Si Trias guanya a Barcelona, reforçarà els moderats de Junts?

Un hipotètic èxit de la fórmula Trias pot reforçar internament els moderats de JxCat? És una de les preguntes que planen sobre el futur del partit. Xavier Trias va cedir a les pressions que l’instaven a presentar-se de candidat a la batllia de Barcelona perquè va considerar que tenia possibilitats de tornar a aconseguir el càrrec. Era el millor nom que tenia el partit, l’únic que els donava possibilitats electorals de fer reflotar les baixes projeccions i situar-se en la primera línia de sortida després de la partença sobtada d’Elsa Artadi. Trias unificava totes les sensibilitats que conviuen a Junts i, a més, feia de pont amb els antics votants de CDC que s’havien sentit orfes d’ençà de la desaparició de les sigles. En la conferència que va fer a l’Auditori, hi va reunir Jordi Pujol, Artur Mas, Laura Borràs i Jordi Turull. En la seva llista, hi ha aplegat el PDECat, Demòcrates i el Moviment d’Esquerres. Tot apunta que Trias pot reunificar l’antic espai electoral de CDC i potser anar més enllà i apel·lar a un vot d’ordre que faci de pol oposat a la candidatura de la batllessa Ada Colau. No se n’amaga. Fins i tot creu que antics votants de Manuel Valls podrien optar per la seva opció electoral i aspira a esgarrapar suports a Jaume Collboni i Ernest Maragall.

Per aconseguir-ho, ha aparcat el discurs independentista, ha enterrat les sigles de Junts amb el nom “Trias per Barcelona” i centrarà el seu discurs en el model i en el funcionament de la ciutat, sense associar-lo a un projecte polític general per a Catalunya. No amaga que és independentista (més ben dit, se’n va fer), però això no tindrà gens de pes en la seva campanya. De fet, ha explicat repetidament que tenia el suport de Carles Puigdemont per a confegir una candidatura al seu gust, sense cap contrapartida. El president a l’exili, segons que relata, li va dir: “Tu fes el que vulguis. L’única obligació que tens és guanyar les eleccions.” Trias es defineix com un socialdemòcrata i un liberal en l’àmbit econòmic i, si aconsegueix el seu objectiu, podria pactar amb el PSC o amb ERC. Colau és una línia vermella i hi insisteix perquè també és la seva manera de provar d’aplegar un vot útil contra Barcelona en Comú amb la bandera del canvi. Aquesta aparent capacitat de transcendir el vot independentista és allò que el situa en bon lloc en els sondatges, però, alhora, Trias ha optat per una fórmula clàssica que els afins de Borràs, que no tenen cap candidat en un lloc de sortida de la llista, no creuen que lligui amb la manera de fer de Junts. Aurora Madaula, vice-presidenta del partit i pròxima a la presidenta suspesa del parlament, va expressar la seva disconformitat en una executiva de Junts. Una tendència a la nostàlgia convergent que no té res a veure amb el perfil que ha volgut marcar Borràs.

Trias ha consolidat en els primers llocs de la llista el seu pinyol a l’ajuntament (Neus Munté i Jordi Martí) i ha aplegat alguns dels ex-consellers que formen part de l’anomenat sector institucional de Junts, com ara Victòria Alsina –que es va bolcar especialment en la campanya per la consulta interna per a defensar de mantenir-se al govern–, Damià Calvet i Ramon Tremosa. I s’espera que s’hi afegeixi, provinent del PDECat, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega. Però la incorporació de Josep Rius, vice-president de Junts i portaveu, molt pròxim a Puigdemont i també ex-cap de gabinet de Mas, que ja havia sonat per a fer el salt a Barcelona amb Artadi, es pot interpretar també com la metàfora de la voluntat de pont entre sectors. “Crec molt en la teoria del pal de paller, en què s’ajunta molta gent que no pensa igual, però en què tots tenim molt clar el que volem per a la nostra ciutat”, va dir al Més 324. El pal de paller, un dels conceptes més clàssics en l’argot convergent.

Els moderats de Junts, si Trias aconsegueix l’objectiu, es poden enfortir internament? L’ascens de Trias coincideix amb el qüestionament intern de bona part de la direcció i de la majoria dels membres de la comissió de garanties que pateix Borràs després de ser condemnada per prevaricació i falsedat en document públic pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Borràs vol mantenir-se a la presidència del partit, però, encara que ho aconsegueixi, no podrà repetir de candidata havent estat inhabilitada. En canvi, l’anomenat sector moderat fa temps que té un nom que no deixa de preparar-se per presentar-se a les primàries: l’ex-conseller Jaume Giró. Tan sols l’aparició d’una alternativa capaç d’aplegar les diferents sensibilitats de Junts podria significar un tomb de guió. I és en aquest sentit que sona Josep Rull, després de la revisió de la condemna que li va fer el Tribunal Suprem espanyol.

Rull, arrenglerat amb Turull d’ençà del pas compartit per la presó, representaria el sector institucional i, al mateix temps, es podria acostar a les bases més independentistes si es relliga amb els seus orígens a la JNC i el seu passat de conseller del govern de Puigdemont. Encara hi ha una altra variable significativa per al futur de Junts: el possible retorn del president a l’exili si el Tribunal General de la Unió Europea li blinda la immunitat. Si Puigdemont pretén que una hipotètica tornada al Principat faci de palanca per a mirar de reprendre el procés –malgrat les dificultats que representa que el projecte d’ERC sigui ara mateix un altre– necessita un candidat per a Junts i la redefinició d’un projecte polític que s’hi arrengleri.