27.11.2017 - 22:00
|
Actualització: 28.11.2017 - 07:24
Un dels arguments més insistents de l’unionisme aquests darrers mesos ha estat el de les garanties. Deien que l’independentisme havia violat les garanties democràtiques de les institucions i dels ciutadans. Segur que heu sentit el sonsonet i que tots deveu recordar aquelles escenes tan melodramàtiques arran de l’aprovació de la llei de transitorietat i de la llei del referèndum. I també les conferències de premsa en què Rajoy, entre detenció i colp de porra, entre assalt i amenaça, repetia la cantarella que el referèndum no es podria fer perquè no tenia garanties –com si no fos ell qui les destruïa d’una en una.
La hipocresia política del nacionalisme espanyol és ben coneguda i acreditada en el curs dels segles. Ells no tenen cap mena de mirament a defensar un argument ara i un de diametralment contrari demà. Perquè la coherència no els importa gens. El seu sistema ancestral de dominació es basa a cridar i cridar ben fort a veure si així fan por. Ells no pretenen mai resoldre problemes polítics, sinó suscitar estats d’ànim per a provar de derrotar l’enemic per esgotament. Per un seguit, aquesta actitud els acaba resultant molt cara, però a curt termini pot funcionar, els pot ser útil.
De manera que, arrecerats rere el colp d’estat, d’aquest colp d’estat formalment disfressat d’aplicació del 155, ara l’espanyolisme s’ha abocat a una ofensiva desmesurada que ahir ens va deixar titulars increïbles i una nova paraula per a aprendre: ‘cromofòbia’. Ciutadans ha arribat al deliri d’exigir que les fonts de Barcelona no es puguen il·luminar de color groc perquè diuen que això incita a votar independència. Caram. En consonància amb aquesta peculiar teoria, s’ha prohibit als membres de les meses electorals d’acudir-hi amb llaços d’aquest color. Caram. La Junta Electoral dita ‘Central’ ha prohibit als periodistes de TV3 que tracten Puigdemont d’allò que és, és a dir, de president. I els ordena que no diguen ‘els consellers en la presó’. Caram. I el PSC –caram, el PSC!– ha exigit de retirar les pancartes en suport dels presos que hi ha a moltes cases de la vila del país. Qui ens havia de dir que el groc esdevindria de sobte un color revolucionari…
La veritat és que ve un punt que la reacció és tan desproporcionada que més aviat fa riure. Ahir, per exemple, molta gent es va dedicar a fer befa de la cromofòbia sobtada que els unionistes semblen patir contra el delicat i confortable color groc. Però, sense perdre necessàriament l’humor, m’agradaria dir que en cap cas tampoc no hauríem d’acostumar-nos a la gravetat de la situació que vivim. Perquè és greu, molt greu.
Parlem de garanties? I unes eleccions amb la meitat del govern a la presó i l’altra meitat a l’exili, quina garantia ofereixen? Unes eleccions amb la Generalitat intervinguda políticament, saquejada i en mans del partit que les enquestes diuen que quedarà al darrer lloc, quina garantia ofereixen? Unes eleccions amb policies i ultres passejant-se i assaltant gent amb agressivitat i impunitat, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què l’estat filtra a la premsa amiga documents decomissats per la policia, per mirar de fer mal als polítics independentistes, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què et diuen que si votes els qui no volen ells dissoldran el parlament, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què el possible guanyador pot ser empresonat sense judici després d’haver estat votat per la població, quina garantia ofereixen? Unes eleccions en què la mentida i la manipulació són constants, en què canvien cada declaració dels candidats independentistes per fer-los dir allò que no han dit, quina garantia ofereixen?
No us enganyeu: aquestes eleccions no són per a triar un president o un altre, són per a esclafar l’independentisme. Més ben dit, ells volen que siguen per a això. La voracitat amb què el PP, Ciutadans i el PSC s’han llançat a l’insult, la desqualificació i l’agressió contra qualsevol cosa que faça l’independentisme ho palesa ben bé. I les violacions –una rere una altra– de totes les garanties té aquest únic objectiu. Per això tot s’hi val: prohibir colors, exigir que els treballadors de TV3 puguen dir ‘president’ a Montilla o a Pujol però no a Puigdemont, o mantenir per força els caps de llista de les candidatures principals del país absents de la campanya electoral.
En aquest context i en aquest ambient, l’única garantia que això no acabarà essent un aquelarre antidemocràtic resta en les mans de la gent de groc. Cal anar a votar i cal votar en groc. Perquè tanta agror, tant de nerviosisme i tanta agressivitat, en el fons només amaga la realitat que tots sabem. Que l’independentisme té una majoria clara i sòlida i que per això mateix ells saben que l’única manera que tenen de provar d’eixir de l’atzucac on s’han ficat no és augmentant els seus vots i escons, sinó disminuint els vots i escons que té l’independentisme. Amb el problema afegit que saben que aquests vots independentistes en realitat només els poden enviar a l’abstenció, perquè després del primer d’octubre ningú no creurà el fossat que el PP va obrir amb l’actuació de la policia, per anar ara a votar els partits de la porra.
Voleu garanties? Aneu a votar i voteu en groc.
