Sigmund Freud, Hannah Arendt i els refugiats

VilaWeb
Redacció
03.07.2018 - 05:00

Fa uns quants anys l’historiador i psicoanalista britànic Daniel Pick va publicar el llibre The pursuit of the nazi mind: Hitler, Hess and the analysts (“A la recerca de la ment nazi: Hitler, Hess i els analistes”) (2012), que explorava l’impacte de la psicoanàlisi entre els anys 1940 i 1950, quan semblava una espècie de metadisciplina o instrument útil per a totes les ciències humanes. En aquells anys la teoria psicoanalítica va aportar conceptes per explicar l’horror dels camps de concentració nazis i també el gulag soviètic i va ajudar a entendre la deriva psicològica de les masses durant el nazisme i la guerra freda. A més, si donem crèdit a la recerca de Pick, també va ser un instrument útil al servei dels governs. Tant l’exèrcit americà i el britànic com els serveis secrets se’n van servir, i això és prova de l’impacte cultural, social i polític que va tenir.

«Els refugiats es veuen forçats a reconstruir apressadament la seua identitat, en condicions de gran pressió, i amb reaccions mentals sovint adverses»

Alguns historiadors han trobat influències i afinitats entre les aportacions d’Hannah Arendt –especialment es el seu Origins of totalitarianism (“Els orígens del totalitarisme”) (1951)– i les idees freudianes. Lyndsey Stonebridge ha trobat vincles entre Arendt i Anna Freud en el seu intent de comprendre la construcció d’un nou concepte de refugiat al llarg del segle xx, que ha estat conseqüència de guerres, persecucions i exilis. De fet el refugiat ha assolit un lloc central en la historiografia actual dels estudis sobre les migracions. El llibre del tristament desaparegut Tony Judt, Postwar: A history of Europe since 1945 (“La postguerra: Una història d’Europa des de 1945”) (2005), és una aportació essencial sobre les migracions en temps de totalitarisme. Perquè els refugiats es veuen forçats a reconstruir apressadament la seua identitat, en condicions de gran pressió, i amb reaccions mentals sovint adverses, havent de lluitar pel reconeixement d’uns drets civils bàsics que abans donaven per garantits. I aquest és justament el context en el qual Freud va explorar les defenses mentals tan crucials per a la supervivència del refugiat.

 Llig l’article sencer al web de Mètode

Josep Lluís Barona és catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.

QUÈ ÉS MÈTODE?

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor