03.06.2016 - 14:30
L’Assemblea General de la ONU va declarar el 2012, el dia 1 de juny com el Dia Mundial de les Mares i dels Pares, volent així reconèixer la tasca i honrar el seu treball a tot el món. Són moltes les teories sobre què necessiten els nens per ser feliços. Hi ha milers de llibres escrits sobre el benestar, l’educació i la felicitat dels fills. Però seria genial poder preguntar-los a ells per què és important celebrar el dia de la mare i del pare. Estic segura que tindrien centenars de motius per argumentar.
Mare i pare tenen un significat més enllà de la concepció biològica. Identifiquem la mare i el pare com les figures que ens aporten equilibri, protecció i seguretat, que ens eduquen en valors, ens eduquen, ens guien i ens ofereixen amor incondicional. No sempre un pare i una mare biològica responen a aquestes capacitats. D’aquí deriven moltes frustracions de pacients a la consulta que han viscut en una llar amb aquestes carències, amb una mare o pare dels que esperaven més, a qui havien atorgat unes expectatives que no van arribar a complir-se. De la mateixa manera que hi ha llars on un germà gran, una tia o uns avis han suplert de sobres les funcions que esperem dels pares. Hi ha famílies que responen a la diversitat de les monoparentals, homoparentals, ajuntades, extenses, nuclears, de fet. El més important no és el tipus de família, sinó l’amor amb el qual s’educa i conviu.
Si preguntéssim a un nen què necessita dels seus pares, molt probablement ens contestaria alguna cosa com:
La meva mare i el meu pare són aquelles persones…
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
