“Si s’aprova, desapareixerem”: els bombers voluntaris qüestionen la llei espanyola que vol professionalitzar el sector

“Hi ha dues vies: o la Generalitat ens absorbeix, o ens quedem sense bombers voluntaris.” Així de contundent és Miquel Mesegué, president de la Federació de Bombers Voluntaris de Catalunya, quan es refereix al projecte de llei marc que té previst de regular la professió a l’estat espanyol. La norma preveu que tots els bombers siguin professionals: “Ni voluntaris, ni interins, ni laborals. Volen que tots siguem funcionaris de carrera.” Tanmateix, el model català no qualla amb aquesta premissa. Es caracteritza per ser mixt, és a dir, més de la meitat són professionals i la resta, voluntaris. I si la norma s’aprova sense canvis, implicarà la desaparició dels darrers. La federació espera que no tot sigui o blanc o negre. Fa temps que treballa per modificar-la per tal de mantenir el format actual, i s’ha posat en contacte amb els diferents agents per trobar-hi alguna alternativa. “L’actual model és obsolet. El que ens preocupa és quina posició, quina alternativa té la Generalitat envers els bombers voluntaris. Què ofereix? Què passarà amb aquest col·lectiu de 1400 bombers que tan necessaris són?”, insisteix.

A parer seu, la llei, impulsada per la Coordinadora Unitària de Bombers Professionals (CUBP), és pensada per a fer tabula rasa a l’estat espanyol: “La situació a l’estat espanyol és molt precària. Estan malament i els cal aquesta llei.” Ara bé, la desaparició dels bombers voluntaris és quelcom que, segons la federació, el Principat no es pot permetre. La llei vol establir una normativa amb criteris bàsics per a tots els serveis de bombers de l’estat espanyol. “Diferents sindicats, associacions professionals i fins i tot grups polítics, coincidim que ha arribat el moment de reivindicar una regulació marc per a tots els bombers, i que igual que els països del nostre entorn, comptem amb una norma estatal”, expliquen en un comunicat. Entre els criteris, hi destaca la creació d’una oficina estatal que centralitzi les normatives i faciliti la infrastructura necessària a tots els parcs, que es normalitzi la relació laboral i que s’estableixin drets i deures comuns del personal.

Agustí Gatell, cap de la Divisió de Planificació dels Bombers de la Generalitat, destaca que l’actual model és bo: “És el que el país necessita. Ha funcionat i funciona bé, però hi hem de fer algunes millores.” Diu que hi ha hagut avenços coordinats amb el Consell de Bombers Voluntaris, l’ens de representació del sector. S’han modificat, per exemple, les bases d’accés, sobretot per millorar la proximitat entre la residència i el parc, i la secció dels veterans. El cos declina de fer valoracions concretes sobre el projecte de llei, i diu que ara per ara no se sap l’impacte que tindrà. “Esperem que es mantingui el model actual. Ho intentarem”, reconeix Gatell.

Dificultats per a la conciliació laboral i la manca de beneficis socials

El projecte de llei ha posat al centre del debat la configuració del model mixt. Els bombers voluntaris no es dediquen professionalment a apagar focs. Mesegué, per exemple, sí que treballa de bomber en una empresa petroquímica, però també hi ha policies, personal del Sistema d’Emergències Mèdiques, fusters, metgesses, arquitectes… És gent que en el temps lliure es dóna voluntàriament en cos i ànima a les emergències i no tenen vinculació de funcionaris ni de personal laboral amb el Departament d’Interior. El modus operandi és similar als professionals i es coordinen mitjançant una aplicació mòbil, en què marquen la disponibilitat: Presencial, quan són al parc; Activació immediata, quan tenen disponibilitat al cent per cent; Activació diferida, quan trigaran una estona a arribar al parc, o bé No disponible. Cobren deu euros l’hora i n’han de treballar 650 l’any, amb serveis o guàrdies. La normativa és estricta: “Si estic en activació immediata, m’avisen dues vegades i no responc, me’n vaig al carrer. I si a final d’any no he fet les 650 hores, també.” En alguns casos, els bombers destinen part del sou al manteniment dels parcs.

“La conciliació amb les empreses és zero. No hi ha cap acord. I si ets autònom, encara pitjor”, reconeix. A Alemanya, les empreses que tenen treballadors que també són bombers voluntaris reben una compensació econòmica quan són activats: “Les hores de jornada perdudes, les paga el govern.” Tal com detalla, França va crear els bombers voluntaris i els va dotar de drets i deures: “Els volien moltes hores als parcs, però a canvi els van donar beneficis socials, beques, bonificacions del transport públic, van crear una mútua… Quan tot això ho intentem d’aplicar aquí, tenim problemes. La potestat legislativa de la Generalitat arriba on arriba”, afegeix Mesegué. Gatell és coneixedor d’aquesta realitat: “Aquests avantatges i bonificacions no les podem tenir a Catalunya. Les hem demanades, però depenen de la normativa espanyola i interessa poc.” És a dir, l’administració catalana no té prou competències.

Més d’una vegada algun bomber voluntari ha tingut algun problema amb hisenda i la seguretat social: “Et pots trobar gent que és a l’atur, però que cobra de la Generalitat. Explicar-li això a un funcionari de Guadalajara és complicat.” Mesegué no té cap dubte que si Catalunya fos un país independent, tot aquest reguitzell de problemes es podrien solucionar.

El model mixt, vigent d’ençà de la creació dels bombers de la Generalitat 

De bombers voluntaris, sempre n’hi ha hagut. “Era gent del poble, que quan s’encenia un mas, el capellà tocava les campanes i els veïns agafaven eines i apagaven els focs”, explica Mesegué. Amb la revolució industrial, les petites ciutats van començar a muntar els primers cossos, i els que no tenien prou recursos s’organitzaven en associacions. Les diputacions també es van dotar del servei, fins que el 27 de juny de 1980 es va crear, mitjançant decret, la que ara és la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments i un any després es va instaurar el model mixt. “El nostre model és semblant al més proper, al francès, però també a l’alemany, o fins i tot el britànic”, explica Gatell.

Mesegué destaca que la professionalització dels voluntaris és molt elevada. De fet, tenen les mateixes feines, material i formació que els professionals: “Quan a la televisió veus deu camions fent un servei, cinc són de bombers voluntaris.” Segons Mesegué, cal que la societat canviï l’estigma del voluntariat. “Disposar de bombers voluntaris no és tenir un servei deficient. Molts dels que el Primer d’Octubre vam sortir al carrer a rebre cops de la policia espanyola i a defensar les escoles, érem voluntaris.” Així i tot, ara es veuen per una banda amenaçats per un projecte de llei marc creada i pensada des de l’estat espanyol. Una norma que pretén de centralitzar els serveis, tot professionalitzant el sector, i que d’entrada deixa de banda els bombers voluntaris que van a totes per salvaguardar el territori. Però a més, denuncien que tot plegat posa a la taula que aquest model ha quedat obsolet, i que cal que la Generalitat es posi les piles per mirar de trobar solucions.