Si no som prou gent, no cal mediació internacional

TEMA DEL DIA
Constructiu. El president de la Generalitat ha anat a Suïssa aquesta setmana i ha demanat mediació internacional per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. En una conferència a Ginebra, Quim Torra va recordar que el 80% dels catalans són favorables a fer un referèndum, però que el govern espanyol no vol acceptar-lo. Aquesta negativa no ha d’impedir, va afegir, que els actors internacionals es moguin i tinguin un ‘paper constructiu’. És a dir, que pressionin Espanya per poder fer un referèndum pactat. L’endemà de la conferència de Torra, el conseller d’Afers Estrangers del seu govern, Ernest Maragall, explicava al programa ‘Hard Talk’ de la BBC que l’independentisme no tindrà el dret de demanar suport internacional ‘fins que no superi el 50% de la societat catalana’. De la societat, no del cens electoral. Concretament, el conseller ha dit: ‘Sabem que fins que no aconseguim de superar el 50% de la societat catalana, pel cap baix, a favor del nostre projecte, no tindrem el dret de reclamar suport internacional.’

Deixant de banda si s’està d’acord amb l’afirmació, el govern ha emès dos missatges pràcticament contradictors en vint-i-quatre hores. El govern de Torra ha d’acordar un relat únic sobre la política exterior. No pot ser que el president digui una cosa i el conseller del ram una altra. Ja és prou difícil de situar Catalunya al mapa d’Europa, i superar el boicot espanyol, perquè el govern no emeti un missatge nítid sobre què reclama internacionalment. Si no som prou gent, com diu Maragall, no necessitem mediació internacional, com reclama Torra. Perquè hem d’esperar a ser més per a ser reconeguts.

El problema va més enllà de la política exterior, perquè els dos partits que conviuen al govern comparteixen un objectiu però discrepen en l’estratègia per a arribar-hi. El president Torra, com va repetir a Ginebra, ha advertit que si l’estat espanyol no pacta un nou referèndum, recuperarà la via unilateral, tal com defensa Junts per Catalunya. Mentre que ERC defensa que la prioritat actual és ampliar la base de l’independentisme governant bé i fent polítiques socials. Dues estratègies que no afecten la gestió autonòmica del dia a dia de l’executiu, però que acabaran topant si no s’aborda aquesta diferència d’una vegada. Per això no hi ha turbulències al govern però sí al parlament. Però el govern difícilment sobreviurà fent gestió autonòmica embolcallada de retòrica independentista.

A Espanya no tenen mai problemes de percentatges: dotze magistrats van fulminar l’estatut avalat en un referèndum en què havia participat el 48,5% dels catalans. Tampoc no hi ha cap garantia que Espanya accepti un referèndum pactat quan l’independentisme superi el 50% dels vots del parlament. La justícia espanyola actuaria igual encara que l’independentisme tingués el 60% o el 70% dels vots. És veritat que a l’exterior potser ens farien una mica més de cas, però tampoc no és pas segur que la UE ens reconegués. Més aviat al contrari.

Per tant, el debat sobre el percentatge que necessita Catalunya per a ser independent és legítim, però estèril, perquè el problema és que Espanya no ens deixa comptar. Si de cas, el debat sobre el percentatge a partir del qual un referèndum és vàlid o no forma part de la negociació d’aquest referèndum. Es negocia el percentatge de participació i el percentatge de vots afirmatius. I aquesta negociació ni ha començat ni és previst que comenci.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic destinarà 13.000 milions d’euros del pressupost a polítiques socials. Al pressupost de la Generalitat per al 2019, es destinaran 13.000 milions d’euros a polítiques socials, com ara sanitat, educació, serveis socials, ocupació i habitatge. Això són 2.300 milions d’euros més que el 2015, quan governava el Partit Popular. El president Ximo Puig ho ha anunciat en la sessió de control de les Corts, responent a una pregunta del portaveu de Podem, Antonio Estañ. Com a soci extern del govern, Estañ ha dit que ‘no hi ha excuses’ per a no avançar en el nou pressupost amb mesures ‘més ambicioses’, sobretot després de les últimes dades sobre pobresa. El president ha respost que el Consell va pel camí correcte per construir una nova prosperitat social, gràcies a la col·laboració de Podem, partit al qual ha agraït la capacitat d’arribar a acords i comprometre’s. Sobre el pressupost espanyol, Puig ha assegurat que té ‘aroma de Botànic’, però que treballarà perquè hi hagi més inversions per al País Valencià. En aquest cas, responia a una pregunta de Fran Ferri, de Compromís, que ha lamentat la falta de concreció del govern espanyol sobre els compromisos adquirits per Pedro Sánchez.

