17.11.2015 - 13:24
|
Actualització: 06.12.2015 - 23:33
Rebem tot tipus d’estímuls que ens impulsen a jugar. Fins i tot els nostres ídols, com Rafa Nadal o Cristiano Ronaldo, ens hi animen. No és gaire difícil topar-se amb anuncis d’apostes esportives cada dia. Es troben als diaris, a la ràdio, a la televisió, i al carrer. Amb Internet, aquesta publicitat també envaeix els ordinadors, els mòbils i les tauletes. És pràcticament impossible evitar-los, estan a tot arreu. Llavors, per què resistir-s’hi?
Les empreses d’apostes esportives van destinar 114 milions d’euros a publicitat i promoció l’any passat. Aquesta crescuda de les despeses de publicitat coincideix amb l’augment de casos de joc patològic a les apostes esportives -el joc compulsiu va suposar el 25% de les addicions no tòxiques al 2014, a diferència del 10% del 2013-, i la seva presència a la xarxa no ajuda precisament a que el nombre de malalts disminueixi.
L’auge del joc d’atzar online també ha suposat un canvi en l’estructuració del mercat del joc. Un exemple clar d’això són les “Quinieles”. Segons dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc (DGOJ), l’any 2013 només un 7,5% dels enquestats va reconèixer haver-hi jugat al llarg d’aquell any. El descens en la participació en aquest tipus de sorteig mostra que el mercat del joc s’està traslladant al mercat digital, ja que un 60% dels enquestats va admetre que sí que portaven a terme apostes esportives per Internet.
“Estem davant d’un perill incipient immens, comparable al de les drogues físiques”, assegura Salvador Alsius, vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Departaments de psiquiatria de diferents hospitals coincideixen en el fet que està apareixent un nou tipus de perfil: els jugadors online menors de 25 anys. Un dels factors que fan que el joc per Internet sigui més atractiu al públic és que es pot jugar en qualsevol lloc i moment i, a més, la xarxa afavoreix l’anonimat. D’altra banda, l’ús d’Internet i les pantalles en sí mateixos té efectes addictius, segons Alsius.
El creixement de la dependència al joc no només és a causa de l’augment de la publicitat, sinó de com les empreses venen aquest tipus de servei. “Cap dels anuncis que veiem actualment sobre el joc digital ens dibuixen problemes de dependència o d’addicció”. Frederic Guerrero-Solé, professor de sociologia de la comunicació a la Universitat Pompeu Fabra, ressalta les estratègies que fan servir les empreses d’apostes esportives per captar els usuaris. “Es ven el joc online no com una aposta, sinó com una diversió”.
El professor també destaca l’ús de famosos i personatges relacionats amb els esports, un dels temes més criticats als publicistes d’aquest servei, ja que “es ven la imatge de persona sana” obviant les greus conseqüències que pot comportar el joc al núvol. Marta Sancho, psicòloga de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge i especialista en addiccions comportamentals, assegura que “aprenem veient la conducta dels altres”, fet que “minimitza la perillositat del joc”. Això té un impacte encara major en la població més jove i adolescent, que té una gran habilitat tecnològica i és més vulnerable a aquest tipus de missatges. En aquest sentit, Guerrero-Solé recalca que un dels grans problemes del joc online és que “ha augmentat molt la seva acceptació social”, ja que molts anuncis estan protagonitzats per persones relacionades amb valors socialment acceptables. “Si Rafa Nadal juga, per què no ho puc fer jo?”
Per aquests motius s’ha considerat important limitar aquest tipus de publicitat. De fet, la DGOJ ha impulsat un “Projecte de Reial Decret sobre comunicacions comercials de les activitats del joc i de joc responsable”. Aquesta iniciativa té especial incidència en la protecció de menors i per això prohibeix els anuncis que s’hi dirigeixen “directa o indirectament” incitant-los a jugar, obliga a tots els anunciants del sector a incloure l’advertència sobre la prohibició de jugar als menors i restringeix els horaris de l’emissió d’aquest tipus de publicitat.
Per altra banda, el pla també prohibeix l’aparició de personatges famosos o de rellevància pública en la promoció d’aquests serveis. De fet, només permetria l’aparició d’aquestes figures quan protagonitzessin un missatge de joc responsable en el mateix anunci. Preocupa especialment que els col·lectius vulnerables facin una associació directa entre jugar i “l’èxit personal, familiar, social o professional”.
No obstant això, el Projecte de Reial Decret, que es va fer públic el març d’aquest any, no ha estat aprovat i “és molt probable que a causa de les pròximes eleccions no s’arribi a aprovar mai”, tal i com assenyala Rafael Bustos, professor de Dret a la Informació de la Universitat Pompeu Fabra. “És difícil que un govern en funcions el publiqui”.
Abans d’aquesta proposta, ja s’havia debatut el tema al Congrés dels Diputats. El 26 de maig del 2014 es va publicar una proposició no de llei sobre la regulació del joc online que plantejava realitzar modificacions legals per tal d’establir les mateixes garanties per als jocs d’atzar online que les existents en els presencials. Finalment, però, es va declinar la proposta.
L’auge del sector des de l’arribada d’Internet és un fenomen que l’estat espanyol no ha començat a ordenar fins fa poc. De moment, no existeix una legislació que ho reguli satisfactòriament, sinó que només s’ha aconseguit que una gran part dels operadors amb llicència per oferir serveis a l’estat espanyol segueixin un codi de conducta i de bones pràctiques. Un exemple de l’enderrariment en el control del joc online és el portal jugarbien.es. No ha sigut fins el gener d’aquest mateix any que l’estat no ha impulsat una pàgina web per donar informació sobre el joc responsable.
Existeix un altre problema en el control del joc digital: els operadors il·legals. La xarxa conté una gran quantitat de plataformes que no estan autoritzades per l’estat. Això implica que no tenen els mateixos procediments d’identificació de l’usuari i per tant suposen un problema a l’hora de protegir els col·lectius vulnerables.
Així doncs, les actuacions del govern espanyol respecte les apostes esportives per Internet no són suficients i haurien de ser més restrictives per tal de disminuir el nombre d’addicions patològiques. En paraules de Guerrero-Solé, “la publicitat que es fa a nivell de servei públic és pràcticament nul·la. Hi ha països molt contundents amb això”. Certament, el joc online suposa per l’estat una font d’ingressos molt important de la qual no pot prescindir així com així. Els interessos de salut pública, per tant, es veuen afectats per interessos polítics i econòmic, acabant amb l’esperança de molts afectats pel joc patològic.
