ganes de fotre un bon mastegot.
Per l’altre banda no obstant, dubto molt que ningú pugui cobtrolar als hooligans feixistes, barruers, sense arguments i amb un amor patrio que necessita de l’independentisme per tenir sentit.
Us imagineu Catalunya independent,d’aquí un mes o 20 anys tant se val?. Una gent que només se sent cofoia quan pot agradir la nostra cultura, si no ho pot fer; quin orgull els pot quedar?? Se sentirien tan patriotes espanyols sino poden boicotejar, insultar , menysprear i atacar els catalans?? No, pq no tenen res i ho saben.
Ara mateix la seva supervivèncua nacionalista espanyola depèn totalment de la nostra submissió per sentir-se quelcom i estan molt enfadats, pq almenys per part del poble no la tenen. I això amb ells és venjança, és odi, és mort.
Ho vaig dir fa poc, Espanya mata i desitjo equivocar-me, però crec que haviat ho viurem

EL gran dubte és si el govern català estarà a l’alçada i sabrà fer actuar als mossos adequadament.

Quan venen hollignas ultraviolents d’equips de futbol anglesos bé que saben com encerclar-los i barra-los tota possibilitat de fer mal.

Quan hi ha atacs terroristes, bé que saben com tancar el país i rodejar-los fins a detenir-los o matar-los.

Ara s’enfronten a un grup de holligans ulta-violets especialment entrenats per a fer mal i potencialment armats.

Ara tenen un repte important. A veure si els encerclen, els registren un a un, als que portin armes els detenen, i els mantenen ben controlats en tot moment.

(Ara faré un comentari fàcilment malinterpretable, espero explicar-me prou bé i que no ho entengueu com una crida a anar a matar ningú ni res semblant.)
Crec que aquesta obsessió malaltissa que hem de ser la gent més pacífica del món i a sobre fer-ho aparent perquè no n’hi hagi dubtes ens va en contra.

En primer lloc, perquè s’ha manipulat la definició de “pacífic” fins a arribar a una cosa molt recaragolada i grotesca. Es pot ser molt pacífic i defensar-se dels atacs. Si jo llegís tots aquests textos que insisteixen a no caure en provocacions i no ser violents sense saber res dels catalans, pensaria que són un poble de psicòpates violents i que cal recordar-los tothora que això està malament, com si fossin criatures. És allò de posar-se la bena abans de la ferida (i en aquest cas, posar-se’n un grapat, una a sobre de l’altra).

En segon lloc, i molt més important, em sembla que hi ha massa gent que es pensa que el més petit incident imaginable amb un independentista provocarà alguna mena de catàstrofe irreversible. Això pot portar-nos molts problemes. Un d’ells és no entendre que l’autodefensa és un dret fonamental i que no et fa ser violent ni mala persona, fins i tot si cal cardar un gec d’hòsties a algú per a protegir-nos (oi que ningú dubtaria de la legitimitat d’una dona que deixa inconscient a cops algú que la vol violar?). Sincerament, a mi em fa patir veure tants vídeos en què apallissen un independentista mentre la resta només ho filmen i no fan res per a impedir-ho, m’estimaria més que li cardessin un cop de roc al cap a l’agressor. La lluita d’alliberament nacional no reeixirà mai si no podem refiar-nos ni dels companys de lluita. En aquest sentit, encara són pitjors els que entreguen companys a l’enemic perquè consideren que aquests companys han sigut “violents” (us recordeu de quan van detenir el president Puigdemont, que hi havia gent somicant per quatre contenidors mentre difonia fotos i vídeos identificant “infiltrats espanyols” perquè havien llençat ous o pintura a la policia, però que va resultar que els suposats infiltrats eren catalans independentistes?). I encara un altre inconvenient de pensar així és que no podem permetre’ns el luxe de subordinar la nostra lluita a factors que no controlem. La “violència independentista”, si no existeix, sempre es pot fabricar amb proves falses. Aquesta possibilitat no hauria d’afectar en res la nostra convicció. No ens enganyem, no han de menester aquestes imatges per a justificar res a l’exterior (als estrangers se’ls en refot, el que ens passi als catalans, i no ens ajudaran o deixaran d’ajudar-nos segons el nostre comportament exemplar). Les imatges de “violència” les volen per als catalans; ens coneixen massa bé, saben que ens perd l’estètica i que molts dirien “així no” i es podrien arribar a desdir de la independència si l’associen a la violència.

Dit això, trobo molt bé que l’editorial avisi que la situació pot ser perillosa. Tots n’hauríem de ser conscients i prendre les mesures de prevenció adequades. Jo que sóc força poruc no hi aniré sense un parell d’esprais d’autodefensa i proteccions bàsiques. I, sobretot, aneu-hi amb companys que estiguin disposats a ajudar-vos si us passa res, en lloc de filmar-ho i prou.

A mi tampoc em preocupa la nostra reacció, em preocupa la del govern. Amb les últimes actuacions de Mossos, la sensació és que estem sols, ningú protegeix els nostres drets. Estic molt emprenyada amb aquest govern. El President Torra no pot fer moltes coses, però n’ hi ha una que si que pot fer, i és agafar a aquest Buch per banda, i dir-li que igual que es protegeix el dret a manifestació i reunió dels taxistes, s’ ha de protegir la dels indepes. Com és que es dediquen a desallotjar la plaça st. Jaume i els activistes davant el TSJC enviant la BRIMO???? Tot indica que protegiran el dret de manifestació d’ aquests sense-cervell innombrables, i si ens foten de pals, acabarem revent d’ uns i altres.

De quin partit és el Conseller d’Interior?

Fa un tuf botifler que just ara s’ordeni als mossos desallotjar la Pça Sant Jaume.

Tenint en compte els precedents de violència dels manifestants (piolins) i encara més de certs acompanyants que duran d’extrema dreta, com ara SCC, C’s. VOX,………, els antiavalots dels mossos haurien d’estar molt atents i amb tolerància zero, o perdran el control.

Tot i així, la manifestació hauria d’estar prohibida, és una manifestació de policies amb l’excusa de la millora salarial però que fan just ara i a Barcelona. Per molt menys s’ha estimat que algo representava un risc innecessari i s’ha prohibit o condicionat tant que queda deslluït.

Estic totalment amb els que penseu que el Govern l’ha vessat. Com es pot permetre que a la vigília de l’ 1-0 tornin els mateixos gossos als carrers de Barcelona?. És molt evident que aquesta provocació té l’objectiu de crear una imatge de violència. Perquè som tan innocents?, hem de perdre totes les batalles?. Si finalment hi ha violència el Sr. Torra i el Sr. Buch hauran de donar moltes explicacions … però tant se val perquè molts ja anem perden la fe i som agnòstics polítics.

Estic en absolut d’acord amb en Jordi Roig. L’èxit real seria que es trobessin una Barcelona deserta on pel carrer només hi hagués molts periodistes i fotògrafs estrangers. A banda, penso que el Govern mai hauria d’haver donat permís per fer una animalada com aquesta, i que permetre-ho demostra fins on arriba la seva covardia. De moment han demostrat que es passen el mandat de les darreres eleccions per l’arc de triomf, i si passen de nosaltres, nosaltres passarem d’ells. Ahir ja hi va haver una escridassada. N’hi haurà moltes més, i si demà hi ha algun ferit, la responsabilitat serà exclusivament seva, perquè a la bèstia la coneixen tant com nosaltres.

He llegit aquí mol;ktes cosses (totes potser) molt assenyades.

I DUES coses alhora molt concretes, i molt encertades també:
1) CRIT: ‘ On estan les paperetes, les paperetes on estan?’
que segur tin dran echo i tothom pot cridar sense preparació, i CRIDARAN

2) Llençar paperetes de l’1-O cap a ells o a dalt dels nostres caps (que necessita preparació)

I tota la resta que heu escrit és excellent,
NOMés vull acabar així: INSISTINT que hi haurà també (més que mai) infiltrats per fer creure que estan indeps violents ‘como todos oi’, amb complicitat -com és lògic, no?- de la policia atacant-los… aquí no hi ha solució miracle! Preparem-nos a improvitzar positivament…

