Sí que es pot o no? El torcebraç dialèctic entre Rabell i Baños a l’UCE de Prada

Al debat entre candidats del 27-S que hi va haver ahir a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada es va destacar un moment d’intercanvi dialèctic entre el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, i el de la CUP, Antonio Baños. Tant l’un com l’altre van criticar Junts pel Sí, però van tenir una divergència d’opinió ben profunda sobre la viabilitat de la independència de Catalunya i la manera d’arribar-hi.

(Vegeu el vídeo íntegre del debat entre Baños, Rabell, Comín i Montañola)

Segons Rabell, el 27-S es decidirà ‘si ens encallem en un cul-de-sac, que és on conduiria una victòria de Junts pel Sí’ o si es constitueix ‘una força mobilitzadora’ de la Catalunya popular, qui més ha patit els efectes de la crisi. I fent referència a la necessitat d’aconseguir una majoria àmplia, va assegurar que votar Junts pel Sí portaria al camí contrari perquè implicaria un govern presidit per Artur Mas una altra vegada, que no seria acceptat pels col·lectius més afectats per les retallades. I va afegir, per les escridassades del públic, que la millor opció per a arribar a la República Catalana seria un referèndum i no pas una DUI. I va recordar: ‘No hi ha dreceres per a aconseguir la independència’. També que calia afeblir l’enemic (el govern del PP) abans de començar-hi a pensar.

Antonio Baños va intervenir tot seguit i va assegurar que la CUP es presentava amb la voluntat de continuar sent radical i amb el compromís de refermar la responsabilitat política. Per aconseguir-ho, Baños va rebutjar d’exercir de partit ‘frontissa’ entre Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot.

Com Rabell, va deixar clar que no es refiava pas d’Artur Mas perquè era molt bel·ligerant amb l’estat espanyol però molt submís amb les institucions europees. ‘No volem ni la misèria de l’estat espanyol ni oblidar l’obediència que CDC ha fet a algunes sobiranies’, va sentenciar. I va afegir que la CUP volia que la República Catalana es proclamés des del carrer, que l’estratègia era la desobediència. ‘Ells són molt forts institucionalment, tenen més lleis, guàrdia civil, tancs…, però nosaltres tenim la força del poble’. I acabava demanant a Rabell: ‘És sorprenent que, vosaltres que us dieu Catalunya Sí que es Pot, digueu “no es pot” al primer punt del programa’.