El PSPV proposa una reforma ràpida de la llei electoral per a abaixar el llistó al 3%. El PSPV ha registrat una proposició per a modificar la llei electoral valenciana amb la sola intenció de rebaixar el llistó electoral del 5% al 3%. Aquesta reforma, que pretenen que es tramiti per lectura única a les Corts, no ha acontentat ni els partits que donen suport al govern ni l’oposició. Tots els grups s’han manifestat sorpresos per aquesta iniciativa que no els havia avançat ningú. El portaveu socialista, Manolo Mata, ha explicat que ho havien decidit cinc mesos abans d’acabar la legislatura ‘real’ –el parlament es dissoldrà a final de març–, amb l’objectiu d’aconseguir el vot a favor de 66 diputats, és a dir, la majoria qualificada de dos terços necessària.

El govern subvencionarà amb 60.000 euros els habitatges més malmesos per l’aiguat de Mallorca. El govern de Francina Armengol concedirà ajuts d’un import màxim de 60.000 euros per als habitatges que hagin tingut sinistre total i hagin de ser enderrocats a conseqüència dels danys per les inundacions de Mallorca. La mesura s’aprovarà demà juntament amb un conjunt d’accions que també inclou ajuts fins a 30.000 euros per danys estructurals i fins a 10.000 per danys inferiors, tot això en el cas d’habitatges habituals. També es preveu que hi hagi ajuts per a pal·liar els perjudicis en empreses, produccions agrícoles i ramaderes, comunitats de veïns, infrastructures municipals i vehicles, a més d’ajuts al lloguer. El govern ha fet un consell extraordinari per aprovar un decret llei que agilitarà la tramitació de totes aquestes ajudes.

El govern no preveu de tancar l’acord entre Andorra i la UE fins el 2020. Tot i que l’objectiu era tancar l’acord d’associació amb la Unió Europea el 2019, el govern ja admet que segurament haurà de ser el 2020. Considera que les eleccions al Consell General i al Parlament Europeu de l’any que ve alteraran el calendari previst. Tot amb tot, el govern no congelarà les negociacions perquè el nou executiu es trobi la feina tan avançada com pugui ser. ‘És perfectament raonable pensar que el 2020 és quan aquest acord s’hauria d’haver tancat, però nosaltres no ens movem pel calendari, és a dir, no aspirem que tal dia s’hagi tancat’, ha explicat el ministre portaveu Jordi Cinca. També ha insistit que cal continuar endavant: ‘I creiem que anar avançant no és compatible amb aturar-ho tot durant vuit mesos.’

LA XIFRA
1 piulada només esmentant Oriol Junqueras ha fet Pablo Iglesias d’ençà que el vice-president i dirigent d’ERC va ser empresonat. La piulada és justament per a mencionar la reunió dels Lledoners que faran demà. I sobre els presos polítics catalans n’ha fetes 7 d’ençà que van ser empresonats.

TAL DIA COM AVUI
El 18 d’octubre de 1959 va néixer a Terrassa Lluís Puig Gordi, conseller de Cultura del govern de Carles Puigdemont, músic, dansaire i actualment exiliat polític a Bèlgica.