Totalment d’acord amb Francesc Gispert.
En una situació com la nostra, l’única opció possible de lluita és la resistència pacífica. Sobre això no en tinc dubte. Tanmateix, sembla que més bé ens estem decantant cap a una mena de “pacifisme naïf”, que acaba fugint corrents del conflicte. Fins i tot, sovint es diuen bestieses històriques evidents,del tipus: “Els catalans sempre hem estat pacífics”, que no resisteixen una mínima lectura de la història de Catalunya. On ha quedat aquella Barcelona que Marx va qualificar de ciutat revolucionària per excel·lència? En tot cas, potser hi ha un canvi de tendència a partir de la nit franquista. Resistència pacífica és el que es va fer l’1-O i altres actituds (fugir corrents o rendir-se com xais sense cap resistència) entren més en el terreny de la pusil·lanimitat o la covardia i comporten una derrota assegurada.

LA DESFILADA FEIXISTA

Aquest dissabte 29 de setembre podrien passar coses greus que determinessin la commemoració de l’1-O. Perquè han vingut a repetir el “a por ellos” sense complexos, amb l’arrogància de qui ha estat humiliat. Ells han planificat la provocació al detall, segur. Em sembla estrany les poques consignes i consells per part d’interior, però també de les organitzacions cíviques atès la gravetat dels fets. No s’hauria d’haver donat cap permís als feixistes.

1/ La resposta ciutadana no pot ser impedir res. CDR no caigueu en provocacions. Això és feina dels mossos. La resposta ciutadana ha de passar per fer-ho lluny dels provocadors. Ningú al carrer per on ells passin. A la mateixa hora manifestem-nos davant la caserna del Bruc, p.ex.

2/ Els mossos han d’escortar-los en tot moment, bé ho saben fer amb els okupes… Han de ser contundents i fer càrregues i detencions si cal. Convé tenir material gràfic de tot el que passi. Necessitem el testimoni de la seva barbàrie. Qualsevol enfrontament és el que busquen. No hi serem…

3/ El govern ha de demostrar que està al cantó dels republicans i actuar amb contundència amb el que és una marxa feixista contra els que van lluitar per fer el referèndum. No hi ha mitges tintes.

No entenc que ho permetessin, a vegades el “savoir faire, laisser faire” és ridícul i estúpid, el que hem de començar a pensar és com aturar el pais com vam fer el 3-O.
També taponar les carreteres d’entrada i sortida Catalunya amb vehicles aturats i els trens a les estacions frontereres. I procurem que no s’enduguin els hostatges per a un judici a Madrid. Si convé hem d’aturar el païs una setmana per obligar-los a negociar, com va dir Junqueras fa 4 anys ja i tothom se li va tirar al damunt.

Qui si juga la credibilitat demà es el Govern Torra, dels feixistes i els policies estatals no hi ha cap dubte, son una força d’ocupacio, però si demà els mossos no compleixen escrupulosament amb la seva obligació de no permetre aldarulls de tota aquesta munió de espanyolistes importats i dels seus acompanyants, seran ells els retratats, i el poble català perdera la fe en el cos.
Masses dubtes han generat actuacions recents i massa ma estesa per un diàleg, que Madrid continua fent-se el sord.
Demà un Tortosa dels catalans, i que sigui la nostre policia qui els hi pari els peus.

Doncs jo crec que se´ls hi ha de donar la benvinguda, i fer-los un passadís amb tot de gent amb l´estalada pintada a la cara i una urna a la mà. Tothom serio, sense moure´s i sense caure en provocacions. Només una caixa en forma d´urna a la mà tots en fila i ells passant pel mig com goril.les sense cervell. La imatge sería potentíssima. Si ens posem d´acord encara hi sóm a temps. Una capsa de sabates pot valer. Vénen a humil.liar-nos, perquè els humil.liats van ser ells l´any passat. Doncs nosaltres només els hem de recordar que malgrat la seva brutalitat i el seu odi, vam votar i vam guanyar. Tan sols això. Els tortoses a vegades, són la millor resposta, però si els utilitzem per falta de creativitat i com a costum, acabem semblant uns covards a qui es pot humil.liar quan es vulgui perquè correrán a amagar-se. Aquesta manifestació no s´havia d´haver permès, però ara ja és tard i només podem salvar la dignitat. Plantem cara pacíficament. Toçudament alçats caram, que tenim raó.